A qui fa el curs ens ho rifem, assegura Jhonny Acevedo, director d'Aquasos i president de l'associació catalana de socorrisme aquàtic

Un altre estiu amb escassetat de socorristes. L'exigència de formació com a tècnic esportiu en salvament i socorrisme o del certificat de professionalitat i d'inscriure's a registres oficials a Catalunya, el País Basc i Galícia redueix l'oferta.

El 2015 va canviar el sistema de formació dels socorristes i des de llavors tenim dèficit. No en tenim. Cada any en tenim menys. Molt poca gent fa el nou curs de socorrisme i per tant en falten. Així ho explica Jhonny Acevedo, director d'Aquasos i president de l'associació catalana de socorrisme aquàtic.

I diu més: A qui fa el curs ens ho rifem. Ve una empresa i en paga 1000, n'arriba una altra i en paga 1.200 i una altra en pot pagar 1.500. Això és un mercadeig que crec que no és bo per a ningú.

El president de l'Associació d'Empreses Catalans de Socorrisme Aquàtic (AECSA) i director d'Aquasos precisa que s'ha passat de fer un curs de 100 o 120 hores a moltes més i en conseqüència els cursos són més cars per fer una feina de dos mesos i mig o tres.

Els certificats de professionalitat suposen 370 hores, el cicle formatiu per a piscina 370 i el de platges al voltant de 1.000.

Jhonny Acevedo assegura que en aquesta situació algunes empreses estan treballant amb gent sense títol, amb gent estrangera incomplint la norma.

Hi ha mil casos de gent sense títol, gent que incompleix el famós ROPEC (Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya) i les autoritats en tenen coneixement, la gent ho sap. La Generalitat ho sap, els polítics ho saben.

Per la seva banda, Albert Calabuig, expresident d'AECSA, professor de salvament, amb quaranta anys d'experiència al sector, en què ha estat gerent de diverses empreses, afirma que encara que falten socorristes. Hi ha empreses que han demanat cursos de formació ocupacional i tenen les plantilles cobertes i d'altres que només es queixen. Falten uns quants, cada any se'n graduen uns mil però no n'hi ha prou.

Font: La Vanguardia