La transmissió del so

La transmissió del so pateix modificacions ja que a l'aire és de 340 metres per segon i submergits sota aigua pot augmentar fins a 1500 metres per segon. Aquest fet explica que sota l'aigua percebem amb més facilitat els sons, sobretot els de naturalesa metàl·lica.

La llum solar

La llum solar conté una barreja de longituds d'ona, des de llargues longituds d'ona del vermell fins a les curtes del color violeta. Les diferents longituds d'ona de la llum són absorbides a diferents profunditats. Així, per exemple, gairebé tota la llum vermella s'absorbeix en els primers 10 metres de profunditat, i el taronja i el groc no solen arribar als 30 metres. Això vol dir que els organismes vermells semblen negres per sota de 10 metres. La llum verda pot penetrar fins a més de 50 metres aproximadament, i la llum blava fins a 200 metres.

Com funciona l'ull humà sota l'aigua?

El primer que hem de saber sobre l'ull humà és que actua de la mateixa manera que ho fa una càmera de fotos: les imatges es projecten de manera invertida a la superfície sensible de la retina, utilitzant com a sistema d'enfocament la pròpia variació muscular de la força de refracció per la lent continguda després de la còrnia del cristal·lí.

Tot aquest mecanisme està preparat per a la visió normal, a través de l'aire, però què passa quan estem en un medi que no ens és natural, com l'aigua?

Sota l'aigua el líquid provoca que l'ull perdi el poder refractiu i ens convertim en hipermètrops amb 42 diòptries, és a dir, el nostre ull focalitza la imatge en un punt virtual darrere de la retina, cosa que provoca una visió totalment borrosa. La hipermetropia és un defecte força habitual que es corregeix a través de l'ús de lents correctores, però sota l'aigua caldrà aïllar l'ull del contacte directe amb aquesta, per a això cal disposar d'una cambra d'aire, que en farà els efectes d'una lent. D'aquesta manera usant unes ulleres de natació corregim la hipermetropia subaquàtica.

Per què els objectes canvien de mida sota l'aigua?

La modificació de la mida dels objectes que pot resultar certament desconcertant per a qui no hi estigui acostumat. D'una banda, les coses es veuen més grans del que realment són i més fosques, de manera que molts bussejadors tenen problemes per coordinar correctament la mà i l'ull.

Per què patim pèrdues de calor?

Hi ha també una pèrdua de calor important del cos humà sota l'aigua de fins a 25 vegades més gran que a l'aire pels diferents mecanismes de transmissió de la calor com la conducció o la convecció.

La conducció és la transferència de calor per contacte amb l'aire, la roba, l'aigua o altres objectes (una cadira, un pal, per exemple). Quan el medi circumdant és aigua, la transferència augmenta considerablement perquè el coeficient de transmissió tèrmica de l'aigua és més gran que el de l'aire.

La convecció que ocorre en tot fluid, fa que l'aire calent pugi i sigui reemplaçat per aire més fred. Així es perd el 12% de la calor. La tela (roba) disminueix la pèrdua. Si hi ha un corrent d'aire (vent o ventilador mecànic) es produeix una convecció forçada i la transferència és més gran.