Noticias Inicio

Que la natació és un dels esports més saludables i complets que existeixen és una cosa comunament coneguda, però, encara hi ha la creença que és una pràctica exclusiva de l'estiu ja que en estacions fredes com l'hivern, pot resultar contraproduent per a la nostra salut i la dels més petits.

A l'article d'avui volem enderrocar aquests mites que encara se segueixen escoltant a la nostra societat sobre si la piscina és recomanable o no a l'hivern per als nens. Segurament hauràs escoltat frases del tipus: “a l'hivern no porto els meus fills a la piscina perquè no es posin malalts”, “si els portes tindran més refredats”, “si el teu nen és asmàtic és contraproduent”, etc. Doncs bé, al contrari del que sol pensar, que els nens acudeixin a la piscina a l'hivern és un hàbit molt saludable que a més potencia el seu sistema immunitari evitant grips, refredats i qualsevol altra malaltia.

Pulmons lliures i oxigenats

Quan un nen es fica a l'aigua, una de les primeres habilitats que adquireix és aprendre a respirar de manera profunda. Aquesta acció promou que el líquid cefaloraquidi flueixi a través del cos contribuint a una millor oxigenació global tant al cervell com a la sang. El resultat en els petits és una respiració i pulmons més nets on serà més difícil que el moc s'instal·li, per la qual cosa es redueixen les possibilitats d'infeccions respiratòries.

I si el meu fill és asmàtic, també és recomanable portar-lo a la piscina?

Per descomptat que sí. Alguns professionals mèdics desaconsellen l'estada prolongada de nens asmàtics a la piscina no perquè aquesta empitjori la seva salut sinó per l'exposició al clor i altres substàncies irritants que els podrien provocar un brot asmàtic. És per tant molt beneficiós acudir amb aquests nens a piscines més naturals d'aigua salina, exemptes de clor i altres substàncies químiques com les que tenim a Penguins (tractem l'aigua amb sal i raigs UV MP perquè estigui sempre sana i lliure de clor sintètic .). Un medi aquàtic, respectuós, càlid i humit és ideal per millorar aquesta condició.

La piscina potencia la seva immunitat i espanta els refredats

A l'era actual on l'estrès forma part del nostre dia a dia, també els més petits en pateixen les conseqüències. L'estrès és un dels factors que més deteriora la capacitat del sistema immunitari per la qual cosa la piscina és una tècnica terapèutica excel·lent. Relaxant cos i ment les seves defenses estaran més actives protegint-lo davant de virus o bacteris.

Redueix el risc de lesions

Practicar esport en un medi aquàtic tot l'any redueix considerablement les possibilitats que el teu fill pateixi una lesió articular o muscular com sí que passa amb altres tipus d'activitats físiques. A més a més en el cas dels nens, contribueix a l'òptim creixement d'ossos i grups musculars.

Segons els darrers estudis pediàtrics: “La natació a la infància beneficia la salut del nen enfortint el seu sistema cardiorespiratori, psicomotor i immunitari.”

Acudir amb el teu petit a la piscina tot l'any reforça l'hàbit esportiu de seguir nedant en un medi calent encara que fos molt fred. A més, els nadons se senten com peix a l'aigua ja que la seva dificultat per moure's en un medi sec desapareix a la piscina potenciant la seva motricitat.

Alguns beneficis més:

- Millora la psicomotricitat.
- Contribueix al desenvolupament per a les seves habilitats de supervivència.
- Entrena la resistència, força, velocitat i flexibilitat.
- Educació postural. La correcta alineació vertebral.
- Millora les funcions cognitives.
- Augmenta la seva autoestima, seguretat i autonomia.

Com veus, són molts els avantatges de portar els teus nens a la piscina a l'hivern.  

En altres publicacions us hem parlat del significat del color de les banderes a la platja, fins i tot del mètode que s'utilitza perquè els daltònics les diferenciïn, però quin factor/s són els que fan decidir quina bandera col·locar a cada moment?

En aquesta publicació us parlem d'un d'aquests factors, l'Escala Douglas internacional, una escala que classifica els diferents estats del mar en 10 graus prenent com a referència la mida de les onades.

Els estats de la mar segons l'Escala Douglas internacional són:

0) Mar plana
És la mar més plana i té un lleuger onatge o nul, les onades no superen els 30 centímetres per tant podríem dir que té una absència total d'onatge. En alguns països també es diu que el mar és com un plat.

1) Mar arrissada

La mar arrissada té una alçada de les onades de fins a 30 centímetres. Les onades poden ser considerades com a encrespades.

2) Mar marejol
El mar marejol té un onatge d'entre 30 i 60 centímetres d'alçada i podríem considerar que el mar té onades petites.

3) Mar marejada
La mar marejada és comuna al mediterrani i té onades d'entre 60 centímetres i un metre i vint centímetres d'alçada. Podríem dir que les onades són petites més llargues i alguna petita cresta.

4) Mar agitada
La mar agitada comença a ser una mica perillosa i té onades llargues amb cresta blanca, les onades són de 1,20 a 1,40 metres d'alçada.

5) Mar temporal
Realment l'estat de la mar perillós i es recomana no entrar al mar per a cap pràctica. Les onades poden mesurar entre 2,4 i 4 metres i són onades grans que trenquen i deixen escuma en trencar-se.

6) Mar dura
Les onades poden arribar a 6 metres dalçada i les onades són grans i encrespades.

7) Mar gruixuda
La mar gruixuda és molt perillosa i en rares ocasions passa als mars, és un temporal més típic dels oceans, les onades van de 6 a 9 metres d'alçada i són onades molt grans, crespades acompanyades de fort vent.

8)Mar molt gruixuda
En poques ocasions el mar arriba a ser mar gruixuda, és aquesta ocasió les onades arriben a 13 metres d'alçada. Les onades són altes, llargues, impressionants i amb abundant escuma.

9) Mar confusa
Mar en condicions molt excepcionals, les onades poden tenir una alçada superior als 13 metres. Les onades són altíssimes, encrespades, molta escuma que redueix la visibilitat.

Des del Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid (CPFCM) recomanen practicar natació, ajudant a alleujar diverses malalties i com una forma de fer exercici de manera quotidiana.

La fisioteràpia madrilenya també analitza quatre mites al voltant de la natació:

Sense risc. Fals

És cert que la natació recreativa no requereix una preparació específica. Tanmateix, cal avançar progressivament per evitar lesions, com en qualsevol pràctica d'activitat física. No cal passar del sedentarisme durant la resta de l'any a intentar fer 40 llargs en una piscina olímpica el primer dia. Convé començar amb sessions, per exemple, d'uns 20 minuts i augmentar el volum de natació (el temps) dia a dia, en funció de la forma física de cada persona.

Exercici de baix impacte. Cert, amb matisos

És veritat que hi ha poc impacte sobre el sistema osteoarticular, davant d'altres esports com el running. En canvi, nedar durant diverses hores cada dia té un gran impacte; especialment, a zones com l'espatlla. “Això no ha de ser perjudicial i l'evidència científica ens indica que entrenar la força és molt positiu. Un cop més, cal avançar de manera progressiva. Només cal prendre mesures quan pateixes certs problemes i apareix dolor en fase aguda; en aquest cas cal parar i que un fisioterapeuta examini la situació. A la pràctica totalitat dels casos es pot tornar a l'exercici una vegada passa aquesta fase aguda

Hi ha una tècnica ideal. Un altre fals mite

No hi ha una sola tècnica idònia per a tothom. Dependrà de cada persona i la seva situació. Els qui pateixin certes patologies han d'observar algunes precaucions en nedar i consultar amb un fisioterapeuta. Una mala elecció de l'estil que utilitzin pot agreujar el problema.

Dolor lumbar

Evitar braça, que exigeix ​​una extensió mantinguda, i papallona (per l'extensió lumbar forçada). Crol o esquena si són estils recomanats.

Dolor cervical
Evitar braça i papallona, ​​ja que es manté el cap en extensió per treure'l fora de l'aigua. Això provoca tensió sobre una zona més sensible al moviment en aquest cas.

Dolor a les espatlles
Evitar crol i esquena. Aquí és més recomanable fer-ho a braça, amb menys impacte sobre aquesta zona.

Dolor al genoll
Evitar braça, pel tipus de puntada de peu, que obliga a un major esforç a nivell articular. La resta d'estils sí que són compatibles.

Fer-ho al mar és dolent. Fals

Nedar en aigua salada no és negatiu de per si mateix; al contrari, el nivell de salinitat fa que el cos suri millor. La tècnica canviarà una mica, per ajustar-se al moviment de l'aigua, més gran que a la piscina.

El més important en aquest cas és la seguretat. Cal tenir molt de respecte al mar, no por. Si una persona no coneix bé una platja ha d'informar-se dels corrents i fons. Sempre és millor nedar en paral·lel a la riba en zones de poca profunditat i en platges on hi hagi un servei de vigilància.

Per a qui s'aventuri lluny de la riba, ho hauria de fer en companyia d'una altra persona o en grup, o que porti lligada una balisa inflable perquè el puguin localitzar a distància; algunes tenen fins i tot un espai per al mòbil, per trucar per si sorgeix un problema. Si pateix un lleuger contratemps, com una estrebada o una rampa a la cama, pot passar una mala estona si està sol a desenes de metres de la platja. Fins i tot, algunes persones es maregen en nedar al mar, pel moviment de l'aigua.

La transmissió del so

La transmissió del so pateix modificacions ja que a l'aire és de 340 metres per segon i submergits sota aigua pot augmentar fins a 1500 metres per segon. Aquest fet explica que sota l'aigua percebem amb més facilitat els sons, sobretot els de naturalesa metàl·lica.

La llum solar

La llum solar conté una barreja de longituds d'ona, des de llargues longituds d'ona del vermell fins a les curtes del color violeta. Les diferents longituds d'ona de la llum són absorbides a diferents profunditats. Així, per exemple, gairebé tota la llum vermella s'absorbeix en els primers 10 metres de profunditat, i el taronja i el groc no solen arribar als 30 metres. Això vol dir que els organismes vermells semblen negres per sota de 10 metres. La llum verda pot penetrar fins a més de 50 metres aproximadament, i la llum blava fins a 200 metres.

Com funciona l'ull humà sota l'aigua?

El primer que hem de saber sobre l'ull humà és que actua de la mateixa manera que ho fa una càmera de fotos: les imatges es projecten de manera invertida a la superfície sensible de la retina, utilitzant com a sistema d'enfocament la pròpia variació muscular de la força de refracció per la lent continguda després de la còrnia del cristal·lí.

Tot aquest mecanisme està preparat per a la visió normal, a través de l'aire, però què passa quan estem en un medi que no ens és natural, com l'aigua?

Sota l'aigua el líquid provoca que l'ull perdi el poder refractiu i ens convertim en hipermètrops amb 42 diòptries, és a dir, el nostre ull focalitza la imatge en un punt virtual darrere de la retina, cosa que provoca una visió totalment borrosa. La hipermetropia és un defecte força habitual que es corregeix a través de l'ús de lents correctores, però sota l'aigua caldrà aïllar l'ull del contacte directe amb aquesta, per a això cal disposar d'una cambra d'aire, que en farà els efectes d'una lent. D'aquesta manera usant unes ulleres de natació corregim la hipermetropia subaquàtica.

Per què els objectes canvien de mida sota l'aigua?

La modificació de la mida dels objectes que pot resultar certament desconcertant per a qui no hi estigui acostumat. D'una banda, les coses es veuen més grans del que realment són i més fosques, de manera que molts bussejadors tenen problemes per coordinar correctament la mà i l'ull.

Per què patim pèrdues de calor?

Hi ha també una pèrdua de calor important del cos humà sota l'aigua de fins a 25 vegades més gran que a l'aire pels diferents mecanismes de transmissió de la calor com la conducció o la convecció.

La conducció és la transferència de calor per contacte amb l'aire, la roba, l'aigua o altres objectes (una cadira, un pal, per exemple). Quan el medi circumdant és aigua, la transferència augmenta considerablement perquè el coeficient de transmissió tèrmica de l'aigua és més gran que el de l'aire.

La convecció que ocorre en tot fluid, fa que l'aire calent pugi i sigui reemplaçat per aire més fred. Així es perd el 12% de la calor. La tela (roba) disminueix la pèrdua. Si hi ha un corrent d'aire (vent o ventilador mecànic) es produeix una convecció forçada i la transferència és més gran.