El mite que l'aigua del mar pot ser curativa és totalment fals, no hi ha cap estudi científic que avali cap propietat curativa a l'aigua del mar per ella mateixa. I en contra de la creença popular, l'aigua del mar tampoc no esterilitza. L'OMS adverteix que l'aigua de mar pot tenir bacteris, protozous i virus en altes concentracions, per la qual cosa els pacients amb ferides profundes o cremades de la pell han de tenir molt de compte amb l'aigua de mar, sobretot si estan immunodeprimits o amb malalties hepàtiques.

Compte llavors amb els llargs banys estiuencs si hem patit algun tipus de cremades o ferides. Curar no cura, encara que sí que té el seu costat positiu. Les aigües del mar amb una alta concentració en iode o magnesi poden tenir un cert efecte beneficiós sobre pells amb problemes de dermatitis, ja que tenen certa acció antiinflamatòria sobre aquest tipus de pells que presenten processos inflamatoris a la pell.

Moltes vegades en els "poders curatius" del mar hi ha un component psicològic, ja que el relacionem amb què es gaudeix en període de vacances i amb bon temps, circumstàncies molt relaxants que milloren el nivell d'estrès i que sí que està directament relacionat amb una resposta favorable del sistema immune.

De cap manera és recomanable mullar ferides obertes, entenent com a tals les que suposen una pèrdua total de l'epidermis i part de la dermis superficial. Les simples escoriacions o ferides superficials no suposen un problema per al bany al mar.

Les cremades, siguin o no solars, dependran del grau d'afectació, de si són superficials o més profundes. En aquest darrer cas no s'han d'exposar a banys llargs ni tampoc al sol per evitar una hiperpigmentació residual de la ferida. És igualment important mantenir-les sempre ben seques després de la immersió, no deixar-les sota un vestit de bany o apòsit humit que puguin suposar un perill d'infecció.

Sembla que el mar no guareix com diuen, desmuntem el mite, però, i l'aigua de la piscina?

Encara que l'aigua de les piscines estigui clorada i aquest sigui un antisèptic que elimina bacteris, això no passa de forma immediata i alguns bacteris poden ser resistents, per la qual cosa no és bo banyar-se a piscines amb ferides obertes per benefici personal i dels altres banyistes. A més, si està tractada amb clor, té un altre risc per a la pell, ja que pot estar mal diluït i irritar i cremar aquesta pell.

En cas de no poder resistir-nos a un bany, es recomanen piscines tractades amb sal, que són menys agressives. En qualsevol cas, si volem banys feliços millor deixem curar abans les nostres ferides.