Noticias Inicio

És la por incontrolable i desproporcionada que experimenten algunes persones a la proximitat de grans masses d'aigua. L'ansietat i el malestar solen desencadenar-se davant de la visió propera del mar i apareixen de forma persistent cada vegada que aquesta situació es repeteix.

Els que pateixen talasofòbia es veuen impossibilitats per gaudir d'una jornada de platja, un dinar, un passeig al costat del mar, un creuer o fins i tot una simple caminada per un passeig marítim. En aquestes situacions, el temor a l'aigua resulta desmesurat i incita a allunyar-se amb la màxima urgència dels voltants del mar.

Si pateixes aquesta fòbia i se't presenta un episodi de por davant de la contemplació de l'oceà, és molt probable que comptis amb escassa capacitat per controlar aquesta intensa emoció i puguis arribar a viure instants de pànic veritable.

També és habitual que tot això s'acompanyi de pensaments involuntaris irracionals relacionats amb la possibilitat d'ofegar-te o fins i tot ser víctima de l'atac d'alguna espècie marina.

De vegades, el terror també pot aparèixer amb la simple visió d'un vídeo o una pel·lícula que mostri imatges dels mars o de grans volums d'aigua, encara que et trobis físicament molt lluny del líquid element. En casos extrems, una fotografia senzilla d'una platja podria ser suficient per desencadenar tota la seqüència desagradable de símptomes associats a l'ansietat.

Símptomes de la talasofòbia

Solen mostrar notables diferències individuals de tipologia i intensitat, encara que són molt similars als que es presenten a la majoria de les fòbies:

- Ansietat desmesurada i difícil de controlar.
- Comportaments d'evitació i d'escapament respecte de l'estímul fòbic: el pacient intentarà allunyar-se del mar o intentar no enfrontar-se a la seva visió.
- Impossibilitat de pensar o actuar racionalment en els moments en què es pateix l'episodi de por.
- Símptomes associats a l'ansietat: taquicàrdia, sudoració excessiva, sequedat de boca, dolor al pit, respiració agitada, marejos, hipertensió arterial, nàusees, vòmits, calfreds, etc.

Si no pateixes aquest trastorn, és possible que el percebis com un problema de poca rellevància, però els qui el pateixen senten que la seva capacitat per desenvolupar una vida social normalitzada està molt minvada. De fet, les persones que tenen talasofòbia experimenten severes limitacions per compartir nombroses activitats amb la família, els amics o el seu entorn social.

Com superar la talasofòbia

Si sospiteu que podeu patir aquesta fòbia, és imprescindible que acudiu a buscar l'ajuda professional d'un facultatiu especialista. Ell estudiarà el teu cas i decidirà quin tractament necessites, comptant sempre amb la teva aprovació i el teu compromís.

En línies generals, el procediment a seguir serà similar al que sol desenvolupar-se respecte d'altres fòbies o pors irracionals. Es fonamentarà en dues línies dactuació:

1) Reduir gradualment els nivells d'ansietat que es presenten davant de la visió de grans masses d'aigua, mitjançant l'aplicació de tècniques de relaxació muscular progressiva i control de la respiració. Amb això és possible aconseguir que el pacient sigui capaç de fer front a la por i dominar-lo de forma voluntària.

2) Modificar o revertir els pensaments negatius que provoca la contemplació del mar relacionats amb els riscos d'immersió, ofegament o atac d'animals marins. Aquestes idees solen aparèixer de manera insistent i no responen a una situació de perill real objectiu.

En tot cas, el tractament de la talassoteràpia pot ser un procés lent, que es prolongui durant alguns mesos i requereixi un fort compromís per part del pacient.

El mite que l'aigua del mar pot ser curativa és totalment fals, no hi ha cap estudi científic que avali cap propietat curativa a l'aigua del mar per ella mateixa. I en contra de la creença popular, l'aigua del mar tampoc no esterilitza. L'OMS adverteix que l'aigua de mar pot tenir bacteris, protozous i virus en altes concentracions, per la qual cosa els pacients amb ferides profundes o cremades de la pell han de tenir molt de compte amb l'aigua de mar, sobretot si estan immunodeprimits o amb malalties hepàtiques.

Compte llavors amb els llargs banys estiuencs si hem patit algun tipus de cremades o ferides. Curar no cura, encara que sí que té el seu costat positiu. Les aigües del mar amb una alta concentració en iode o magnesi poden tenir un cert efecte beneficiós sobre pells amb problemes de dermatitis, ja que tenen certa acció antiinflamatòria sobre aquest tipus de pells que presenten processos inflamatoris a la pell.

Moltes vegades en els "poders curatius" del mar hi ha un component psicològic, ja que el relacionem amb què es gaudeix en període de vacances i amb bon temps, circumstàncies molt relaxants que milloren el nivell d'estrès i que sí que està directament relacionat amb una resposta favorable del sistema immune.

De cap manera és recomanable mullar ferides obertes, entenent com a tals les que suposen una pèrdua total de l'epidermis i part de la dermis superficial. Les simples escoriacions o ferides superficials no suposen un problema per al bany al mar.

Les cremades, siguin o no solars, dependran del grau d'afectació, de si són superficials o més profundes. En aquest darrer cas no s'han d'exposar a banys llargs ni tampoc al sol per evitar una hiperpigmentació residual de la ferida. És igualment important mantenir-les sempre ben seques després de la immersió, no deixar-les sota un vestit de bany o apòsit humit que puguin suposar un perill d'infecció.

Sembla que el mar no guareix com diuen, desmuntem el mite, però, i l'aigua de la piscina?

Encara que l'aigua de les piscines estigui clorada i aquest sigui un antisèptic que elimina bacteris, això no passa de forma immediata i alguns bacteris poden ser resistents, per la qual cosa no és bo banyar-se a piscines amb ferides obertes per benefici personal i dels altres banyistes. A més, si està tractada amb clor, té un altre risc per a la pell, ja que pot estar mal diluït i irritar i cremar aquesta pell.

En cas de no poder resistir-nos a un bany, es recomanen piscines tractades amb sal, que són menys agressives. En qualsevol cas, si volem banys feliços millor deixem curar abans les nostres ferides.

Les reaccions al clor de les piscines poden incloure picor, envermelliment de la pell o urticària

Hi ha molts tipus d'al·lèrgies, però no al clor. No es pot ser al·lèrgic al clor, però si que es pot ser sensible o tenir una reacció.

Les reaccions al clor poden incloure picor, envermelliment de la pell o urticària (protuberàncies amb picor). No es tracta d'una al·lèrgia, sinó d'una “dermatitis irritant” (com una cremada química), provocada per la hipersensibilitat a aquest irritant natural.

A més, el clor també resseca la pell i pot irritar la dermatitis existent.

Sobre el clor

El clor pot contribuir indirectament a les al·lèrgies en irritar i sensibilitzar el tracte respiratori. Alguns estudis han suggerit que nedar sovint a la piscina i l'exposició a productes de neteja que contenen clor poden augmentar el risc de desenvolupar asma i altres al·lèrgies respiratòries, tant en adolescents com en adults.

Com més freqüentem aquests espais, més exposats estarem a aquestes reaccions. Aquests especialistes assenyalen que és possible que no afecti les persones amb una exposició menys freqüent. De fet, alguns estudis han demostrat que l'ús domèstic de lleixiu amb clor pot reduir l'aparició d'al·lèrgies als al·lèrgens domèstics, com els àcars de la pols, possiblement en inactivar els al·lèrgens.

Símptomes d'una reacció al clor

La sensibilitat cutània al clor pot presentar els símptomes següents:

- Envermelliment de la pell, sensibilitat, inflamació o picor al lloc de contacte.
- Lesions cutànies o granellada.
- Escames o crostes a la pell.
- Urticària, que alhora comparteixen alguns d'aquests símptomes com picor i envermelliment.

En el cas de persones amb asma i al·lèrgiques rinitis, que ja té vies respiratòries sensibles, també pot tenir els símptomes següents:

- Tos, especialment a la nit, en fer exercici o en riure.
- Dificultat per respirar
- Sensació d'opressió al pit
- Sibilància amb un so grinyolant o xiulant
- Nas que moquejant.

Passos per tractar aquesta reacció

Com sempre, el millor i primer que cal fer és consultar amb un especialista, que serà l'encarregat d'indicar-nos quins passos o tractament hem de seguir. Tot i així, els especialistes recorden que la sensibilitat de la pell generalment es tracta rentant l'àrea afectada amb aigua neta per intentar eliminar qualsevol rastre de l'irritant restant.

En alguns casos, es pot receptar una crema amb corticosteroides. La urticària es pot tractar amb un antihistamínic, com a difenhidramina.

Els esports a l'aigua es poden practicar durant tot l'any. Sempre que aquestes activitats es realitzin de forma segura, el benestar tant físic com mental que proporcionen pot ajudar a combatre problemes tan comuns com l'estrès o l'ansietat, així com evitar lesions i enfortir els músculs de tot el cos.

A diferència d'altres esports, a l'aigua les articulacions no reben tant impacte i pes i, per tant, es desgasten menys. Aquest tipus d'exercici resulta menys agressiu per als ossos i articulacions. A més, molts esports aquàtics permeten combinar exercicis aeròbics, de resistència, i anaeròbics , de força, fent-los una activitat ideal per exercitar tot el cos.

En aquest sentit, aquest tipus d'esport és molt recomanable per a aquells que necessitin rehabilitació després de lesions musculars o articulars sobretot en primeres fases de readaptació o rehabilitació. També per a grans, ja que són molt beneficiosos per a patologies com l'artritis, artrosi, osteoporosi... i és una activitat que en fer-ho amb la meitat del seu pes depenent de la profunditat que fiqui el cos, poden realitzar moviments que a la seva vida diària no poden ajudant l'articulació i la musculatura.

Activitats esportives que es poden practicar

Natació

Entre els nombrosos beneficis per a la salut, destaca el seu potencial per augmentar la capacitat pulmonar i la salut cardiovascular. Nedant es treballen tots els grups musculars del cos, s'afavoreix la flexibilitat i a més ajuda a perdre pes, ja que es tracta d'un dels esports que tenen més despesa calòrica. Pel seu menor impacte, la natació és un esport especialment recomanable en cas de patir danys en les articulacions o per recuperar-se d'alguna lesió. Per practicar-lo de manera segura cal escalfar abans i seguir les indicacions d'un professional per a l'activitat. És important reforçar la musculatura per evitar lesions com l'anomenada espatlla de nedador. Abans, però es recomanable consultar amb el teu traumatòleg quin tipus d'exercicis son convenients per a tu.

Paddle surf

Durant els darrers anys s'ha convertit en un dels esports estrella a les platges i pantans. Es tracta d´un exercici on, ajudats d´un rem i sobre una taula de surf de grans dimensions, et desplaçes a la superfície de l´aigua. Aquesta activitat és ideal per exercitar tot el cos i apte per a nens i adults, ajuda a tonificar i millora l'equilibri. Convé recalcar la importància de cobrir el cos amb peces adequades per protegir-se de la radiació solar i evitar cremades que puguin desembocar en afeccions cutànies com a taques a la pell o un possible melanoma.

Aquagym

Gimnàstica a l'aigua. Els beneficis d'exercitar-se a la piscina, en contraposició a fer-ho en un gimnàs convencional, van des d'una despesa calòrica més gran, per la resistència de l'aigua, fins a la possibilitat de fer exercici amb més freqüència i durada, a causa del menor desgast d'articulacions. Tot i això, és important no oblidar preparar-se de manera adequada estirant i escalfant abans de començar l'activitat. D'aquesta manera, es prepara el cos i s'eviten lesions tant musculars com òssies. Adaptar l'exercici a la condició física de cadascú i augmentar la intensitat dels entrenaments de manera progressiva també ajudarà a acostumar el cos a l'exercici i poder-lo practicar de manera segura.

Piragüisme

tambè és un desls esports recomanats , ja sigui amb piragua, canoa o caiac. Aquest esport millora la coordinació i és perfecte per fer en grup, afavorint també la cohesió dels membres del grup que la realitza. A nivell muscular, són exercicis que permeten adaptar-los a la condició física de cada persona i enforteixen braços i esquena gràcies a l'impuls amb rem. Com a recomanacions generals, és important conèixer la zona on es practicarà i evitar aigües obertes o revoltes si no es té experiència. Protegir la pell del sol i hidratar-se correctament per evitar cops de calor també és imprescindible.

Esquí aquàtic

És un dels esports d'aigua més exigents, especialment a nivell muscular, i requereix una sèrie d'entrenaments previs que adaptin al cos per progressar-los fins a aquesta activitat. Amb l'esquí aquàtic s'entrena tot el tren superior i millora l'habilitat i la destresa de qui el practica. Com que es tracta d'una activitat que demana força i musculatura, no convé practicar-ho a persones amb escàs entrenament o aquells que no estiguin familiaritzats amb el medi.