Què és la ventilació manual i com es realitza?
Què és la ventilació manual?
És l'administració d'oxigen a través de l'aplicació de pressió positiva intermitent de ventilació mitjançant l'ús d'un ressuscitador manual (Ambu) i una mascareta que segella la boca i el nas per a pacients que no respiren o que no ho fan de forma adequada.
Els objectius de la ventilació manual són:
• Proporcionar al pacient una oxigenació necessària per aconseguir un intercanvi gasós adequat, en situacions d'emergència o trasllats de pacients intubats en absència de ventilador de transport.
• Proporcionar el temps necessari al personal sanitari qualificat pugui realitzar de forma segura un intubació.
Què es necessita per poder realitzar una ventilació manual?
1) Rressuscitador manual o Ambu (Marca comercial)
De l'anglès Airway Mask Bag Unit, també conegut com a borsa-autoinflable, és un dispositiu connectat a una vàlvula unidireccional que a la mateixa vegada es connecta, bé amb una màscara de ventilació assistida, amb un tub endotraqueal o amb una cànula de traqueostomia i s'utilitza per insuflar aire a la via aèria. Disposa també d'una connexió a la font d'oxigen i una altra per una bossa reservori opcional.
2) Cànula de Guedel
La vida es pot decidir en moments, per això és molt important conèixer els artefactes i eines que poden ajudar a salvar vides. La cànula de guedel, cànula orofaríngia o cànula de Mayo, és un dels tubs mèdics més importants, ja que si aprens a utilitzar-lo i et familiaritzes amb ell podràs ajudar a la gent en cas de patir un atac respiratori.
Què és la cànula de Guedel?
És un tub de goma corb i semirígid que s'utilitza en l'àmbit mèdic i de laboratori per introduir o expulsar líquids o gasos, en concret la cànula de guedel s'utilitza per obrir les vies respiratòries quan sorgeix un problema respiratori amb una persona.
Per a què serveix la cànula de Guedel?
La cànula de Guedel per al que serveix és per obrir les cavitats orofaríngies en cas que la víctima o persona a socórrer notem que no respira o té problemes respiratoris després de patir l'accident.
És una eina bàsica de primers auxilis i pot salvar vides de la mort per asfíxia, així que és molt important saber com s'utilitzen les cànules de Guedel.
Tipus de cànules de Guedel
Existeixen diferents varietats i tipus de cànules amb finalitats mèdiques, cadascuna per a una utilitat diferent, aquestes són les que podem distingir:
• Cànula nasofaríngies: La seva utilitat és la mateixa que la de guedel l'únic que canvia és la via oral per la nasal, això és més correcte per a aquelles persones que pateixen problemes a l'hora d'aplicar mètodes via oral, ja sigui per respostes reflex o simplement intolerància.
• Cànula de Mayo: Aquesta cànula s'utilitza per aixecar la base de la llengua quan es va a realitzar una operació per evitar la hipòxia (estat de deficiència d'oxigen)
• Cànula de Jackson: S'utilitza en traqueotomies i té una composició metàl·lica.
• Cànula de traqueostomías amb globus: S'aprofita d'un globus per cobrir l'espai traqueal.
• Cànula de Yankauer: S'utilitza per l'aspiració de secrecions via respiratòries durant l'anestèsia per evitar asfíxies.
Parts que tenen les cànules de Guedel
El millor d'aquestes eines mèdiques és que són mecanismes bastant senzills, de manera que no costa res informar-se sobre ells i la seva utilització.
Per conèixer la seva composició simplement hem de fixar-nos en 2 parts, el broquet que s'haurà d'introduir dins de la boca i fa la curvatura i després la pestanya que anirà a la zona de la boca evitant empassar l'artefacte i obrir les vies respiratòries.
Característiques de les cànules respiratòries de Guedel
Com ja haureu pogut deduir, les cànules tenen unes característiques concretes perquè de veritat siguin útils. Tot i que els materials no són el més còmodes del món per a la persona a socórrer, estan feta de plàstic que permet certa flexibilitat però amb la rigidesa necessària per a poder exercir certa pressió a la zona obstruïda per obrir-la.
A més és important la curvatura que té, ja que serà més fàcil introduir per la boca i causar menys risc, perquè és important introduir amb cura sense danyar la laringe.
I sens dubte la pestanya dental que evitarà que la víctima se l'empassi
Mida òptima per utilitzar una cànula concreta
Un cop estem segurs cal mesurar la cànula de Guedel per veure si és de la mida i calibre adequat per aquesta persona. Per mesurar-ho correctament cal posar el broquet a l'alçada del timpà i amb la pestanya bucal cap a la boca, si la mida abasta just sense problemes és adequat, si es queda curt o és massa llarg el que provocarem pot ser pitjor.
En disposar de cànules de diferents mides, evitarem fer una intubació endotraqueal difícil, això ens facilitarà molt la maniobra i a més guanyarem temps per a la víctima de l'asfíxia. Per descomptat, la cànula de Guedel és una cànula oral.
Com es col·loca una cànula de Guedel?
El primer que cal tenir en compte és la nostra integritat, després la de la víctima a la qual anem a socórrer i si podem fer sense cap risc maniobres amb el pacient.
Ara procedirem amb el maneig de la cànula sobre el pacient per obrir-li correctament les vies respiratòries i poder socórrer els afectats.
Per estar 100% segurs, aquí teniu un vídeo demostratiu i explicatiu en el qual no us quedarà cap dubte sobre això:
3) Mascareta per ressuscitador
Existeixen amb contorn inflable que s'adapten millor al contorn de la cara, i sense contorn inflable.
Totes estan codificades en diferents colors segons la talla
4) Borsa reservori:
Permet enriquir la concentració d'oxigen.
Com es realitza la ventilació manual?
1- Obrir la via aèria usant la inclinació del front cap enrere i elevant la barbeta. Si és possible aixecar el cap del pacient amb una tovallola o coixí.
2- Seleccionar la mascareta correcta.
3- Si el pacient no respon, inserir la cànula de guedel de la mida adequada. S'ha de inserir amb la part còncava cap amunt (cap al paladar), girant progressivament segons es va introduint a la boca fins deixar-la en la seva posició definitiva, evitant desplaçar la llengua cap enrere.
4- Colocar la mascareta de la mida adequada. La vora superior ha de recolzar-se en el pont del nas i que cobreixi per complet nas i boca.
5- Començar la ventilació el més aviat possible. Oprimir la bossa del ressuscitador i comprovar la pujada i baixada del pit. La ventilació s'ha de donar cada com a mínim cada 5 segons en un adult i cada tres segons en lactants i nens.
Font: Cardiosos
