Noticias Inicio

Aquasos finalitza definitivament la temporada d'estiu 2019 aquest cap de setmana 14 i 15 de setembre.

19ª temporada de l'empresa que des de l'any 2001 no ha parat de creixer fins a fer-se un nom entre les grans empreses del Salvament i socorrisme de Catalunya, on forma part de l'associacó d'empreses catalanes del salvament i socorrisme (AECSA).

Enguany Aquasos avalua la temporada com a excel·lent despres de fer l'analisi del desenvolupament dels serveis, dels usuaris i de les instal·lacions en un any tan complicat a nivell normatiu dins del territori.

Es per això que Aquasos vol agrair a tothom que ha fet possible l'èxit d'aquesta temporada 2019.

Aquest cap de setmana tanquem un gran nombre d'instal·lacions on prestem els nostres serveis i només quedaran les més treballadores i les que volen allargar al màxim la seva activitat.

Aquelles persones que volen fer les últimes capbussades encara hi son a temps, però només fins aquest diumenge en la majoria d'elles, ja que les piscines d'estiu tancaran les seves portes fins a la propera temporada.

Des d'Aquasos volem agrair el bon comportament i el civisme de la majoria de banyistes que han passat per les nostres instal·lacions, on han facilitat enormement la tasca dels socorristes

Catalunya suma 23 morts aquesta temporada i està a una del rècord del 2012, segons Protecció Civil

Al maig ja s’advertia que aquesta seria una temporada d’alt risc per falta de socorristes. Almenys, així ho pronosticava AECSA (Associació d’Empreses Catalanas de Socorrisme Aquàtic) i, vist això, no anava del tot desencaminada, ja que pocs estius van acabar amb tants ofegats com aquest: amb 23 morts fins ara i sense haver acabat encara la temporada, que va del 15 de juny al 15 de setembre.

El cas més recent, el d’una dona de 68 anys que es va ofegar dimecres passat a la platja de Roses, a l’Alt Empordà, on sí que hi havia servei de vigilància tot i que en aquell temps havia finalitzat ja el seu torn.

Amb un sol ofegament més en les pròximes dues setmanes, aquest any assoliria el rècord registrat en el 2012 –24 morts al finalitzar l’estiu–, tot i que el Departament d’Interior explica que la informació d’aquella temporada és aproximada, ja que els incidents es van començar a comptabilitzar amb més rigor fa un lustre.

Segona en el 'rànquing'

I hi ha altres dades reveladores: segons la informació que maneja Protecció Civil, sis de les 23 víctimes que el mar ha causat aquest estiu a Catalunya es banyaven en platges no vigilades. Una xifra que ascendeix a 10 si comptem els ofegaments fora de l’horari del servei de vigilància, com en el cas de Roses.

L’Informe Nacional d’Ofegaments realitzat per la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme situa Catalunya, a més, com la segona comunitat autònoma amb més nombre d’ofegats fins al 15 d’agost passat, únicament superada per la Comunitat Valenciana i seguida d’Andalusia, amb més superfície de platja.

En total, hi ha 352 platges a Catalunya –podent "escapar-se alguna cala" de la que les institucions no tinguin constància–, de les quals 230 compten amb serveis de vigilància mentre que les 122 restants, no. ¿Sota quin criteri es decideix que unes platges han de tenir vigilància i d’altres no? Segons la cap del Servei de Gestió d’Emergències de la Generalitat, Montse Font, la decisió depèn únicament dels ajuntaments de cada localitat.

"En funció del pressupost decideixen a quines cales instal·lar serveis de vigilància. No totes les costes són iguals, algunes tenen més afluència de turistes, mentre que d’altres solen ser d’ús local, per la qual cosa fer un repartiment de socorristes per metre quadrat tampoc seria del tot efectiu," aclareix Font.

Falten 300 socorristes

La distribució dels punts de vigilància a les platges queda, per tant, en mans de cada consistori. I després, generalment deleguen la seva gestió en l’empresa de salvament contractada. No obstant, socorristes com Carlos Parra –portaveu del sindicat Sos Socorristes, que associa més de 500 vigilants de les costes catalanes–, creuen que aquests criteris podrien millorar-se coordinant el seu treball amb el Departament d’Interior i "realitzant reunions conjuntes a l’hivern per millorar els protocols de seguretat".

Segons UGT, a Catalunya hi hauria d’haver uns 300 socorristes més per garantir aquesta seguretat. Aquesta xifra, avalada per Sos Socorristes, s’ha estimat tenint en compte, d’una banda, les platges amb menor nombre d’efectius i, de l’altra, les de més afluència, ja que no hi ha cap llei que determini com s’han de distribuir els vigilants al litoral. I aquí entra en joc una de les principals reivindicacions dels socorristes.

"No ens considerem treballadors de l’esport"

"A l’Administració ningú li exigeix quants treballadors hi ha d’haver a la platja, però un socorrista podria haver d’anar a declarar a judici si algú es mor o té un accident", explicava fa uns mesos Nicolás Migueiz, coordinador de socorristes a les platges de Catalunya i membre, igual com Parra, de Sos Socorristes.

Tot i que Migueiz se subscriu a la idea que no totes les platges són iguals i és complex decidir quin criteri seguir per establir serveis de vigilància –com assenyalava la cap del Servei de Gestió d’Emergències–, sí que considera que “si en una platja deixes que hi hagi xiringuitos i activitats nàutiques, estàs convidant la gent a venir, i no s’entén que no acompanyis aquesta oferta de lleure amb un servei de vigilància. A les piscines públiques, per exemple, si no hi ha socorrista directament no s’obre, per molt poca gent que hi vagi”.

Llarg camí cap a un conveni autonòmic vinculant

A Catalunya, el servei de socorrisme està coordinat pel Departament d’Esports, en lloc de pel d’Interior, com sí que passa en altres comunitats com Galícia. Els socorristes han criticat aquesta decisió en nombroses ocasions, i així ho van manifestar per carta al titular d’aquesta última conselleria, Miquel Buch, el 6 d’agost de l’any passat. "No ens considerem treballadors de l’esport" Entenem la relació, però el nostre treball és prevenir accidents", afirma Migueiz.

La solució, a ulls de Carlos Parra, estaria més a prop amb un conveni autonòmic vinculant que reguli el seu treball en la comunitat, ja que es regeixen per una normativa estatal sobre activitats "esportives" que inclou socorristes en el mateix grup –tot i que en diferents categories– que monitors de sala i activitats, coordinadors de 'fitnes’ o personal de manteniment.

El treball més essencial és també el més oblidat

Més de 900 rescats, 5.862 assistències, 6.623 atencions per picada de medusa i aproximadament 21.000 d’altres activitats preventives van ser realitzats per socorristes i serveis d’emergències l’estiu passat, segons les dades que el Servei de Gestió d’Emergèncias recopila al finalitzar cada temporada estival. "Per a mi, són els seus grans assoliments més desconeguts", reflexiona Font. “El 80% del nostre treball és preventiu. Alertar de mals hàbits a la platja, procurar el corrent... Quan res passa, ningú ho valora. Però aquesta és la gran importància de tenir socorristes a la platja”, recorda Migueiz. A un estiu, l’equip de socorristes realitza de mitjana entre 1.000 i 1.500 rescats aquàtics, segons expliquen des del Servei de Gestió d’Emergències. Un treball "fonamental" que, per a Font, no sempre és valorat pels usuaris de platja. En ocasions, els banyistes defugen fins i tot de seguir els consells dels socorristes, els que de vegades poden enfrontar-se a delictes com el d’omissió de socors, lesió i fins i tot homicidi imprudent. En cas d’haver-hi bandera vermella la responsabilitat recau, en canvi, en el banyista.

Font: Elperiódico

Des de l’inici de la temporada estiuenca ja han mort 15 persones a les platges catalanes
Dades del passat 4 d'agost

Amb la mort d’un home de 45 anys el dissabte 3 d'agost a Cadaqués, ja són quinze les persones que s’han ofegat a les platges catalanes des que va començar la campanya d’estiu el 15 de juny; divuit si se sumen les tres que es van produir entre l’abril i el maig. Una xifra que iguala el nombre de persones ofegades al mar entre el 15 de juny i el 15 de setembre de l’any passat. “La tendència d’aquest estiu és dolenta, però no vol dir que estiguem pitjor que altres anys. Cada estiu s’acaba amb una xifra semblant: una vintena d’ofegaments”, indica la cap del servei de gestió d’emergències, Montse Font. Segons dades de Protecció Civil, el 2017 van morir al mar 22 persones; el 2016, 20, i el 2015, 21. Ara bé, des de la UGT reclamen que s’augmenti el nombre de platges vigilades perquè “la majoria dels ofegaments es donen quan no hi ha socorrista”.

Les dades del 2019 mostren que el juliol ha estat un mes negre, amb deu morts per ofegament a la platja, la pitjor xifra registrada en aquest mes des del 2015, quan van morir onze persones. El juliol del 2016 es va produir un sol cas; el 2017, vuit i el 2018, sis. Una tendència negativa del nombre d’ofegats que també s’ha donat a nivell estatal. El mes passat van morir 94 banyistes a Espanya, el que representa un 56% més que en el mateix període del 2018, i que situa el juliol com el mes amb més morts per ofegament dels darrers dos anys; segons dades de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Malgrat les xifres negatives, Montse Font subratlla que també s’ha de tenir en compte que ha crescut el nombre de rescats al mar amb desenllaç feliç: “Cada any hi ha uns 2.500 rescats i un percentatge altíssim s’acaben salvant”.

Afeccions al mig del mar

Pel que fa al perfil de les víctimes, de les divuit persones que han mort ofegades el 2019, dotze eren homes, cinc dones i una menor d’edat, i gairebé tots (catorze) tenien més de 50 anys. “A Catalunya, la majoria dels ofegaments estan provocats per patologies prèvies que patien les víctimes, que solen ser majors de 65 anys” assenyala la cap d’emergències, que recorda que és important que la gent “no es banyi, si no es troba bé” perquè, de vegades, “es maregen o tenen dolors al mig del mar i s’ofeguen”. En el cas de les víctimes d’entre 40 i 60 anys, Font ho atribueix al fet que “de vegades la persona creu que el cos pot aguantar, però es queda sense forces i no pot més”.

El municipi que més ofegaments acumula aquest 2019 és Roses (Alt Empordà) amb quatre víctimes, seguit de Cambrils (Baix Camp) i l’Escala (Alt Empordà), amb dues cadascun. “Ha sigut mala sort, però també s’ha de tenir en compte que, cada estiu, la població del municipi (20.000 habitants) es multiplica per cinc, i la gran majoria d’incidents al mar no acaben malament” afirma l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que també atribueix a malalties prèvies la majoria d’ofegaments. “No és que no sàpiguen nedar, és que tenen un atac de cor al mig del mar i s’ofeguen”.

En aquest municipi totes les platges urbanes compten amb vigilància, però no les cales. “Cada any invertim més de 260.000 euros en el servei de salvament, però encara que tinguéssim vigilància les 24 hores, no podries evitar totes les morts”, reconeix l’alcaldessa. Amb les dades del 2019 a la mà, la majoria de les víctimes per ofegament estaven en platges sense un servei de salvament actiu. Dels quinze ofegats de l’estiu, sis estaven en platges sense vigilància, en tres casos no havia començat el servei o ja havia finalitzat, i en sis sí que hi havia un socorrista. Pel que fa a les banderes que avisen de l’estat del mar, segons les dades disponibles, en tres casos onejava la verda, en tres més la groga i en un la vermella.

Sense regulació clara

Segons dades de la UGT, a Catalunya hi ha 1.200 socorristes, però en falten uns 300 més. “De les 354 platges catalanes, 126 no estan vigilades, i a tots els municipis falten socorristes. No pot ser que una destinació turística com Catalunya es regeixi per una llei del 1972 que només diu que els ajuntaments han de garantir la seguretat a les platges”, critica el delegat de la UGT, Carlos Parra. A diferència de les Canàries o Balears, a Catalunya no hi ha un decret autonòmic que reguli el nombre mínim de socorristes, ni l’horari o els mesos que han de treballar. A més, Parra lamenta que molts municipis no tenen prou recursos per contractar més personal o més hores de servei. “I en moltes poblacions, et trobes que a les cinc de la tarda, amb la platja plena, el socorrista ha finalitzat la seva jornada i marxa”, explica el portaveu, que també recalca que són un factor clau per garantir la seguretat dels banyistes. “La majoria dels rescats al mar són per les corrents, però sobretot fem una tasca de prevenció molt important: evitem molts ofegaments i accidents cada dia”.

Font: Ara