Noticias Inicio

Són pocs els doctors i experts en salut que no tenen por de recomanar sempre la natació com a primera opció davant d'algú que vol perdre pes.

És aquesta una recomanació fonamentada, o es tracta de només un mite?

Evidentment, quan són professionals formats els que ho recomanen es tracta de la primera opció, encara que val la pena entrar en profunditat i aprendre per què. Però, nedar és el millor mètode per aprimar-se i perdre pes? A continuació intentem aclarir els teus dubtes.

Pèrdua de pes saludable

El primer que cal recordar és que tota rutina de pèrdua de pes saludable es basa en dos grans pilars, i cap dels dos no és prescindible: una dieta equilibrada i saludable, i exercici físic.

Sense una dieta adequada, tot l'exercici del món no servirà per posar-se en forma o eliminar els quilos de greix que sobren: desenvoluparàs musculatura més sana i forta, però seguirà oculta sota la capa de greix.

D'altra banda, sense exercici, fins i tot una dieta hipocalòrica tindrà problemes per aconseguir que baixis de pes: cal obligar el cos a consumir energia perquè es desprengui de les reserves de greix. A més, un cos sedentari no és un cos sa, fins i tot sense excés de pes.

Beneficis de la natació per aprimar-se

El primer i més important és que, a l'hora de fer exercici per aprimar-se, com més grups musculars impliqui un exercici més despesa d'energia suposarà i, per tant, més ajudarà a perdre pes.

En el cas de la natació, s'impliquen tots els grans grups musculars del cos, amb un exercici aeròbic molt complet en què a més estem esforçant-nos en tot moment per mantenir-nos a la superfície.
Aquest tipus d'esforç fa que l'organisme recorri abans a fonts d'energia secundàries o terciàries com els dipòsits de greix. Això es tradueix que, amb una sessió de la mateixa durada, la natació aconseguirà una crema de greixos més gran que la de molts altres tipus d'esport i exercici.

El segon motiu més important pel qual nedar és tan adequat per aprimar-se és l'absència d'impactes. Quan corres o saltes els teus turmells, genolls i articulacions en general es veuen sotmesos a constants impactes contra el terra o derivats d'aquests. En una persona amb sobrepès, aquests impactes són especialment perillosos, ja que el seu cos es veu sotmès a un càstig molt més gran.

En nedar, l'aigua evita completament aquests impactes, i permet entrenar-se centrant-se en la crema de calories sense témer que les articulacions pateixin o es lesionin: és molt més segur. D'aquesta manera, una persona amb excés de pes té a la natació la seva millor alternativa per perdre els primers quilos, fins que la seva forma física sigui millor i li permeti també provar altres tipus d'exercicis sense perill de lesionar-se.

Altres beneficis

A més del que hem descrit, l'exercici a l'aigua té una capacitat extraordinària d'aportar un component lúdic i d'evasió: és desestressant com pocs. I per si tot això fos poc, aprendre a nedar de manera efectiva ens proporciona unes eines i la capacitat de desenvolupar-nos millor en un medi aquàtic que sempre són benvingudes i mai se sap quan poden resultar necessàries.

El barotrauma, la sensació de tenir les orelles tapades, és un dels traumes més comuns en les activitats d'aigua.

Apareix quan es produeix una diferència de pressió entre la part interna i la part externa del timpà. Entre els símptomes més habituals es troben el dolor d'oïda, una forta pressió, la sensació de taponament, la pèrdua d'audició i fins i tot els marejos.

És freqüent que al viatjar patim aquests símptomes, sobretot quan ho fem en avió (però també quan ho fem en tren o en cotxe). En el moment del descens i aterratge d'un vol, l'aire que ocupa l'oïda mitjana tendeix a comprimir-se generant un buit que fa que la membrana timpànica es retregui, es tensi i faci mal. Si la comunicació entre la caixa timpànica i la fossa nasal a través de la trompa d'Eustaqui està permeable, l'aíre pot entrar a través d'ella desapareixent la pressió negativa i el dolor.

Però no passa només al viatjar, també és habitual que ho patim al sortir de l'aigua, al mar o en una piscina. Es tracta del mateix fenomen, l'augment de la pressió al descendir en una immersió implica la compressió de l'aire que ocupa l'orella mitjana generant el fenomen descrit anteriorment en els vols.

En tots dos casos, si el trauma és momentani, pot solucionar-se utilitzant alguns trucs. Una bona funció de la trompa d'Eustaqui ens permetrà compensar fent l'exercici de Valsalva, és a dir, generant pressió, com quan sonem el nas, a mateix temps que mantenim els orificis nasals pinçats amb els dits. Amb aquesta maniobra introduirem aire per la trompa d'Eustaqui i farem desaparèixer la pressió negativa en l'orella mitjana i amb això, el dolor.

No obstant això, en alguns casos el barotrauma pot prolongar-se i poden donar-se altres símptomes com el sagnat nasal i d'oïdes, el dolor intens i agut, la pèrdua d'audició prolongada i marejos importants. La pressió negativa pot persistir durant hores o dies després de la seva instauració quan la trompa d'Eustaqui no funciona bé, com a resultat, a l'interior de l'orella mitjana comença a formar-líquid que omple l'espai produint persistència de les molèsties i la pèrdua d'audició.

A més, un barotrauma agut pot produir una lesió en les cèl·lules de l'oïda interna a través de la cadena d'ossos. La pressió pot produir lesions irreversibles en l'oïda interna que es manifestaràn com hipoacúsia, o vertígens. Aquestes lesions es poden produir de forma aguda, en un barotrauma intens.

En funció del pacient i de la gravetat del barotrauma, hi ha dos tipus de tractament si el pacient no millora per si mateix. El primer és el tractament farmacològic: descongestionants nasals, antihistamínics, esteroides per alleujar la inflamació, antibiòtics per evitar l'obstrucció de les trompes d'Eustaqui, etc. Si aquest no fa efecte, es recorre a el tractament quirúrgic.

Es tracta d'una pràctica que ha demostrat ser beneficiosa tant per al nadó com per a la mare en la recuperació postpart

La matronatació o natació per a nadons, és una pràctica que es realitza amb nens entre 0 i 3 anys que busca estimular els sentits dels més petits a l'aigua a través d'exercicis o jocs. Aquesta tendència es duu a terme a Europa des dels anys 60 i ha demostrat ser no només una pràctica beneficiosa per al nadó, sinó també per a la mare en la seva recuperació postpart.

Tal com explica l'Institut oficial de formació professional (MEDAC), dins de la matronatació podem diferenciar 4 etapes diferents depenent de l'edat dels nadons:

La primera etapa inclou des dels 0 als 6 mesos.

És coneguda com l'etapa d'adaptació, és molt important el contacte corporal físic, per això es realitzen exercicis de xipolleig o desplaçament per la piscina. Igualment, també es fan petites immersions dins laigua per veure com reacciona el nadó.

Quan els nens tenen entre 6 i 12 mesos.

Entren a l'etapa d'iniciació. Els nens ja comencen a tenir contacte amb material per avançar als desplaçaments i les immersions a l'aigua.

Etapa de desenvolupament entre 12 i 24 mesos.

Les immersions ja són més llargues i autònomes i es comencen a treballar altres extremitats com les cames perquè vagin adquirint més força, velocitat, resistència i coordinació.

La darrera fase comença quan els nens ja tenen entre 24 i 36 mesos.

Etapa d'autonomia, en aquesta fase es potencien els salts a l'aigua i les immersions, a més de fer jocs amb circuits.

Beneficis de la Matronatació

L'Institut oficial de formació professional explica quins són els beneficis per a la salut dels nadons.

• Millora el desenvolupament motriu ia condició física.
• Ajuda al sistema immunològic.
• Millora algunes habilitats com ara la percepció, atenció, mirada i desenvolupament cognitiu.
• Ajuda el nadó a relaxar-se i reduir l'estrès.
• Permet generar confiança i guanyar autonomia.

A la piscina no només nedem les persones: també es mantenen a la superfície a les seves aigües molts microorganismes, alguns patògens.

Segons apunta l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la principal font de virus i bacteris als banys d'aigua dolça són els excrements, procedents d'aigües contaminades d'excrements dipositats accidentalment pels usuaris i, quan les instal·lacions estan a l'aire lliure, d'ocells o rosegadors.

També arriben virus i bacteris a les mucoses, la saliva i la pell dels banyistes. Entre els gèrmens piscinícoles més habituals hi ha els adenovirus, que poden causar conjuntivitis i faringitis; el Giardia intestinalis, paràsit responsable de nàusees, rampes i diarrea; i el bacteri Escherichia coli, que provoca diarrees i colitis. En la majoria dels casos s'eliminen amb clor o brom i mantenint el pH adequat.

T'interessa: Es pot ser al·lergic al clor?

Quan l'aigua és calenta, com passa a les piscines climatitzades i als spas, hi ha el risc que proliferin diferents tipus de bacteris: els del gènere Legionella, desencadenants de la malaltia del legionari; Pseudomones aeruginosa, que produeix otitis; les del gènere Mycobacterium, causant de pneumònia; Staphylococcus aureus, que genera infeccions de pell, orina i oïda; i Tinea pedis, culpable del peu d'atleta.

Evitar la condensació de laigua, tractar les canonades i mantenir el nivell adequat de desinfectants és la millor manera de desfer-se daquests gèrmens i mantenir una piscina gairebé estèril.