Noticias Inicio

El rescat aquàtic és una disciplina complexa que requereix coneixements tècnics, habilitats físiques i una comprensió profunda del medi marí. Entre els factors ambientals que poden dificultar o condicionar una operació de rescat, les corrents marines, les marees i els vents juguen un paper fonamental. Aquests elements, sovint imprevisibles o canviants, poden marcar la diferència entre una intervenció reeixida i una situació perillosa tant per a la víctima com per al rescatador.

Les corrents marines

Les corrents són moviments continus d’aigua dins dels mars i oceans, generats per factors com el vent, la rotació de la Terra o les diferències de temperatura i salinitat. En el context del rescat aquàtic, les corrents poden ser particularment perilloses, ja que poden arrossegar ràpidament una persona en perill mar endins o cap a zones rocoses.

Un exemple comú són les corrents de retorn o corrents de resaca, molt freqüents en platges amb onatge. Aquestes corrents es formen quan l’aigua que ha arribat a la costa torna al mar de manera concentrada per canals estrets, creant una força que pot superar fàcilment la capacitat de natació d’una persona. Els rescatadors han de conèixer com identificar visualment aquests fenòmens i adaptar la seva intervenció per evitar ser també arrossegats.

Les corrents laterals, que es mouen paral·leles a la costa, també poden allunyar ràpidament la víctima del punt d’observació inicial, cosa que dificulta la localització i augmenta el temps d'intervenció. En casos extrems, és necessari coordinar l’ús d’embarcacions o mitjans aeris per seguir el rastre de la víctima.

Les marees

La marea és l’oscil·lació del nivell del mar causada principalment per l’atracció gravitacional de la Lluna i el Sol. Tot i que aquest moviment és relativament previsible, el seu efecte sobre el medi aquàtic és molt significatiu.

Durant la marea baixa, poden quedar al descobert obstacles com roques o bancs de sorra que dificulten l'accés de les embarcacions de rescat o que poden provocar ferides tant en la víctima com en el rescatador. A més, en platges molt extenses, el retrocés de l’aigua pot allargar considerablement la distància entre la víctima i la línia de costa.

Per contra, amb la marea alta, augmenta la profunditat de l’aigua i poden canviar completament les condicions de corrents i onatge. En canals i desembocadures de rius, per exemple, la combinació de marea i corrents fluvials pot generar turbulències molt perilloses per a la navegació o per al bany.

Els equips de rescat han d’estar informats dels horaris i nivells de les marees abans d’intervenir, i adaptar les seves estratègies a les condicions específiques del moment. En alguns casos, pot ser més segur esperar a un canvi de marea per iniciar una operació.

El vent

El vent és un altre factor clau que pot complicar un rescat aquàtic. El seu efecte sobre la superfície de l’aigua pot generar onades, canvis de direcció en la navegació i fins i tot desplaçaments de la víctima o de materials de flotació.

Un vent fort de mar a terra pot empènyer les persones cap a la costa, cosa que pot facilitar el rescat si es gestiona correctament. No obstant això, un vent de terra a mar representa un gran perill, ja que pot fer que la víctima derivi ràpidament mar endins.

El vent també afecta la visibilitat, sobretot si aixeca escuma o genera ones altes, i dificulta les maniobres d’helicòpters, embarcacions o fins i tot drons utilitzats en operacions de recerca i rescat. A més, pot alterar la temperatura percebuda, provocant una hipotèrmia més ràpida en la víctima.

Resumint, els factors ambientals com les corrents, les marees i els vents tenen una influència directa i sovint decisiva en el desenvolupament d’un rescat aquàtic. Els equips de salvament han d’estar formats i preparats per entendre i anticipar-se a aquests fenòmens, utilitzant eines tecnològiques, coneixement local i protocols adaptables. La seguretat de la víctima i del rescatador depèn en gran mesura d’aquesta capacitat d’adaptació al medi natural, que, tot i la seva bellesa, pot ser extremadament implacable.

La seguretat en entorns aquàtics no és una qüestió que es pugui deixar a l’atzar. Tant si es tracta d’una piscina pública, una platja vigilada o un parc aquàtic, és fonamental disposar d’un pla d’emergència aquàtic ben definit. Aquest document estratègic pot marcar la diferència entre una intervenció efectiva i una situació fora de control. Però, exactament, què és i com es dissenya?

Què és un pla d’emergència aquàtic?

Un pla d’emergència aquàtic és un conjunt de protocols i procediments establerts per prevenir, detectar i respondre de manera eficaç davant d’emergències relacionades amb el medi aquàtic. Aquestes emergències poden incloure ofegaments, lesions, incidents mèdics, condicions meteorològiques adverses o situacions de perill general.

L’objectiu principal és minimitzar el risc i garantir que el personal sap exactament com actuar, a qui avisar, quins equips utilitzar i com fer-ho de forma coordinada i ràpida.

Per què és important?

Encara que la presència de socorristes ja aporta una capa important de seguretat, tenir un pla estructurat assegura que:

• Tots els treballadors implicats estiguin formats i coordinats.
• Les accions es prenguin de manera ordenada i segons criteris prèviament definits.
• Es redueixi el temps de resposta en situacions crítiques.
• Es compleixi la normativa legal i es redueixin possibles responsabilitats civils o penals.

A més, un bon pla es revisa i s’actualitza regularment per adaptar-se a noves circumstàncies, normatives o instal·lacions.

Com es dissenya un pla d’emergència aquàtic?

El disseny d’un pla d’emergència requereix una anàlisi acurada i personalitzada segons l’espai, els recursos disponibles i el tipus de públic que el freqüenta. A continuació, detallem els passos clau:

1. Avaluació de riscos

És el primer pas fonamental. Cal identificar:

• Zones amb més perill (profunditat, corrents, tobogans, etc.).
• Característiques de l’entorn (accés, visibilitat, senyalització).
• Tipologia d’usuaris (infants, gent gran, discapacitats).
• Historial d’incidents previs.

Aquesta avaluació permet anticipar escenaris d’emergència i prioritzar la resposta.

2. Definició dels protocols d’actuació

S’estableixen procediments detallats per a diferents tipus d’emergències:

• Ofegaments: activació ràpida, extracció, RCP, ús de DEA.
• Lesions: immobilització, evacuació, coordinació amb serveis mèdics.
• Evacuació general: plànols d’evacuació, punts de reunió, megafonia.

Cada protocol ha d’incloure funcions específiques per a cada membre del personal, evitant confusions o duplicitats.

3. Assignació de recursos i equipaments

Cal garantir que els equips d’emergència estiguin:

• En bon estat i revisats regularment.
• Col·locats en llocs accessibles i ben senyalitzats.
• Utilitzats exclusivament per personal format.

Això inclou: boyes, tubs de rescat, farmacioles, DEA, telèfons d’emergència, etc.

4. Formació i simulacres

Un pla és només paper si no es posa en pràctica. És imprescindible que el personal:

• Rebi formació específica i contínua.
• Participi en simulacres reals que reprodueixin situacions d’estrès.
• Estigui familiaritzat amb els procediments i amb els espais.

Els simulacres ajuden a detectar punts febles del pla i a corregir-los.

5. Coordinació amb serveis externs

El pla ha de preveure com contactar i col·laborar amb:

• Emergències mèdiques (112).
• Protecció Civil.
• Policia local o mossos d’esquadra, segons el cas.

Incloure un llistat actualitzat de telèfons d’emergència i un protocol de comunicació és vital.

Resumint, un pla d’emergència aquàtic és molt més que un tràmit. És una eina essencial per protegir vides, prevenir incidents i oferir un servei professional i segur. Dissenyar-lo amb rigor i mantenir-lo actiu i actualitzat hauria de ser una prioritat per a qualsevol instal·lació aquàtica.

Recordem que, davant d’una emergència, el temps és clau. I tenir un pla pot marcar la diferència entre una intervenció eficaç... o una tragèdia.

El canvi climàtic és una realitat que afecta tots els àmbits de la nostra vida, i el món aquàtic no n’és cap excepció. Més enllà de les conseqüències mediambientals globals, com la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat, existeix un aspecte sovint oblidat però fonamental: la seguretat aquàtica. L’increment de les temperatures, els fenòmens meteorològics extrems i els canvis en els patrons d’ús de les zones costaneres i piscines tenen un impacte directe en la tasca dels socorristes i en la seguretat dels banyistes.

Temperatures més altes, més risc

Amb l’augment progressiu de les temperatures, les platges, rius, llacs i piscines són cada vegada més freqüentats durant períodes més llargs de l’any. L’estacionalitat del bany es desdibuixa, i el que abans era una activitat exclusiva dels mesos d’estiu, ara s’estén des de la primavera fins a finals de la tardor. Aquest increment d’afluència no sempre es correspon amb un augment proporcional dels serveis de vigilància, cosa que genera situacions de risc: zones sense cobertura de socorristes, sobrecàrrega de personal i manca d’equips d’emergència actius fora de temporada.

A més, la calor intensa també pot afectar la salut de les persones dins i fora de l’aigua. Els cops de calor, la deshidratació o la fatiga poden augmentar les possibilitats de patir un accident aquàtic. Els mateixos socorristes han d’afrontar jornades més llargues sota condicions extremes, cosa que pot afectar la seva capacitat de resposta.

Fenòmens meteorològics extrems i canvis del mar

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com tempestes sobtades, vents forts i onades de calor. A les zones costaneres, això pot traduir-se en corrents marins més forts, canvis sobtats en la profunditat del fons marí i alteracions del comportament de les onades. Tot plegat dificulta la previsió dels perills i augmenta la complexitat de la vigilància i el rescat.

Les corrents de retorn, una de les principals causes d’ofegament a les platges, poden veure’s potenciades per aquests canvis. També es detecten més situacions d’elevació sobtada del nivell del mar, que poden agafar desprevinguts a banyistes o practicants d’esports aquàtics.

A més, l’erosió costanera i la desaparició de dunes i barreres naturals fan que algunes zones abans segures passin a ser perilloses, sense que els usuaris ho percebin.

Canvis en el comportament dels usuaris

Les condicions climàtiques també afecten la manera com la gent interactua amb l’aigua. Amb més dies càlids, creix l’ús recreatiu dels espais aquàtics, però també augmenta la presència de persones no habituades al medi. Això inclou infants, persones grans o turistes desconeixedors de les condicions específiques de la zona, que poden assumir riscos sense ser-ne conscients.

També es detecta un augment d’activitats aquàtiques alternatives, com el paddle surf, el kayak o el busseig amateur, sovint sense formació adequada ni coneixement de mesures de seguretat.

El repte per als serveis de socorrisme

Els equips de salvament han d’adaptar-se ràpidament a aquesta nova realitat. Calen més recursos, més formació específica en condicions meteorològiques extremes, i una millor planificació territorial que tingui en compte el nou escenari climàtic. A més, seria imprescindible ampliar els períodes de cobertura dels serveis de socorrisme, adaptar els protocols de vigilància i renovar equipaments per suportar condicions més severes.

La tecnologia pot jugar un paper clau: sistemes de detecció de corrents, alertes en temps real, drones de vigilància i sensors ambientals poden millorar la capacitat de reacció i prevenció.

Una nova cultura de la seguretat

L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica és un repte creixent que ens obliga a repensar com protegim les persones dins i al voltant de l’aigua. No és només una qüestió de més socorristes o millors equips, sinó de generar una nova cultura de la seguretat basada en la prevenció, l’educació i l’adaptació constant a les noves condicions.

La hidroteràpia és una tècnica terapèutica que es basa en l'ús de l'aigua com a mitjà de tractament. Des de fa segles, l'aigua ha estat considerada un element curatiu i revitalitzador, i s'ha utilitzat amb finalitats terapèutiques en moltes cultures al voltant del món.

La hidroteràpia s'utilitza per tractar una gran varietat de condicions, com ara lesions musculars, artritis, fibromiàlgia, dolor d'esquena i problemes circulatoris, entre d'altres. Aquesta tècnica és especialment efectiva per alleujar el dolor i la inflamació, ja que l'aigua té propietats relaxants i antiinflamatòries.

A més a més, la hidroteràpia pot ser utilitzada per millorar la salut mental i emocional, ja que la sensació d'estar immers a l'aigua pot ser molt reconfortant i relaxant per a moltes persones. Així mateix, la hidroteràpia pot millorar la flexibilitat i l'equilibri, ja que l'aigua proporciona resistència suau i suport al cos.

Hi ha moltes formes diferents d'hidroteràpia, com ara banyar-se en aigua calenta o freda, utilitzar jacuzzis o banyeres d'hidromassatge, fer exercici en una piscina o fer un massatge subaquàtic. Cada forma de hidroteràpia té diferents beneficis i pot ser adaptada per tractar condicions específiques.

Per a moltes persones, la hidroteràpia és una forma segura i eficaç de tractament per alleujar el dolor, millorar la mobilitat i millorar la qualitat de vida.

A més a més, la hidroteràpia és una opció de tractament relativament segura per a moltes persones, ja que és molt suau i no té efectes secundaris greus. No obstant això, com amb qualsevol tractament, hi ha algunes precaucions que cal prendre.

Per exemple, si tens problemes cardiovasculars o hipertensió, és important que parlis amb el teu metge abans de provar la hidroteràpia, ja que l'aigua calenta pot afectar la pressió arterial i el ritme cardíac. Així mateix, si tens ferides obertes o irritacions de la pell, és possible que la hidroteràpia no sigui adequada per a tu.

La hidroteràpia també és molt popular entre els esportistes i atletes, ja que pot ajudar a alleujar la tensió muscular, prevenir les lesions i millorar la recuperació després de l'activitat física intensa.

Una altra forma de hidroteràpia és l'aquateràpia, que és una teràpia d'exercici realitzada en una piscina. L'aquateràpia pot ser molt beneficiosa per a persones amb problemes musculoesquelètics, ja que l'aigua proporciona un entorn segur i de baix impacte per realitzar exercicis que millorin la flexibilitat, la força i l'equilibri.