Noticias Inicio

Es perillós. No has de romandre a l'aigua ni a la sorra. Si us trobeu en una platja amb servei de socorrisme observareu com els socorristes canvien la bandera a groga o vermella depenent de les condicions atmosfèriques i del mar. No us sorprengui veure com demanen als usuaris que surtin de l'aigua.

Si ets a una platja sense socorristes no esperis que les coses es compliquin, surt de l'aigua i abandona la platja. És la millor mesura preventiva d'autoprotecció.

En una tempesta les condicions del mar poden contraindicar el bany, onatge més gran, vent, corrents… però a més d'això cal tenir en compte que les conseqüències de l'abast d'un llamp poden ser greus, fins i tot mortals.

Cremades externes i internes, trencament del timpà, lesions òssies, pulmonars, oculars i cerebrals, fins i tot una parada cardiorespiratòria. L'aigua és un excel·lent conductor de l'electricitat, especialment l'aigua salada, cal allunyar-se'n per evitar una descàrrega.

Romandre a la sorra tampoc és segur. Pensa que en una superfície plana com sol ser una platja ets un blanc perfecte dret o corrent sobre la sorra amb la roba mullada.

Millor deixa la platja, no et refugiis sota un arbre o una roca, busca un edifici per aixoplugar-te fins que passi la tempesta.

No utilitzeu el mòbil mentre deixeu la platja, les ones electromagnètiques que es produeixen en establir connexió amb els repetidors pot atraure el llamp. Millor espera a estar en un lloc segur per utilitzar-lo. Els para-sols poden fer efecte parallamps, recorda que tenen una estructura metàl·lica i atrauen els raigs.

Encara que et sorprengui el millor lloc on pots protegir-te és al cotxe, és el més segur, es produeix un efecte anomenat gàbia de Faraday pel qual les ones electromagnètiques no són capaces de travessar la part interior del xassís del vehicle, es reparteix la descarrega per la seva superfície quedant l'interior totalment protegit, passa el mateix als avions, són també llocs segurs en una tempesta elèctrica, has de mantenir les finestretes del vehicle tancades fins que passi.

Un dels pitjors llocs on et pot trobar una tempesta al mar és en un vaixell, a l'aigua que condueix l'electricitat i ets un blanc fantàstic sobre una superfície plana, afortunadament la majoria de les embarcacions estan equipades amb sistemes parallamps. Els pescadors tampoc no estan segurs, a més de l'aigua la canya pot actuar com un element conductor i originar una descàrrega.

És una de les tasques que "els millors amics de l'home" han exercit desde fa segles. Tasques que exerceixen amb moltíssima vocació i devoció, gràcies a les impressionants capacitats físiques que tenen algunes races. Però principalment a una necessitat d'ajudar en tot el que els sigui possible. De vegades, arriscant la seva pròpia vida.

L'especialització i la massificació dels coneixements han permès el sorgiment de múltiples escoles dedicades a l'ensinistrament de gossos per a salvament en aigua i neu. També hi ha els que treballen buscant persones extraviades o revisant runes després de desastres a la recerca de supervivents.

Terranova, la raça de gos salvavides per antonomàsia

Almenys en regions de climes majorment temperats i lluny dels eterns estius tropicals. Els terranovas són els favorits per treballar com a gossos de rescat aquàtic. Les raons són diverses.

Es tracta d'una raça gran i forta. De mitjana pesen uns 55 quilos, amb exemplars que poden arribar fins als 70 quilos. Això els permet remolcar fins a 1.500 Kg. el que implica que poden apropar a la riba fins i tot petites embarcacions, amb diversos tripulants a bord.

Són excel·lents nedadors, una activitat que poden executar durant hores. Les seves potes compten amb membranes especials que els permeten desplaçar-se a l'aigua a major velocitat que altres gossos. A més, tenen una doble capa de pèl que manté la seva pell seca, una característica particularment útil en zones gèlides.

Entrenaments per a gossos de rescat aquàtic

Els entrenaments per a aquests socorristes comencen un cop arriben a l'any d'edat. Moment en què la seva musculatura ja s'ha desenvolupat del tot i poden exercitar-se sense risc de lesions. Com en pràcticament tots els ensinistraments per a gossos treballadors, els jocs formen l'eix central de les classes. De fet, el primer bloc d'exercicis correspon a activitats esportives i recreatives.

La formació operativa els atorga els coneixements necessaris sobre com actuar en moments d'autèntica emergència. Aprenen a seguir instruccions a l'aigua per mantenir fora de perill els objectes de rescat. Al mateix temps que preserven la seva pròpia integritat i la del seu company humà.

És la por incontrolable i desproporcionada que experimenten algunes persones a la proximitat de grans masses d'aigua. L'ansietat i el malestar solen desencadenar-se davant de la visió propera del mar i apareixen de forma persistent cada vegada que aquesta situació es repeteix.

Els que pateixen talasofòbia es veuen impossibilitats per gaudir d'una jornada de platja, un dinar, un passeig al costat del mar, un creuer o fins i tot una simple caminada per un passeig marítim. En aquestes situacions, el temor a l'aigua resulta desmesurat i incita a allunyar-se amb la màxima urgència dels voltants del mar.

Si pateixes aquesta fòbia i se't presenta un episodi de por davant de la contemplació de l'oceà, és molt probable que comptis amb escassa capacitat per controlar aquesta intensa emoció i puguis arribar a viure instants de pànic veritable.

També és habitual que tot això s'acompanyi de pensaments involuntaris irracionals relacionats amb la possibilitat d'ofegar-te o fins i tot ser víctima de l'atac d'alguna espècie marina.

De vegades, el terror també pot aparèixer amb la simple visió d'un vídeo o una pel·lícula que mostri imatges dels mars o de grans volums d'aigua, encara que et trobis físicament molt lluny del líquid element. En casos extrems, una fotografia senzilla d'una platja podria ser suficient per desencadenar tota la seqüència desagradable de símptomes associats a l'ansietat.

Símptomes de la talasofòbia

Solen mostrar notables diferències individuals de tipologia i intensitat, encara que són molt similars als que es presenten a la majoria de les fòbies:

- Ansietat desmesurada i difícil de controlar.
- Comportaments d'evitació i d'escapament respecte de l'estímul fòbic: el pacient intentarà allunyar-se del mar o intentar no enfrontar-se a la seva visió.
- Impossibilitat de pensar o actuar racionalment en els moments en què es pateix l'episodi de por.
- Símptomes associats a l'ansietat: taquicàrdia, sudoració excessiva, sequedat de boca, dolor al pit, respiració agitada, marejos, hipertensió arterial, nàusees, vòmits, calfreds, etc.

Si no pateixes aquest trastorn, és possible que el percebis com un problema de poca rellevància, però els qui el pateixen senten que la seva capacitat per desenvolupar una vida social normalitzada està molt minvada. De fet, les persones que tenen talasofòbia experimenten severes limitacions per compartir nombroses activitats amb la família, els amics o el seu entorn social.

Com superar la talasofòbia

Si sospiteu que podeu patir aquesta fòbia, és imprescindible que acudiu a buscar l'ajuda professional d'un facultatiu especialista. Ell estudiarà el teu cas i decidirà quin tractament necessites, comptant sempre amb la teva aprovació i el teu compromís.

En línies generals, el procediment a seguir serà similar al que sol desenvolupar-se respecte d'altres fòbies o pors irracionals. Es fonamentarà en dues línies dactuació:

1) Reduir gradualment els nivells d'ansietat que es presenten davant de la visió de grans masses d'aigua, mitjançant l'aplicació de tècniques de relaxació muscular progressiva i control de la respiració. Amb això és possible aconseguir que el pacient sigui capaç de fer front a la por i dominar-lo de forma voluntària.

2) Modificar o revertir els pensaments negatius que provoca la contemplació del mar relacionats amb els riscos d'immersió, ofegament o atac d'animals marins. Aquestes idees solen aparèixer de manera insistent i no responen a una situació de perill real objectiu.

En tot cas, el tractament de la talassoteràpia pot ser un procés lent, que es prolongui durant alguns mesos i requereixi un fort compromís per part del pacient.

El mite que l'aigua del mar pot ser curativa és totalment fals, no hi ha cap estudi científic que avali cap propietat curativa a l'aigua del mar per ella mateixa. I en contra de la creença popular, l'aigua del mar tampoc no esterilitza. L'OMS adverteix que l'aigua de mar pot tenir bacteris, protozous i virus en altes concentracions, per la qual cosa els pacients amb ferides profundes o cremades de la pell han de tenir molt de compte amb l'aigua de mar, sobretot si estan immunodeprimits o amb malalties hepàtiques.

Compte llavors amb els llargs banys estiuencs si hem patit algun tipus de cremades o ferides. Curar no cura, encara que sí que té el seu costat positiu. Les aigües del mar amb una alta concentració en iode o magnesi poden tenir un cert efecte beneficiós sobre pells amb problemes de dermatitis, ja que tenen certa acció antiinflamatòria sobre aquest tipus de pells que presenten processos inflamatoris a la pell.

Moltes vegades en els "poders curatius" del mar hi ha un component psicològic, ja que el relacionem amb què es gaudeix en període de vacances i amb bon temps, circumstàncies molt relaxants que milloren el nivell d'estrès i que sí que està directament relacionat amb una resposta favorable del sistema immune.

De cap manera és recomanable mullar ferides obertes, entenent com a tals les que suposen una pèrdua total de l'epidermis i part de la dermis superficial. Les simples escoriacions o ferides superficials no suposen un problema per al bany al mar.

Les cremades, siguin o no solars, dependran del grau d'afectació, de si són superficials o més profundes. En aquest darrer cas no s'han d'exposar a banys llargs ni tampoc al sol per evitar una hiperpigmentació residual de la ferida. És igualment important mantenir-les sempre ben seques després de la immersió, no deixar-les sota un vestit de bany o apòsit humit que puguin suposar un perill d'infecció.

Sembla que el mar no guareix com diuen, desmuntem el mite, però, i l'aigua de la piscina?

Encara que l'aigua de les piscines estigui clorada i aquest sigui un antisèptic que elimina bacteris, això no passa de forma immediata i alguns bacteris poden ser resistents, per la qual cosa no és bo banyar-se a piscines amb ferides obertes per benefici personal i dels altres banyistes. A més, si està tractada amb clor, té un altre risc per a la pell, ja que pot estar mal diluït i irritar i cremar aquesta pell.

En cas de no poder resistir-nos a un bany, es recomanen piscines tractades amb sal, que són menys agressives. En qualsevol cas, si volem banys feliços millor deixem curar abans les nostres ferides.