Noticias Inicio

Amb l’arribada de la calor, moltes persones busquen alternatives naturals a les platges saturades per gaudir d’un bany refrescant. Els rius i els llacs esdevenen una opció atractiva per la seva bellesa paisatgística, la tranquil·litat i el contacte directe amb la natura. Tanmateix, sovint oblidem que nedar en aigües dolces comporta riscos específics que no sempre es coneixen ni es tenen en compte.

Corrents ocults i canvis sobtats de profunditat

Un dels riscos més desconeguts i perillosos dels rius són els corrents invisibles. A diferència del mar, on les onades són més previsibles, els rius poden presentar corrents molt forts sota una superfície aparentment calmada. Aquests corrents poden arrossegar una persona en qüestió de segons, especialment si no és una nedadora experimentada. A més, en molts trams de riu, la profunditat pot variar bruscament. Passar d’un tram de poca aigua a un forat profund pot causar pànic, pèrdua de flotació o cops amb roques submergides.

Temperatura de l’aigua

Els llacs i rius, especialment en zones d’alta muntanya o en dies calorosos, poden presentar temperatures d’aigua molt baixes. El cos humà no reacciona bé als canvis sobtats de temperatura, i una immersió en aigua freda pot provocar un “xoc tèrmic”. Aquest xoc pot causar desmais, dificultat per respirar o hipotèrmia, fins i tot en dies d’estiu. És essencial entrar a l’aigua gradualment i estar atent a qualsevol símptoma de mareig o malestar.

Qualitat de l’aigua i infeccions

Una altra qüestió que sovint s’ignora és la qualitat sanitària de les aigües dolces. No totes les zones naturals són aptes per al bany. En molts casos, la presència de bacteris, paràsits o altres agents contaminants pot provocar infeccions a la pell, als ulls o a l’aparell digestiu si s’ingereix accidentalment aigua. Malalties com la leptospirosi, la giardiasi o fins i tot infeccions per E. coli són més freqüents del que sembla. És important informar-se prèviament sobre la qualitat de l’aigua al lloc on es vol banyar.

Obstruccions i obstacles naturals

Els fons dels rius i llacs poden amagar troncs, branques, pedres punxegudes o restes de construccions antigues. Aquests obstacles poden causar ferides greus, especialment si es fa un salt des d’una roca o d’un pont sense haver comprovat prèviament la profunditat i la netedat del fons. Fins i tot les algues, que poden semblar inofensives, poden embolicar-se a les cames i dificultar el moviment.

Animals i plantes potencialment perillosos

Encara que no és habitual, alguns rius i llacs poden ser hàbitat de peixos agressius, serps d’aigua o insectes que poden provocar picades doloroses o reaccions al·lèrgiques. A més, algunes plantes aquàtiques com les algues filamentoses poden ser relliscoses i enganxoses, generant una sensació d’ofec i augmentant el risc de pànic o de caiguda.

Absència de vigilància i serveis d’emergència

A diferència de les platges urbanes, la majoria de rius i llacs no compten amb serveis de socorrisme. Això implica que, en cas d’accident, el temps de resposta pot ser molt més lent. Nedadors solitaris o grups sense experiència poden trobar-se desemparats en situacions crítiques. Per això, és fonamental no banyar-se sol i avisar sempre algú del lloc on es pensa anar.

Recomanacions per un bany segur

Tot i aquests riscos, nedar en rius i llacs pot ser una experiència molt enriquidora si es fa amb precaució. Algunes recomanacions bàsiques inclouen:

• Informar-se prèviament sobre la zona i la qualitat de l’aigua.
• Evitar el bany després de fortes pluges, que poden augmentar el cabal i la contaminació.
• No fer salts des de llocs elevats sense haver inspeccionat el fons.
• Entrar a l’aigua gradualment i evitar banyar-se en zones de corrents.
• No banyar-se sol ni de nit.
• Portar calçat aquàtic per protegir els peus de talls i picades.

Resumint, la natura ofereix escenaris meravellosos per desconnectar i gaudir, però també requereix respecte i consciència dels perills que pot amagar. Nedar en rius i llacs no és una activitat exempta de riscos. Conèixer-los i actuar amb responsabilitat pot marcar la diferència entre una experiència memorable i una tragèdia evitable.

La farmaciola del socorrista a una piscina té especial importància per atendre correctament davant de possibles accidents dels usuaris.

Així doncs, segons l'Annex IV de l'article 28 del Decret 32/2003 del Reglament Sanitari de piscines d'ús col·lectiu, la farmaciola de primers auxilis és un dels elements mínims obligatoris en una piscina o instal·lació esportiva aquàtica per atendre les primeres cures o atenció bàsica sanitària en cas de necessitat.

En aquesta publicació t'expliquem el què ha d'incloure aquesta farmaciola d'urgències d'una piscina, tant l'equipament principal com altres productes recomanables per a la realització de les primeres cures d'auxili.

Elements imprescindibles d'una farmaciola de primers auxilis o salvament:

1) Aigua oxigenada, alcohol i solució iodada: són els líquids essencials en qualsevol farmaciola, utilitzats per realitzar la desinfecció de la pell i les primeres cures.
2) Col·liris o llàgrimes artificials: s'utilitzen per a petites lesions o irritacions als ulls o mucoses, i per a petites neteges.
3) Pomades antiinflamatòries: d'ús tòpic no corticoide
4) Apòsits per a petites ferides: apòsits i tiretes
5) Medicaments d'administració oral: analgèsics generals tipus aspirina o paracetamo, i antihistamínics
6) Útils per a desinfecció i embenat: cotó, gases estèrils, benes, esparadrap.
7) Guants d'un sol ús: per a una manipulació higiènica per part del socorrista durant les cures.
8) Instrumental bàsic: pinces clíniques d'un sol ús i tisores d'acer

Elements addicionals recomanats per a la farmaciola d'urgències en una piscina:

D'altra banda, hi ha equipament addicional molt útil que des d'Aquasos recomanem incloure en el contingut bàsic de la farmaciola de primers auxilis del socorrista a la piscina:

1) Sèrum fisiològic: Tenen un ús molt ampli en salvament i socorrisme, tant per millorar la irritació de les mucoses com per a la seva administració per al tractament de manca de líquids a l'organisme (ocasionats per vòmits, cremades, hemorràgies…)
2) Clorhexidina alcohòlica o aquosa: és un antisèptic per a la desinfecció de la pell prèvia a injeccions, preoperatoris i intervencions quirúrgiques.
3) Equipament per a la presa de constants vitals: Termòmetre, tensiómetre…
4) Material d'immobilització: tauler espinal, collarí, capçals, aranya.
5) Material de ventilació: ampolla d'oxigen, baló de ressuscitació (adult i pediàtric), cànules de Guedel
6) Desfibril·lador Extern Semi Automàtic (DESA) amb pegats per a adults i pediàtrics: és molt recomanable comptar amb una instal·lació cardioprotegida, sent aquest equipament un dels més recomanables en qualsevol instal·lació esportiva i/o aquàtica.

A Aquasos realitzem una gestió integral d'instal·lacions esportives i/o aquàtiques, cobrint totes les necessitats en material de salvament i socorrisme, assegurant una experiència segura per a tots els usuaris de les instal·lacions, i mantenint els equips preparats per resoldre qualsevol situació adversa que es presenti.

Els casals d’estiu són una de les experiències més esperades per molts infants i adolescents. Són una oportunitat per desconnectar de la rutina, fer nous amics, gaudir de la natura i aprendre habilitats noves en un entorn lúdic i educatiu. Entre les activitats més populars, les relacionades amb l’aigua com ara la natació, el caiac, els jocs aquàtics o les excursions a rius i llacs ocupen un lloc destacat. Tot i això, aquestes activitats comporten riscos, i per tant, la seguretat aquàtica és una responsabilitat fonamental que han d’assumir els organitzadors dels casals.

Per què és tan important la seguretat aquàtica als casals?

Segons dades de diverses organitzacions de salut i seguretat infantil, els accidents aquàtics són una de les principals causes de lesions greus i, malauradament, també de morts en infants i joves durant els mesos d’estiu. El risc augmenta en espais naturals com rius, llacs o el mar, on les condicions poden canviar de forma sobtada, i on no sempre hi ha presència de socorristes com a les piscines públiques.

A més, cal tenir en compte que en un campament, els monitors tenen a càrrec un gran nombre de nens i nenes amb diferents nivells d’autonomia i habilitats aquàtiques. Per això, una bona planificació i gestió de la seguretat aquàtica és clau per garantir que tothom pugui gaudir de l’activitat sense córrer perills innecessaris.

Què han de garantir els casals d’estiu en matèria de seguretat aquàtica?

Per assegurar una pràctica segura de les activitats aquàtiques, els casals han de complir amb una sèrie de requisits essencials. A continuació, es detallen els més importants:

Personal qualificat
És imprescindible que el campament disposi de monitors formats en primers auxilis i salvament aquàtic, especialment si es duen a terme activitats en entorns naturals o piscines. La presència d’almenys un socorrista titulat durant les activitats aquàtiques hauria de ser una condició indispensable.

A més, els monitors han de tenir experiència i coneixement en la gestió de grups en entorns aquàtics, saber identificar situacions de risc i actuar amb rapidesa en cas d’emergència.

Un any més, Aquasos ha guanyat la licitació i serà l'empresa responsable dels casals d'estiu de Vilanova del Camí

Valoració prèvia de les habilitats dels participants
Abans de permetre la participació en activitats aquàtiques, és recomanable que els casals avaluïn el nivell de natació i confiança a l’aigua de cada infant o jove. Aquesta informació es pot obtenir a través de formularis previs o amb petites proves de natació a l’inici de l’activitat.

Amb aquesta valoració, es poden dividir els participants en grups segons les seves capacitats i ajustar les activitats per garantir que siguin segures i adequades per a tothom.

Equipament de seguretat adequat
Els casals han de proporcionar o exigir que cada participant dugui l’equipament necessari per a cada activitat: armilles salvavides per a activitats com el caiac, el paddle surf o travesses aquàtiques, cascs si es practica ràfting, i banyadors o calçat aquàtic si cal protegir-se d’elements naturals com roques o coralls.

Tot el material ha d’estar en bones condicions i adaptat a la talla i el pes de cada infant.

Supervisió constant
Cap participant hauria de banyar-se sense supervisió directa d’un adult responsable. Fins i tot en activitats aparentment inofensives, com jugar a la vora d’un rierol, pot sorgir un perill inesperat. La regla d’or és que mai no hi hagi cap menor sol dins o a prop de l’aigua.

Protocol d’actuació en cas d’emergència
Tots els casals han de disposar d’un pla d’actuació per a emergències aquàtiques: què cal fer si algú té dificultats per nedar, si hi ha una tempesta sobtada o si es produeix una lesió. Aquest pla ha d’incloure la ubicació dels telèfons d’emergència, la comunicació amb serveis mèdics i els protocols d’evacuació.

És fonamental que tot el personal conegui aquest protocol i s’hagin realitzat simulacres previs, especialment en activitats més complexes.

Educació i conscienciació
Els casals no només han de protegir els infants, sinó també ensenyar-los bones pràctiques de seguretat aquàtica. Això pot incloure petites xerrades abans de les activitats, jocs educatius o tallers sobre com actuar si es troben en perill a l’aigua.

Fomentar la responsabilitat individual i la cura col·lectiva és clau per reduir els riscos i empoderar els participants.

Resumint, els casals d’estiu són espais de creixement, diversió i descoberta, i les activitats aquàtiques poden ser una part molt enriquidora d’aquesta experiència. No obstant això, la seguretat no pot quedar en segon pla. Garantir una pràctica aquàtica segura no només prevé accidents, sinó que també genera un entorn de confiança en què infants i famílies poden gaudir de l’estiu amb tranquil·litat.

Per això, la seguretat aquàtica no ha de ser una opció, sinó una prioritat. Els organitzadors de casals tenen la responsabilitat de complir amb els estàndards més exigents, formar adequadament el seu personal i promoure una cultura de prevenció i respecte per l’entorn aquàtic. Només així, l’aigua continuarà sent sinònim de diversió i no de preocupació.

La transmissió del so

La transmissió del so pateix modificacions ja que a l'aire és de 340 metres per segon i submergits sota aigua pot augmentar fins a 1500 metres per segon. Aquest fet explica que sota l'aigua percebem amb més facilitat els sons, sobretot els de naturalesa metàl·lica.

La llum solar

La llum solar conté una barreja de longituds d'ona, des de llargues longituds d'ona del vermell fins a les curtes del color violeta. Les diferents longituds d'ona de la llum són absorbides a diferents profunditats. Així, per exemple, gairebé tota la llum vermella s'absorbeix en els primers 10 metres de profunditat, i el taronja i el groc no solen arribar als 30 metres. Això vol dir que els organismes vermells semblen negres per sota de 10 metres. La llum verda pot penetrar fins a més de 50 metres aproximadament, i la llum blava fins a 200 metres.

Com funciona l'ull humà sota l'aigua?

El primer que hem de saber sobre l'ull humà és que actua de la mateixa manera que ho fa una càmera de fotos: les imatges es projecten de manera invertida a la superfície sensible de la retina, utilitzant com a sistema d'enfocament la pròpia variació muscular de la força de refracció per la lent continguda després de la còrnia del cristal·lí.

Tot aquest mecanisme està preparat per a la visió normal, a través de l'aire, però què passa quan estem en un medi que no ens és natural, com l'aigua?

Sota l'aigua el líquid provoca que l'ull perdi el poder refractiu i ens convertim en hipermètrops amb 42 diòptries, és a dir, el nostre ull focalitza la imatge en un punt virtual darrere de la retina, cosa que provoca una visió totalment borrosa. La hipermetropia és un defecte força habitual que es corregeix a través de l'ús de lents correctores, però sota l'aigua caldrà aïllar l'ull del contacte directe amb aquesta, per a això cal disposar d'una cambra d'aire, que en farà els efectes d'una lent. D'aquesta manera usant unes ulleres de natació corregim la hipermetropia subaquàtica.

Per què els objectes canvien de mida sota l'aigua?

La modificació de la mida dels objectes que pot resultar certament desconcertant per a qui no hi estigui acostumat. D'una banda, les coses es veuen més grans del que realment són i més fosques, de manera que molts bussejadors tenen problemes per coordinar correctament la mà i l'ull.

Per què patim pèrdues de calor?

Hi ha també una pèrdua de calor important del cos humà sota l'aigua de fins a 25 vegades més gran que a l'aire pels diferents mecanismes de transmissió de la calor com la conducció o la convecció.

La conducció és la transferència de calor per contacte amb l'aire, la roba, l'aigua o altres objectes (una cadira, un pal, per exemple). Quan el medi circumdant és aigua, la transferència augmenta considerablement perquè el coeficient de transmissió tèrmica de l'aigua és més gran que el de l'aire.

La convecció que ocorre en tot fluid, fa que l'aire calent pugi i sigui reemplaçat per aire més fred. Així es perd el 12% de la calor. La tela (roba) disminueix la pèrdua. Si hi ha un corrent d'aire (vent o ventilador mecànic) es produeix una convecció forçada i la transferència és més gran.