Fa alguns dies us parlàvem sobre la formació en Suport Vital Bàsic (SVB) que Aquasos està impartint als alumnes de 6è curs de l'Escola Jacint Verdaguer de Tàrrega.
En aquesta publicació podeu escoltar una entrevista que els van fer al programa De boca en boca de Ràdio Tàrrega on els alumnes parlen sobre la seva experiència en la realització d'aquesta formació.
L'irritació dels ulls després d'una sessió de bany en una piscina és una experiència comuna per a moltes persones. Aquesta irritació, que es manifesta amb ulls vermells, picor o fins i tot una sensació de cremor, és un problema freqüent i sovint es relaciona amb la presència de clor en l'aigua de la piscina. Tot i que el clor és un factor important, la realitat és més complexa i involucra altres elements químics i biològics que cal conèixer per entendre completament el fenomen.
El paper del clor a les piscines
El clor és un desinfectant àmpliament utilitzat a les piscines per eliminar bacteris, virus i altres microorganismes que poden proliferar en aigua estancada. El clor reacciona amb l'aigua per formar àcid hipoclorós, una substància química que actua com a desinfectant potent. Aquesta és una mesura necessària per mantenir la piscina neta i lliure d'agents patògens que podrien posar en perill la salut dels banyistes.
Tanmateix, l'ús de clor té alguns efectes secundaris indesitjats. L'àcid hipoclorós pot ser irritant per als ulls, especialment en concentracions altes. A més, no és només el clor en si mateix el que provoca la irritació ocular, sinó les substàncies que es formen quan el clor reacciona amb altres elements presents a l'aigua, com la suor, l'orina, els cosmètics o la brutícia aportada pels mateixos banyistes.
T'interessa: Conseqüències d'empassar una gran quantitat d'aigua a piscines
Les cloramines: els veritables culpables
Quan el clor es barreja amb la suor, l'orina i altres substàncies orgàniques que es troben a l'aigua de la piscina, es formen compostos químics coneguts com a cloramines. Aquestes cloramines són responsables de la característica "olor de piscina" que molts associen amb l'aigua clorada i, sobretot, són els principals responsables de la irritació ocular.
Les cloramines són molt més irritants per als ulls que el clor pur, ja que poden danyar la fina capa de llàgrimes que protegeix la superfície ocular. Aquesta capa té la funció de mantenir l'ull hidratat i protegir-lo de possibles infeccions. Quan les cloramines alteren aquesta barrera protectora, els ulls queden més exposats a irritacions i altres molèsties.
El nivell de pH: un factor determinant
Un altre element clau que influeix en la irritació ocular a les piscines és el nivell de pH de l'aigua. El pH mesura la concentració d'ions d'hidrogen a l'aigua i determina si aquesta és àcida, neutra o alcalina. Perquè l'aigua de la piscina sigui còmoda i segura per als banyistes, el nivell de pH ha d'estar entre 7,2 i 7,8. Un pH fora d'aquest rang pot contribuir a l'irritació ocular.
Un pH massa baix (àcid) pot augmentar la sensació de cremor als ulls, mentre que un pH massa alt (bàsic) pot provocar sequedat i picor. Mantenir el pH de l'aigua dins d'aquest rang òptim és essencial per minimitzar les molèsties oculars i assegurar una experiència de bany més agradable.
Com prevenir la irritació ocular a les piscines?
Hi ha diverses mesures que es poden prendre per evitar o minimitzar la irritació ocular a les piscines:
Dutxar-se abans d'entrar a l'aigua
Això ajuda a reduir la quantitat de substàncies orgàniques, com la suor o els cosmètics, que poden reaccionar amb el clor i formar cloramines.
T'interessa: La impoprtància de la dutxa a la piscina
Utilitzar ulleres de natació
Les ulleres proporcionen una barrera física que protegeix els ulls del contacte directe amb l'aigua clorada i les cloramines, reduint significativament el risc d'irritació.
Controlar els nivells de clor i pH
És essencial mantenir els nivells adequats de clor i pH a la piscina per evitar problemes de salut. Els gestors de piscines han de monitoritzar regularment aquests paràmetres per assegurar que es mantenen en els rangs recomanats.
Evitar orinar a la piscina
Encara que sembli evident, aquesta pràctica contribueix directament a la formació de cloramines. Fomentar hàbits d'higiene adequats és clau per mantenir una piscina neta i segura.
T'interessa: Quins microbis hi ha a les piscines?
En resum, l'irritació ocular a les piscines és un problema multifactorial que no es limita només a la presència de clor. Tot i que aquest desinfectant és necessari per mantenir una aigua neta i segura, les substàncies resultants de la seva interacció amb la matèria orgànica són les veritables causants de moltes de les molèsties oculars. Mantenir un control adequat del clor, del pH i de les condicions higièniques de la piscina pot ajudar a reduir considerablement aquest tipus d'irritacions. A més, mesures senzilles com l'ús d'ulleres de natació i la dutxa prèvia poden marcar la diferència en la comoditat dels banyistes.
Mantenir una piscina saludable és responsabilitat de tots, per gaudir d'una experiència de bany agradable i segura, lliure d'irritacions oculars i altres molèsties.
L’empresa igualada especialitzada en formació, forma durant els mesos de novembre i desembre a tots els alumnes de sisè de primària de la comarca de l’Urgell.
Un equip de formadors de la companyia Aquasos es desplaça diàriament per les escoles de Tàrrega i els seus voltants i gràcies a un acord de col·laboració amb les entitats de l’Urgell, imparteixen classes teòriques i pràctiques d’atenció a les víctimes en aturada cardiorespiratòria.
Gràcies a aquest pacte, els alumnes de les escoles de primària de tota la comarca rebran un total de 27 formacions.
Uns coneixements sobre primers auxilis necessaris per a poder actuar en cas de necessitat, adequats a la seva edat i amb una base molt sòlida, que es podran augmentar a mesura que s’avanci el nivell educatiu i s’afegeixin els coneixements pertinents a la seva edat.
La formació és basa en saber com actuar davant dels problemes més quotidians que es pot trobar qualsevol ciutadà durant la seva vida quotidiana i aprendre les actuacions bàsiques en relació al Suport Vital Bàsic (SVB).
Els alumnes de 6è practiquen la reanimació cardiovascular, la posició lateral de seguretat (PLS) i coneixen el desfibril·lador (DEA) per poder ser aplicats en cas de necessitat.
    
|
Hem parlat i insistit que una ràpida actuació per assistir a un ferit en un accident és vital. No obstant això, pot arribar a ser contraproduent si no es coneixen les tècniques bàsiques de Primers Auxilis. I és que no val únicament amb voler ajudar, sinó que cal saber com fer-ho.
Fins i tot hi ha persones que recorren a "remeis casolans", els que es coneixen com "de tota la vida" per atendre un ferit en un accident o guarir una ferida a un nen. No tot s'hi val, i no sempre suposen una solució al problema. Per això, hem recopilat els 10 errors més comuns en Primers Auxilis, ¡pren nota i aprèn com actuar correctament!
1. En un accident de trànsit, treure el ferit del cotxe
La primera regla en aquest tipus d'accidents és no mobilitzar mai als ferits. Només es mourà als afectats en casos d'extrem perill com pot ser una explosió. Si no, els accidentats han de quedar immobilitzats ja que pot ser que hi hagi risc de lesió cervical.
En el cas que l'accidentat sigui un motorista, mai se li ha de treure el casc. El més important és protegir la seva columna vertebral.
2. A l'hora de fer un torniquet
Ho hem vist en moltes pel·lícules, però exercir una pressió suprema amb bandes per aturar una hemorràgia el ferit és un recurs que no hem d'intentar. En tot cas s'encarregarà el personal sanitari, ja que hi ha un risc molt alt de necrosi, el que podria suposar l'amputació del membre afectat.
3. Taponar el sagnat nasal
Des de petits ens han ensenyat que hem de taponar nostre nas quan sagna i tirar el cap cap enrere. No obstant això, això és un error. Per actuar correctament, en les hemorràgies nasals hem de col·locar a l'afectat lleument inclinat cap endavant perquè la sang es dirigeixi cap a fora i no cap a les vies respiratòries.
Si tapem els orificis nasals aturem la sang, però no l'hemorràgia.
4. Desinfectar una ferida amb aigua oxigenada
És un dels errors més comuns, ja que tant l'alcohol com l'aigua oxigenada poden danyar el teixit de la pell, si s'aplica directament sobre la ferida. Per tant, n'hi ha prou amb rentar la zona amb aigua i sabó o amb sèrum fisiològic. Després, només cal assecar la ferida amb una gasa o compresa.
5. Bufar a l'ull per eliminar un objecte estrany
Quan bufem a l'ull d'una altra persona perquè li ha entrat un objecte estrany podríem provocar erosions en la seva còrnia. Per tant, l'ideal és rentar l'ull amb sèrum fisiològic o aigua i, d'aquesta manera, serà el líquid l'encarregat de portar l'objecte estrany cap a l'exterior de l'ull.
6. Extreure un objecte clavat al cos
Potser extraguem l'objecte clavat al cos de l'afectat i la solució sigui pitjor que no haver fet res. Què podria passar? Imaginem un pal clavat en una cama. Aquest podria estar afectant una artèria, però al seu torn, pot ser que estigui aturant l'hemorràgia del ferit. Intentar extreure pot empitjorar les lesions. Com més gran sigui l'objecte, més són les probabilitats d'empitjorar l'estat de l'accidentat si el toquem. Serà el personal sanitari l'encarregat de retirar-lo.
7. Aigua amb sucre davant d'una lipotímia
Aquest recurs és completament ineficaç. Davant d'un cas de lipotímia que indica és tombar l'afectat i elevar les seves cames fins que es passi la síncope. No se li ha de donar res de menjar ni de beure fins que s'hagi recuperat. Si el desmai dura més de cinc minuts caldrà demanar atenció mèdica.
8. Davant d'un ofegament, comprimir l'estómac perquè expulsi l'aigua
Un altre recurs cinematogràfic que hem vist en diferents pel·lícules i que podrien portar-nos a actuar de manera errònia. Si comprimim l'estómac d'una persona que s'està ofegant perquè expulsi l'aigua, el que pot passar és que passi part del contingut de l'estómac als pulmons. Per això, oblida't de les pel·lícules. Davant d'un ofegament s'ha de procedir a una reanimació cardiopulmonar (RCP). Si l'ofegat està inconscient, però respira, se li col·loca de costat fins que arribin els serveis sanitaris.
9. Provocar el vòmit a un nen que s'ha empassat un objecte
En cap cas se li provocarà el vòmit a un nen que s'ha empassat alguna cosa per error. Si s'ha empassat un objecte punxant se li portarà immediatament a urgències.
10. Cremades
Un dels errors més estesos és utilitzar pasta de dents per les cremades. En un primer moment, el més recomanable és utilitzar aigua. S'ha de col·locar la zona afectada sota un flux constant d'aigua entre 15 i 30 minuts, que és el temps que triga a baixar la temperatura d'una cremada. Les pomades és recomanable que siguin utilitzades únicament per professionals sanitaris.
Ara que coneixes els errors més comuns en Primers Auxilis actua en conseqüència. Una bona formació pot salvar vides
En aquesta publicació t'expliquem algunes curiositats que no coneixies sobre les piscines olímpiques...
Transparència absoluta
Un dels principals requisits per a tota piscina olímpica rau que l'aigua sigui completament transparent. Això és perquè els nedadors han de ser capaços de veure en tot moment les línies marcades en el fons per poder diferenciar els seus carrils.
Temperatura establerta
Com la transparència, la temperatura s'ha d'enquadrar sempre dins d'uns marges establerts. La Federació Internacional de Natació estableix que tota piscina olímpica ha de tenir una temperatura d'entre 25 i 28 graus. Això ajuda al rendiment dels atletes i al manteniment òptim de la salut.
Banderins d'advertència
Alguna vegada us has preguntat com els atletes són capaços de nedar d'esquena sense xocar-se? Doncs bé, això és degut als banderins que es col·loquen a 5 metres de la sortida i l'arribada, que els ajuda a conèixer en tot moment on és el final del carril. Aquests banderins han de fer uns dos metres d'alçada i han de ser completament visibles.
Corda de sortida falsa
Quan es produeix una falsa sortida, és a dir, que algun nedador ha saltat abans d'hora o que el començament no ha estat correcte, immediatament es llança un senyal acústic i cau una corda a uns 15 metres de la sortida, perquè tots els atletes s'adonen que han de repetir la carrera.
Humitat d'ambient
La temperatura idònia no només es dóna dins de laigua. L'entorn exterior s'ha d'ajustar a unes normes determinades. És a dir, la temperatura ambient sempre ha d'estar dos o tres graus per sobre de la temperatura de l'aigua i la humitat oscil·larà entre el 55% i el 70%.
Filtratge i tractament de l'aigua
A totes les piscina, ja no només les olímpiques, s'ha de tractar de manera rigorosa. Però en aquest cas amb més motiu encara. El nivell del pH ha de ser el correcte i per això calen sistemes de cloració eficients que, a més, redueixin al màxim el nivell de químics a l'aigua.