Aquasos

fenomens fenomenos sota debajo agua socorristas catalunyaLa transmissió del so

La transmissió del so pateix modificacions ja que a l'aire és de 340 metres per segon i submergits sota aigua pot augmentar fins a 1500 metres per segon. Aquest fet explica que sota l'aigua percebem amb més facilitat els sons, sobretot els de naturalesa metàl·lica.

La llum solar

La llum solar conté una barreja de longituds d'ona, des de llargues longituds d'ona del vermell fins a les curtes del color violeta. Les diferents longituds d'ona de la llum són absorbides a diferents profunditats. Així, per exemple, gairebé tota la llum vermella s'absorbeix en els primers 10 metres de profunditat, i el taronja i el groc no solen arribar als 30 metres. Això vol dir que els organismes vermells semblen negres per sota de 10 metres. La llum verda pot penetrar fins a més de 50 metres aproximadament, i la llum blava fins a 200 metres.

 

Com funciona l'ull humà sota l'aigua?

El primer que hem de saber sobre l'ull humà és que actua de la mateixa manera que ho fa una càmera de fotos: les imatges es projecten de manera invertida a la superfície sensible de la retina, utilitzant com a sistema d'enfocament la pròpia variació muscular de la força de refracció per la lent continguda després de la còrnia del cristal·lí.

Tot aquest mecanisme està preparat per a la visió normal, a través de l'aire, però què passa quan estem en un medi que no ens és natural, com l'aigua?

Sota l'aigua el líquid provoca que l'ull perdi el poder refractiu i ens convertim en hipermètrops amb 42 diòptries, és a dir, el nostre ull focalitza la imatge en un punt virtual darrere de la retina, cosa que provoca una visió totalment borrosa. La hipermetropia és un defecte força habitual que es corregeix a través de l'ús de lents correctores, però sota l'aigua caldrà aïllar l'ull del contacte directe amb aquesta, per a això cal disposar d'una cambra d'aire, que en farà els efectes d'una lent. D'aquesta manera usant unes ulleres de natació corregim la hipermetropia subaquàtica.

Per què els objectes canvien de mida sota l'aigua?

La modificació de la mida dels objectes que pot resultar certament desconcertant per a qui no hi estigui acostumat. D'una banda, les coses es veuen més grans del que realment són i més fosques, de manera que molts bussejadors tenen problemes per coordinar correctament la mà i l'ull.

Per què patim pèrdues de calor?

Hi ha també una pèrdua de calor important del cos humà sota l'aigua de fins a 25 vegades més gran que a l'aire pels diferents mecanismes de transmissió de la calor com la conducció o la convecció.

La conducció és la transferència de calor per contacte amb l'aire, la roba, l'aigua o altres objectes (una cadira, un pal, per exemple). Quan el medi circumdant és aigua, la transferència augmenta considerablement perquè el coeficient de transmissió tèrmica de l'aigua és més gran que el de l'aire.

La convecció que ocorre en tot fluid, fa que l'aire calent pugi i sigui reemplaçat per aire més fred. Així es perd el 12% de la calor. La tela (roba) disminueix la pèrdua. Si hi ha un corrent d'aire (vent o ventilador mecànic) es produeix una convecció forçada i la transferència és més gran.

 

servicios preventivos aquasos serveis preventiusEls serveis preventius són una peça clau per garantir la seguretat i el benestar en entorns aquàtics i esportius. A Aquasos Serveis Integrals, ens destaquem per oferir solucions integrals que combinen prevenció, formació i gestió eficient d'instal·lacions.

Socorrisme i salvament aquàtic: prevenció activa

Un dels pilars fonamentals dels serveis preventius d'Aquasos és el socorrisme aquàtic. L'empresa proporciona socorristes altament qualificats per a piscines públiques i privades, així com per a platges. Aquests professionals estan formats en primers auxilis, suport vital bàsic i ús del DEA (desfibril·lador extern
automàtic), i es reciclen cada dos anys per mantenir-se al dia en tècniques i protocols. La seva tasca no es limita a intervenir en emergències, també tenen un paper preventiu crucial. Mitjançant l'observació constant, la detecció de riscos i la comunicació amb els usuaris, contribueixen a evitar accidents abans que succeeixin.

Gestió integral d'instal·lacions

A més del socorrisme, Aquasos ofereix serveis de gestió integral d'instal·lacions esportives i aquàtiques. Aquesta gestió inclou el control d'accessos, la coordinació d'activitats dirigides, cursets de natació, manteniment de les instal·lacions, control i tractament d'aigües, etc.

El personal que forma part d'aquests serveis està altament qualificat: socorristes, monitors de natació i aquagym, tècnics de manteniment i altres professionals treballen conjuntament per garantir el bon funcionament i la seguretat de les instal·lacions.

Formació: clau per a la prevenció

La formació és un altre aspecte essencial en els serveis preventius d'Aquasos. Com a centre formador acreditat pel SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya), pel CCR (Consell Català de Ressuscitació) i per la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ofereixen cursos en primers auxilis, suport vital bàsic i ús del DEA. Aquests cursos estan dissenyats tant per a professionals com per a particulars, amb l'objectiu de dotar-los de les eines necessàries per actuar de manera eficaç en situacions d'emergència i, sobretot, per prevenir-les.

Compromís amb la qualitat i la seguretat

Des de la seva fundació, Aquasos ha fet mes de 500 serveis de salvament i socorrisme i molts altres serveis preventius, oferint sempre un servei responsable i de qualitat. El seu compromís amb la seguretat es reflecteix en la constant actualització dels seus serveis i en l'estricte compliment de la normativa vigent.

Resumint, els serveis preventius d'Aquasos Serveis Integrals representen una aposta ferma per la seguretat, la formació i la gestió eficient d'entorns aquàtics i esportius. Amb un equip de professional altament qualificats i un enfocament integral, l'empresa contribueix a crear espais més segurs i saludables per a tots els usuaris.

Des d'Aquasos t'oferim tots aquests serveis durant tot l'any. No dubtis en contactar amb nosaltres per a més informació.

 

socorrista playa platja catalunya aquasos igualada

El rescat aquàtic és una disciplina complexa que requereix coneixements tècnics, habilitats físiques i una comprensió profunda del medi marí. Entre els factors ambientals que poden dificultar o condicionar una operació de rescat, les corrents marines, les marees i els vents juguen un paper fonamental. Aquests elements, sovint imprevisibles o canviants, poden marcar la diferència entre una intervenció reeixida i una situació perillosa tant per a la víctima com per al rescatador.

Les corrents marines

Les corrents són moviments continus d’aigua dins dels mars i oceans, generats per factors com el vent, la rotació de la Terra o les diferències de temperatura i salinitat. En el context del rescat aquàtic, les corrents poden ser particularment perilloses, ja que poden arrossegar ràpidament una persona en perill mar endins o cap a zones rocoses.

Un exemple comú són les corrents de retorn o corrents de resaca, molt freqüents en platges amb onatge. Aquestes corrents es formen quan l’aigua que ha arribat a la costa torna al mar de manera concentrada per canals estrets, creant una força que pot superar fàcilment la capacitat de natació d’una persona. Els rescatadors han de conèixer com identificar visualment aquests fenòmens i adaptar la seva intervenció per evitar ser també arrossegats.

Les corrents laterals, que es mouen paral·leles a la costa, també poden allunyar ràpidament la víctima del punt d’observació inicial, cosa que dificulta la localització i augmenta el temps d'intervenció. En casos extrems, és necessari coordinar l’ús d’embarcacions o mitjans aeris per seguir el rastre de la víctima.

Les marees

La marea és l’oscil·lació del nivell del mar causada principalment per l’atracció gravitacional de la Lluna i el Sol. Tot i que aquest moviment és relativament previsible, el seu efecte sobre el medi aquàtic és molt significatiu.

Durant la marea baixa, poden quedar al descobert obstacles com roques o bancs de sorra que dificulten l'accés de les embarcacions de rescat o que poden provocar ferides tant en la víctima com en el rescatador. A més, en platges molt extenses, el retrocés de l’aigua pot allargar considerablement la distància entre la víctima i la línia de costa.

Per contra, amb la marea alta, augmenta la profunditat de l’aigua i poden canviar completament les condicions de corrents i onatge. En canals i desembocadures de rius, per exemple, la combinació de marea i corrents fluvials pot generar turbulències molt perilloses per a la navegació o per al bany.

Els equips de rescat han d’estar informats dels horaris i nivells de les marees abans d’intervenir, i adaptar les seves estratègies a les condicions específiques del moment. En alguns casos, pot ser més segur esperar a un canvi de marea per iniciar una operació.

El vent

El vent és un altre factor clau que pot complicar un rescat aquàtic. El seu efecte sobre la superfície de l’aigua pot generar onades, canvis de direcció en la navegació i fins i tot desplaçaments de la víctima o de materials de flotació.

Un vent fort de mar a terra pot empènyer les persones cap a la costa, cosa que pot facilitar el rescat si es gestiona correctament. No obstant això, un vent de terra a mar representa un gran perill, ja que pot fer que la víctima derivi ràpidament mar endins.

El vent també afecta la visibilitat, sobretot si aixeca escuma o genera ones altes, i dificulta les maniobres d’helicòpters, embarcacions o fins i tot drons utilitzats en operacions de recerca i rescat. A més, pot alterar la temperatura percebuda, provocant una hipotèrmia més ràpida en la víctima.

Resumint, els factors ambientals com les corrents, les marees i els vents tenen una influència directa i sovint decisiva en el desenvolupament d’un rescat aquàtic. Els equips de salvament han d’estar formats i preparats per entendre i anticipar-se a aquests fenòmens, utilitzant eines tecnològiques, coneixement local i protocols adaptables. La seguretat de la víctima i del rescatador depèn en gran mesura d’aquesta capacitat d’adaptació al medi natural, que, tot i la seva bellesa, pot ser extremadament implacable.



ok pla emergencia aquatic plan emergencia acuatico socorristas piscina playa platja catalunyaLa seguretat en entorns aquàtics no és una qüestió que es pugui deixar a l’atzar. Tant si es tracta d’una piscina pública, una platja vigilada o un parc aquàtic, és fonamental disposar d’un pla d’emergència aquàtic ben definit. Aquest document estratègic pot marcar la diferència entre una intervenció efectiva i una situació fora de control. Però, exactament, què és i com es dissenya?

Què és un pla d’emergència aquàtic?

Un pla d’emergència aquàtic és un conjunt de protocols i procediments establerts per prevenir, detectar i respondre de manera eficaç davant d’emergències relacionades amb el medi aquàtic. Aquestes emergències poden incloure ofegaments, lesions, incidents mèdics, condicions meteorològiques adverses o situacions de perill general.

L’objectiu principal és minimitzar el risc i garantir que el personal sap exactament com actuar, a qui avisar, quins equips utilitzar i com fer-ho de forma coordinada i ràpida.

Per què és important?

Encara que la presència de socorristes ja aporta una capa important de seguretat, tenir un pla estructurat assegura que:

• Tots els treballadors implicats estiguin formats i coordinats.
• Les accions es prenguin de manera ordenada i segons criteris prèviament definits.
• Es redueixi el temps de resposta en situacions crítiques.
• Es compleixi la normativa legal i es redueixin possibles responsabilitats civils o penals.

A més, un bon pla es revisa i s’actualitza regularment per adaptar-se a noves circumstàncies, normatives o instal·lacions.

Com es dissenya un pla d’emergència aquàtic?

El disseny d’un pla d’emergència requereix una anàlisi acurada i personalitzada segons l’espai, els recursos disponibles i el tipus de públic que el freqüenta. A continuació, detallem els passos clau:

1. Avaluació de riscos

És el primer pas fonamental. Cal identificar:

• Zones amb més perill (profunditat, corrents, tobogans, etc.).
• Característiques de l’entorn (accés, visibilitat, senyalització).
• Tipologia d’usuaris (infants, gent gran, discapacitats).
• Historial d’incidents previs.

Aquesta avaluació permet anticipar escenaris d’emergència i prioritzar la resposta.

2. Definició dels protocols d’actuació

S’estableixen procediments detallats per a diferents tipus d’emergències:

• Ofegaments: activació ràpida, extracció, RCP, ús de DEA.
• Lesions: immobilització, evacuació, coordinació amb serveis mèdics.
• Evacuació general: plànols d’evacuació, punts de reunió, megafonia.

Cada protocol ha d’incloure funcions específiques per a cada membre del personal, evitant confusions o duplicitats.

3. Assignació de recursos i equipaments

Cal garantir que els equips d’emergència estiguin:

• En bon estat i revisats regularment.
• Col·locats en llocs accessibles i ben senyalitzats.
• Utilitzats exclusivament per personal format.

Això inclou: boyes, tubs de rescat, farmacioles, DEA, telèfons d’emergència, etc.

4. Formació i simulacres

Un pla és només paper si no es posa en pràctica. És imprescindible que el personal:

• Rebi formació específica i contínua.
• Participi en simulacres reals que reprodueixin situacions d’estrès.
• Estigui familiaritzat amb els procediments i amb els espais.

Els simulacres ajuden a detectar punts febles del pla i a corregir-los.

5. Coordinació amb serveis externs

El pla ha de preveure com contactar i col·laborar amb:

• Emergències mèdiques (112).
• Protecció Civil.
• Policia local o mossos d’esquadra, segons el cas.

Incloure un llistat actualitzat de telèfons d’emergència i un protocol de comunicació és vital.

Resumint, un pla d’emergència aquàtic és molt més que un tràmit. És una eina essencial per protegir vides, prevenir incidents i oferir un servei professional i segur. Dissenyar-lo amb rigor i mantenir-lo actiu i actualitzat hauria de ser una prioritat per a qualsevol instal·lació aquàtica.

Recordem que, davant d’una emergència, el temps és clau. I tenir un pla pot marcar la diferència entre una intervenció eficaç... o una tragèdia.

 

cambio climatico mar socorristas catalunya playa platjaEl canvi climàtic és una realitat que afecta tots els àmbits de la nostra vida, i el món aquàtic no n’és cap excepció. Més enllà de les conseqüències mediambientals globals, com la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat, existeix un aspecte sovint oblidat però fonamental: la seguretat aquàtica. L’increment de les temperatures, els fenòmens meteorològics extrems i els canvis en els patrons d’ús de les zones costaneres i piscines tenen un impacte directe en la tasca dels socorristes i en la seguretat dels banyistes.

Temperatures més altes, més risc

Amb l’augment progressiu de les temperatures, les platges, rius, llacs i piscines són cada vegada més freqüentats durant períodes més llargs de l’any. L’estacionalitat del bany es desdibuixa, i el que abans era una activitat exclusiva dels mesos d’estiu, ara s’estén des de la primavera fins a finals de la tardor. Aquest increment d’afluència no sempre es correspon amb un augment proporcional dels serveis de vigilància, cosa que genera situacions de risc: zones sense cobertura de socorristes, sobrecàrrega de personal i manca d’equips d’emergència actius fora de temporada.

A més, la calor intensa també pot afectar la salut de les persones dins i fora de l’aigua. Els cops de calor, la deshidratació o la fatiga poden augmentar les possibilitats de patir un accident aquàtic. Els mateixos socorristes han d’afrontar jornades més llargues sota condicions extremes, cosa que pot afectar la seva capacitat de resposta.

Fenòmens meteorològics extrems i canvis del mar

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com tempestes sobtades, vents forts i onades de calor. A les zones costaneres, això pot traduir-se en corrents marins més forts, canvis sobtats en la profunditat del fons marí i alteracions del comportament de les onades. Tot plegat dificulta la previsió dels perills i augmenta la complexitat de la vigilància i el rescat.

Les corrents de retorn, una de les principals causes d’ofegament a les platges, poden veure’s potenciades per aquests canvis. També es detecten més situacions d’elevació sobtada del nivell del mar, que poden agafar desprevinguts a banyistes o practicants d’esports aquàtics.

A més, l’erosió costanera i la desaparició de dunes i barreres naturals fan que algunes zones abans segures passin a ser perilloses, sense que els usuaris ho percebin.

Canvis en el comportament dels usuaris

Les condicions climàtiques també afecten la manera com la gent interactua amb l’aigua. Amb més dies càlids, creix l’ús recreatiu dels espais aquàtics, però també augmenta la presència de persones no habituades al medi. Això inclou infants, persones grans o turistes desconeixedors de les condicions específiques de la zona, que poden assumir riscos sense ser-ne conscients.

També es detecta un augment d’activitats aquàtiques alternatives, com el paddle surf, el kayak o el busseig amateur, sovint sense formació adequada ni coneixement de mesures de seguretat.

El repte per als serveis de socorrisme

Els equips de salvament han d’adaptar-se ràpidament a aquesta nova realitat. Calen més recursos, més formació específica en condicions meteorològiques extremes, i una millor planificació territorial que tingui en compte el nou escenari climàtic. A més, seria imprescindible ampliar els períodes de cobertura dels serveis de socorrisme, adaptar els protocols de vigilància i renovar equipaments per suportar condicions més severes.

La tecnologia pot jugar un paper clau: sistemes de detecció de corrents, alertes en temps real, drones de vigilància i sensors ambientals poden millorar la capacitat de reacció i prevenció.

Una nova cultura de la seguretat

L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica és un repte creixent que ens obliga a repensar com protegim les persones dins i al voltant de l’aigua. No és només una qüestió de més socorristes o millors equips, sinó de generar una nova cultura de la seguretat basada en la prevenció, l’educació i l’adaptació constant a les noves condicions.