En aquesta publicació et parlarem sobre el flotador de rescat i repasem els seus orígens i història.

En l'actualitat, aquests dispositius tenen llums de posicionament o tires reflectores i una alta investigació quant a materials que faciliten els rescats però…

Quin n'és el seu origen?

En algunes pintures i gravats bèl·lics datats els anys 800-900 a.C. s'observen soldats creuant rius a la meitat de les seves batalles amb dispositius flotants. De la mateixa manera, quan l'home es va llançar al mar a la recerca d'altres terres feia servir blocs de fusta per mantenir-se a la superfície. Encara que no tenien res a veure amb el flotador de rescat.

La primera referència al flotador de rescat

La primera referència que tenim d'una cosa semblant als dispositius amb què comptem avui dia es remunta a l'any 1691. Una revista anomenada Acta Eruditorum publicava una imatge on apareixia un home al costat d'un dispositiu flotant en forma de flotador. Ocupava un volum considerable, tenia una frontissa en un dels seus extrems i comptava amb dues nanses, una a cada costat, que permetien a la persona agafar-s'hi. També podem apreciar que en no conèixer materials amb una flotabilitat adequada, el que fabricaven era una estructura buida de grans dimensions per crear un dispositiu flotant.

Més endavant en 1851, John Ross, un capità anglès va fabricar un flotador de rescat utilitzant suro. Des d'aquell moment aquesta eina va obtenir un protagonisme important en tota mena d'embarcacions.

Avui dia el flotador de rescat està implantat a la majoria de piscines, platges i instal·lacions aquàtiques, sent obligatori a moltes d'elles i passant uns controls de resistència i qualitat molt exhaustius. Això fa que ens adonem del protagonisme que ha tingut en milers de rescats i la importància d'aquesta eina al món del salvament i socorrisme.

Actualment aquests dispositius estan fabricats de polietilè i farcits d'escuma de poliuretà per facilitar els rescats garantint-ne i maximitzant-ne l'efectivitat.