Noticias Inicio

L’empresa igualadina Aquasos, especialitzada en serveis de socorrisme, control d’accessos, monitors i formació, continua creixent i consolida la seva expansió arreu del territori català. Tot i que històricament la companyia ha desenvolupat la major part de la seva activitat a la Catalunya Central i Lleida, els darrers anys ha experimentat un creixement sostingut que l’ha portat a ampliar notablement el seu radi d’acció.

Aquest procés d’expansió s’ha fet especialment evident a les comarques de Tarragona, on la presència d’Aquasos ha anat augmentant progressivament a través de la gestió d’instal·lacions i serveis vinculats al medi aquàtic. La confiança dels municipis i entitats tarragonines ha permès a l’empresa establir-hi una presència estable i reconeguda.

T'interessa: Finalitza la temporada d'estiu d'Aquasos 2025

L’any 2025 marcarà un nou punt d’inflexió en aquesta trajectòria: diversos municipis de les comarques de Girona han adjudicat a Aquasos la gestió de serveis de socorrisme, control d’entrades i activitats aquàtiques. Això suposarà la primera implantació significativa de l’empresa a les comarques gironines, completant així la seva presència a les quatre províncies de Catalunya.

Amb aquesta expansió, Aquasos reforça el seu objectiu de convertir-se en una empresa de referència en la gestió integral d’espais aquàtics i serveis relacionats amb la seguretat, el lleure i la formació, mantenint el compromís amb la professionalitat, la qualitat i la proximitat que l’han caracteritzada des dels seus inicis.

La pràctica d’activitats aquàtiques, sigui natació, immersió lleugera, busseig o jocs recreatius, ofereix grans beneficis però també comporta riscos si una persona pateix una alteració sobtada de la tensió arterial. Tant la hipotensió (baixada) com la hipertensió (pujada) poden provocar desorientació, mareig o pèrdua de coneixement, factors especialment perillosos dins l’aigua. Conèixer com reaccionar amb rapidesa i calma pot evitar complicacions greus.

Entendre què passa al cos dins l’aigua

Hipotensió, quan la tensió cau massa
La pressió baixa pot aparèixer per manca d’hidratació, cansament, calor excessiva o canvis bruscos de postura. Dins l’aigua, la persona pot sentir mareig, visió borrosa, debilitat o sensació que “li cau tot a sobre”. Si no rep suport immediat, pot perdre el control flotacional o quedar inconscient.

Hipertensió, quan la tensió puja
Tot i ser menys habitual en contextos aquàtics, una pujada forta de tensió relacionada amb estrès, por, sobreesforç o condicions mèdiques prèvies, pot desencadenar mal de cap intens, tensió al pit, palpitacions o ansietat. En casos extrems, pot provocar desmais o dificultats respiratòries.

T'interessa: Fenòmens que experimentem quan ens submergim sota l'aigua

Senyals d’alerta que cal reconèixer immediatament

Símptomes comuns
Pèrdua d’equilibri o de la flotabilitat habitual

Moviments descoordinats o resposta lenta als estímuls
Respiració ràpida, irregular o amb pauses

Mirada perduda o confusió
Queixes de mareig, pressió al cap o nàusees

En observar qualsevol d’aquests indicadors, cal intervenir de seguida per evitar l’ofegament o lesions.

Protocol d’actuació dins l’aigua

Prioritzar la seguretat
Abans d’apropar-se, és vital assegurar que la situació no comprometrà la integritat del rescatador. Si hi ha corrents, onades fortes o zones profundes, cal valorar com estabilitzar la persona sense posar-se en risc.

Donar suport i mantenir el cap fora de l’aigua
Apropa’t pel darrere o de costat per evitar moviments involuntaris que us puguin desequilibrar.

• Col·loca una mà a la nuca o sota el clatell per mantenir-la flotant amb la cara fora de l’aigua.
• Si hi ha material de flotació (taula, xurro, armilla), utilitza’l immediatament per reduir l’esforç.

Traslladar-la cap a un punt segur

Porta la persona cap a la vora, l’escala o una zona poc profunda. Mantén un ritme lent i estable, evitant moviments bruscos que puguin empitjorar el seu estat.

Què fer un cop fora de l’aigua

En cas d’hipotensió (Baixada)
Estira la persona d’esquena i eleva lleugerament les cames si no hi ha dolor al pit o lesions.

• Afluixa peces de roba ajustades per facilitar la circulació.
• Ofereix aigua a glops petits si està conscient i pot empassar bé.
• Evita que es posi dreta de seguida, el mareig pot reaparèixer.

En cas d’hipertensió (Pujada)
Asseu-la en una posició còmoda i relaxada, amb l’esquena recta.

• Indica-li que respiri profundament per reduir l’ansietat.
• Mantén-la en un ambient tranquil, lluny del sol directe o del soroll intens.
• No li donis begudes estimulants ni aliments salats.

Quan cal demanar ajuda mèdica

• Si la persona perd el coneixement, té convulsions o no recupera el color de la pell.
• Si el mal de pit o el mal de cap és intens i persistent.
• Si la respiració és irregular o feble.
• Si els símptomes no milloren en pocs minuts.

Prevenció, la clau per evitar situacions de risc

Hidratar-se adequadament
Encara que estiguem dins l’aigua, el cos perd líquids per la calor i l’esforç. Beure de manera regular redueix el risc d’hipotensió.

Escalfament i pauses
Abans d’entrar a l’aigua, uns minuts d’escalfament ajuden a estabilitzar el sistema cardiovascular. Durant l’activitat, fer pauses breus evita sobreesforços que podrien desencadenar pujava de tensió.

Control de condicions mèdiques

Les persones amb problemes de pressió arterial haurien de revisar la medicació i evitar immersions prolongades o situacions d’estrès.

• Supervisió constant
• En piscines, platges i rius, la presència d’un adult vigilant o d’un socorrista redueix dràsticament els riscos. La detecció precoç d’un símptoma pot marcar la diferència.

Resumint, saber reaccionar davant una alteració de la tensió dins l’aigua és essencial per garantir la seguretat de tothom. Intervenir amb serenitat, assegurar la flotació i traslladar la persona a un espai estable permet controlar la situació fins que es recuperi o arribi assistència professional. Amb una bona prevenció, una observació activa i coneixements bàsics de primers auxilis, es pot actuar amb eficàcia i evitar complicacions greus.

El fenomen dels selfies s’ha convertit en una pràctica quotidiana i gairebé automàtica per a milions de persones arreu del món. La necessitat de capturar un moment i compartir-lo immediatament a les xarxes socials sovint supera qualsevol reflexió sobre la seguretat. En molts espais naturals, especialment en acantilats, espigons i miradors costaners, aquesta tendència ha desencadenat un increment preocupant d’accidents greus i, en alguns casos, mortals. El que podria semblar una fotografia inofensiva es converteix, massa sovint, en una acció arriscada motivada per la recerca d’una imatge espectacular.

La fascinació pel paisatge i el perill ocult

Els acantilats i els espigons ofereixen un entorn visualment atractiu: vistes panoràmiques, contrastos entre mar i roca, onades trencant amb força i una sensació de llibertat que convida a immortalitzar el moment. Tanmateix, aquests espais presenten també perills evidents.

Factors de risc més comuns

• Terrenys inestables o erosionats
• Superfícies relliscoses pel vent i la humitat
• Forts corrents marítims
• Ratxes de vent imprevisibles

El problema s’agreuja quan la persona està més concentrada en enquadrar la imatge, ajustar l’angle o adoptar una postura impactant que en mantenir l’equilibri i la distància de seguretat necessària.

T'interessa: Consells si t'agafa una tempesta a la platja

Accidents en augment

Segons diversos informes de serveis d’emergència, cada any es registren incidents relacionats directament amb la pràctica de selfies en zones costaneres.

Situacions habituals que deriven en accidents

• Relliscar mentre es camina enrere sense mirar
• Saltar baranes o límits de seguretat per obtenir un angle millor
• Subestimar la força d’una onada que pot arrossegar la persona en segons

Aquestes situacions poden derivar en fractures, lesions greus, hipotèrmia o desaparicions al mar.

T'interessa: Riscos a les platges fora de temporada, una calma enganyosa

El factor psicològic, la necessitat de validació social

La recerca del selfie extrem està lligada a la necessitat de reconeixement públic. La fotografia no és només un record personal, sinó un producte per ser consumit a les xarxes socials. Un selfie impressionant equival a atenció, reaccions i comentaris. Això pot generar una competició implícita, especialment entre adolescents i joves, que sovint presenten menor percepció de risc i major sensibilitat a l’aprovació social.

Mesures de prevenció i conscienciació

S’han desenvolupat diverses campanyes per reduir els accidents

• Senyalització advertint del risc en zones perilloses
• Barreres reforçades en miradors i espigons
• Campanyes d’educació orientades a turistes i joves
• Difusió de missatges preventius en xarxes socials

Tot i així, la responsabilitat final recau sempre en la conducta de cada persona.

T'interessa: Senyalització costanera. Com llegir i entendre els cartells de seguretat

Recomanacions per a una conducta segura

Per evitar accidents, és essencial adoptar una actitud prudent

• Analitzar el terreny abans d’apropar-se a la vora
• No donar l’esquena a zones inestables
• Evitar superfícies humides o relliscoses
• Mantenir una distància segura respecte al mar
• Prioritzar la seguretat per damunt de la fotografia

Resumint, en última instància, el problema no és el selfie en si, sinó la manera com s’executa. Les tecnologies mòbils i les xarxes socials formen part de la nostra realitat contemporània, però la preservació de la integritat física ha de ser prioritària. Capturar un record és legítim, però cap imatge justifica posar-se al límit d’un precipici o d’un espigó batut per les onades.

Gaudir del paisatge i respectar la forma de la natura permet no només evitar tragèdies, sinó també viure l’experiència de manera més plena i conscient. La millor fotografia és la que no posa en risc la vida.

Quan ens apropem a una platja, un port o una zona costanera, sovint veiem un conjunt de cartells, pictogrames i banderes que, tot i ser familiars, no sempre interpretem correctament. Aquests elements no són merament decoratius ni informatius, formen part essencial del sistema de prevenció d’accidents i de la gestió de la seguretat marítima. Entendre’ls pot ser la diferència entre gaudir d’un dia tranquil o posar-se en risc.

En aquesta publicación t'expliquem com llegir i comprendre la senyalització costanera, quina és la seva funció i per què és imprescindible respectar-la durant tot l’any —no només a l’estiu.

Les banderes, el llenguatge del mar

La majoria de persones coneixen les banderes de seguretat que els socorristes col·loquen a la platja, però no tothom en recorda el significat exacte.

Banderra verda (Bany permès)
El mar està tranquil i les condicions són segures, tot i que sempre s’ha d’actuar amb precaució.

Banderra groga(Precaució)
Hi pot haver onatge, corrents o condicions meteorològiques que dificultin el bany. Es recomana entrar a l’aigua amb prudència.

Banderra vermella (Prohibit banyar-se)
El risc és alt per onatge, corrents o altres perills. Cal respectar-la absolutament.

Banderra negra (Platja tancada)
Pot indicar contaminació, risc per objectes perillosos o absència total de servei de socorrisme.

Banderra blanca amb medusa (O pictograma d’animal marí)
Presència de meduses o altres espècies potencialment perilloses.

Aquest codi de colors és universal i permet que, fins i tot visitants d’altres països, entenguin la situació de seguretat d’un cop d’ull. Ignorar una bandera és assumir un risc innecessari i pot posar en perill tant la pròpia vida com la dels professionals de rescat que hagin d’intervenir.

T'interessa: Així és l'enginyós mètode perquè els daltònics diferenciïn les banderes de la platja

Cartells informatius, missatges vitals

A l’entrada de gairebé totes les platges hi ha panells informatius amb mapes, normes i pictogrames. Són una eina clau per comprendre les característiques del lloc.

Mapa de la platja
Mostra la ubicació de torres de vigilància, punts de socors, accessos, zones de bany i àrees restringides.

Telèfons d’emergència
El 112 és el número únic per a qualsevol emergència a Catalunya.

Normes de comportament
Prohibicions com encendre focs, acampar o accedir amb animals (excepte en zones habilitades).

Qualitat de l’aigua i serveis
Banderes blaves, accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, dutxes, papereres, etc.

Pictogrames de risc
Corrents, penya-segats, roques, fons irregular o prohibició de saltar des d’estructures.

Molts usuaris passen de llarg aquests cartells, però els professionals de salvament recomanen dedicar-hi un minut abans de començar la jornada. Conèixer el terreny és el primer pas per prevenir accidents.

Senyalització complementària, més enllà de la platja

La senyalització costanera no es limita a la sorra. En zones com ports esportius, passejos marítims o acantilats, també hi trobem cartells de seguretat específica

Avisos de perill per cops de mar
Advertiments per a fotògrafs, pescadors i vianants, especialment a l’hivern.

Zones restringides per embarcacions o pesca
Delimiten espais per protegir banyistes i fauna marina.

Senyalització de salvament marítim
Indica la ubicació d’equips com flotadors, escales o boies d’emergència.

Cartells d’educació ambiental
Recorden la importància de mantenir la neteja i protegir l’ecosistema costaner.

Aquesta informació pot semblar evident, però en situacions d’estrès o desconeixement, un cartell ben col·locat pot salvar vides.

Per què és important entendre la senyalització

Les estadístiques mostren que una part significativa dels accidents a platges i zones costaneres es deuen a la imprudència o al desconeixement de les normes bàsiques. Llegir i respectar la senyalització és un acte de responsabilitat compartida.

Els cartells i banderes no són elements decoratius improvisats, formen part d’un sistema coordinat entre ajuntaments, serveis de socorrisme i Protecció Civil. Cada missatge respon a criteris tècnics basats en observacions meteorològiques, oceanogràfiques i operatives.

Quan una bandera canvia de color o un cartell s’actualitza, hi ha darrere tot un equip professional que analitza les condicions i actua per garantir la seguretat pública.

Una cultura de la prevenció

Entendre la senyalització costanera no és només una qüestió de coneixement, sinó també d’actitud. Adoptar una cultura preventiva vol dir

• Llegir abans d’actuar
• Respectar les indicacions, encara que semblin exagerades
• Avisar les autoritats si es detecten cartells danyats o confusos
• Educar infants i joves perquè sàpiguen reconèixer els símbols bàsics.

Només així aconseguirem que les platges i la costa siguin espais segurs per a tothom, durant tot l’any.

Resumint, els cartells i les banderes són el llenguatge visual de la seguretat marítima. Ens parlen de perills, recomanacions i límits que cal comprendre i respectar. Cada símbol té un propòsit: protegir vides.

La pròxima vegada que visitis la platja, dedica uns segons a observar la senyalització. Pot semblar un detall sense importància, però entendre el missatge pot evitar un accident i salvar-te la vida.