Noticias Inicio

El canvi climàtic és una realitat que afecta tots els àmbits de la nostra vida, i el món aquàtic no n’és cap excepció. Més enllà de les conseqüències mediambientals globals, com la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat, existeix un aspecte sovint oblidat però fonamental: la seguretat aquàtica. L’increment de les temperatures, els fenòmens meteorològics extrems i els canvis en els patrons d’ús de les zones costaneres i piscines tenen un impacte directe en la tasca dels socorristes i en la seguretat dels banyistes.

Temperatures més altes, més risc

Amb l’augment progressiu de les temperatures, les platges, rius, llacs i piscines són cada vegada més freqüentats durant períodes més llargs de l’any. L’estacionalitat del bany es desdibuixa, i el que abans era una activitat exclusiva dels mesos d’estiu, ara s’estén des de la primavera fins a finals de la tardor. Aquest increment d’afluència no sempre es correspon amb un augment proporcional dels serveis de vigilància, cosa que genera situacions de risc: zones sense cobertura de socorristes, sobrecàrrega de personal i manca d’equips d’emergència actius fora de temporada.

A més, la calor intensa també pot afectar la salut de les persones dins i fora de l’aigua. Els cops de calor, la deshidratació o la fatiga poden augmentar les possibilitats de patir un accident aquàtic. Els mateixos socorristes han d’afrontar jornades més llargues sota condicions extremes, cosa que pot afectar la seva capacitat de resposta.

Fenòmens meteorològics extrems i canvis del mar

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, com tempestes sobtades, vents forts i onades de calor. A les zones costaneres, això pot traduir-se en corrents marins més forts, canvis sobtats en la profunditat del fons marí i alteracions del comportament de les onades. Tot plegat dificulta la previsió dels perills i augmenta la complexitat de la vigilància i el rescat.

Les corrents de retorn, una de les principals causes d’ofegament a les platges, poden veure’s potenciades per aquests canvis. També es detecten més situacions d’elevació sobtada del nivell del mar, que poden agafar desprevinguts a banyistes o practicants d’esports aquàtics.

A més, l’erosió costanera i la desaparició de dunes i barreres naturals fan que algunes zones abans segures passin a ser perilloses, sense que els usuaris ho percebin.

Canvis en el comportament dels usuaris

Les condicions climàtiques també afecten la manera com la gent interactua amb l’aigua. Amb més dies càlids, creix l’ús recreatiu dels espais aquàtics, però també augmenta la presència de persones no habituades al medi. Això inclou infants, persones grans o turistes desconeixedors de les condicions específiques de la zona, que poden assumir riscos sense ser-ne conscients.

També es detecta un augment d’activitats aquàtiques alternatives, com el paddle surf, el kayak o el busseig amateur, sovint sense formació adequada ni coneixement de mesures de seguretat.

El repte per als serveis de socorrisme

Els equips de salvament han d’adaptar-se ràpidament a aquesta nova realitat. Calen més recursos, més formació específica en condicions meteorològiques extremes, i una millor planificació territorial que tingui en compte el nou escenari climàtic. A més, seria imprescindible ampliar els períodes de cobertura dels serveis de socorrisme, adaptar els protocols de vigilància i renovar equipaments per suportar condicions més severes.

La tecnologia pot jugar un paper clau: sistemes de detecció de corrents, alertes en temps real, drones de vigilància i sensors ambientals poden millorar la capacitat de reacció i prevenció.

Una nova cultura de la seguretat

L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica és un repte creixent que ens obliga a repensar com protegim les persones dins i al voltant de l’aigua. No és només una qüestió de més socorristes o millors equips, sinó de generar una nova cultura de la seguretat basada en la prevenció, l’educació i l’adaptació constant a les noves condicions.

La hidroteràpia és una tècnica terapèutica que es basa en l'ús de l'aigua com a mitjà de tractament. Des de fa segles, l'aigua ha estat considerada un element curatiu i revitalitzador, i s'ha utilitzat amb finalitats terapèutiques en moltes cultures al voltant del món.

La hidroteràpia s'utilitza per tractar una gran varietat de condicions, com ara lesions musculars, artritis, fibromiàlgia, dolor d'esquena i problemes circulatoris, entre d'altres. Aquesta tècnica és especialment efectiva per alleujar el dolor i la inflamació, ja que l'aigua té propietats relaxants i antiinflamatòries.

A més a més, la hidroteràpia pot ser utilitzada per millorar la salut mental i emocional, ja que la sensació d'estar immers a l'aigua pot ser molt reconfortant i relaxant per a moltes persones. Així mateix, la hidroteràpia pot millorar la flexibilitat i l'equilibri, ja que l'aigua proporciona resistència suau i suport al cos.

Hi ha moltes formes diferents d'hidroteràpia, com ara banyar-se en aigua calenta o freda, utilitzar jacuzzis o banyeres d'hidromassatge, fer exercici en una piscina o fer un massatge subaquàtic. Cada forma de hidroteràpia té diferents beneficis i pot ser adaptada per tractar condicions específiques.

Per a moltes persones, la hidroteràpia és una forma segura i eficaç de tractament per alleujar el dolor, millorar la mobilitat i millorar la qualitat de vida.

A més a més, la hidroteràpia és una opció de tractament relativament segura per a moltes persones, ja que és molt suau i no té efectes secundaris greus. No obstant això, com amb qualsevol tractament, hi ha algunes precaucions que cal prendre.

Per exemple, si tens problemes cardiovasculars o hipertensió, és important que parlis amb el teu metge abans de provar la hidroteràpia, ja que l'aigua calenta pot afectar la pressió arterial i el ritme cardíac. Així mateix, si tens ferides obertes o irritacions de la pell, és possible que la hidroteràpia no sigui adequada per a tu.

La hidroteràpia també és molt popular entre els esportistes i atletes, ja que pot ajudar a alleujar la tensió muscular, prevenir les lesions i millorar la recuperació després de l'activitat física intensa.

Una altra forma de hidroteràpia és l'aquateràpia, que és una teràpia d'exercici realitzada en una piscina. L'aquateràpia pot ser molt beneficiosa per a persones amb problemes musculoesquelètics, ja que l'aigua proporciona un entorn segur i de baix impacte per realitzar exercicis que millorin la flexibilitat, la força i l'equilibri.

Gaudir d’un dia a la platja és una experiència agradable i relaxant, però el mar pot ser perillós si no prenem les precaucions adequades. Un dels riscos més comuns a moltes costes són les corrents de retorn, que poden arrossegar banyistes mar endins de manera sobtada i inesperada. Saber com actuar en aquesta situació pot marcar la diferència entre la seguretat i el perill. En aquesta publicació, t’expliquem què fer si et veus arrossegat per la corrent i com prevenir aquests incidents.

Què són les corrents de retorn?

Les corrents de retorn, també conegudes com a corrents d’arrossegament o corrents de resaca, són forts corrents d’aigua que es desplacen des de la costa cap al mar obert. Es formen quan l’aigua de les onades acumulades a la riba busca una sortida cap a l’oceà, generant un canal de corrent ràpida i potent. Aquestes corrents poden aparèixer en qualsevol platja, especialment en zones on hi ha bancs de sorra o trencants.

Com reconèixer una corrent de retorn?

És essencial saber identificar una corrent de retorn per evitar entrar-hi o per ajudar a altres banyistes. Alguns senyals visibles són:

• Una franja d’aigua més fosca i tranquil·la entre onades més agitades.
• Escuma, algues o restes flotants movent-se ràpidament mar endins.
• Un espai sense onades enmig d’una zona amb onatge constant.

Si observes aquests signes, evita nedar en aquesta zona i adverteix els altres banyistes del perill.

Què fer si et sorprèn una corrent de retorn?

Si una corrent de retorn t’arrossega mar endins, el més important és mantenir la calma i seguir aquests passos:

No lluitis contra la corrent
El primer instint pot ser intentar nedar directament cap a la riba, però això només farà que et cansis ràpidament. Les corrents de retorn són molt fortes i intentar nedar en contra pot ser esgotador i perillós.

Flota i estigues calmat
Si et sents esgotat, intenta surar d’esquena per conservar energia i respirar amb normalitat. És crucial no entrar en pànic, ja que això pot dificultar la flotabilitat i la capacitat de prendre decisions.

Neda de manera paral·lela a la costa
En comptes d’intentar tornar directament a la platja, intenta nedar de costat, seguint una direcció paral·lela a la riba. Les corrents de retorn solen ser estretes (entre 10 i 30 metres d’amplada), per la qual cosa sortir-ne pot ser més fàcil del que sembla.

Deixa’t portar si no pots sortir-ne immediatament
Si no pots escapar-ne nedant, deixa que la corrent et transporti fins que perdi força. Un cop fora de la seva influència, podràs nedar cap a una zona amb onades que et portin de nou a la riba.

Demana ajuda si és necessari
Si et sents massa cansat o no aconsegueixes sortir de la corrent, aixeca els braços i crida per demanar ajuda. És fonamental conservar energia mentre esperes el rescat.

Com prevenir els perills de les corrents de retorn?

Prevenir sempre és la millor opció. Segueix aquestes recomanacions per minimitzar el risc:

Neda en zones vigilades
Tria platges amb servei de socorrisme i respecta les indicacions de les banderes i avisos de seguretat.

Informa’t sobre les condicions del mar
Consulta les previsions meteorològiques i marines abans de banyar-te.

Observa l’aigua abans d’entrar
Fixa’t en els possibles senyals d’una corrent de retorn i evita nedar en aquestes zones.

No nedis sol
Sempre que puguis, entra a l’aigua acompanyat. En cas d’emergència, algú podrà avisar els serveis de rescat.

Evita nedar en estat de fatiga o després d’un àpat copiós
L’esgotament físic pot dificultar la resposta en cas d’un imprevist.

Resumint, les corrents de retorn poden ser perilloses, però conèixer el seu funcionament i saber com reaccionar pot salvar vides. El més important és mantenir la calma, no lluitar contra la corrent i utilitzar estratègies intel·ligents per sortir-ne. A més, la pr1enció juga un paper clau per evitar situacions de risc. Gaudir del mar de manera segura és possible si seguim aquestes recomanacions i estem sempre atents als perills naturals que pot presentar l’oceà.

O millor dit, s'entelen totes les ulleres de natació? En aquesta publicació us volem parlar sobre aquest problema, amb el qual ens enfrontem a piscines, llacs, platges, etc…

El primer, és respondre a la gran pregunta, s'entelen totes les ulleres de natació?

Si. Les ulleres vénen de fàbrica amb un recobriment anti-baf a la part interna d'aquestes que pot ser més o menys durador, hi ha fabricants que els incorporen el doble de protecció i a la llarga duren més, però hi ha molts factors que afecten la durada de la protecció.

Però, per què es produeix el baf a les nostres lents?

Es produeix per condensació a causa de la temperatura originada pel nostre cos, la de l'aigua i l'exterior. Les èpoques de l'any en què més es nota és a l'hivern i a l'estiu, a causa dels canvis bruscos de temperatura, per comprovar-ho simplement us poseu les ulleres “encara que estiguin completament entelades” i no us les traieu, comprovareu que nedant entre 20 i 40 minuts automàticament a poc a poc anirà desapareixent el baf de l'ullera; això és perquè s'iguala la temperatura corporal, la de l'aigua, l'ambient i així deixa de condensar-se l'aigua.

Alguns consells perquè no s'entelin tant i ens durin més són:

• Mai passar els dits, tovalloles, paper o qualsevol altra cosa o objecte per la cara interna de les ulleres.
• No esbandir les lents a la piscina, abans de posar-nos-les, perquè ajudem així a perdre la protecció antibaf, a causa del clor de l'aigua.
• Un cop col·locades no estar aixecant-les i posant-les damunt del front; cal deixar-les col·locades i no treure-les fins a finalitzar l'entrenament perquè en posar-les al front, la suor i el clor contribueixen a perdre la protecció anti-baf.
• Un cop acabat l'entrenament esbandir amb aigua per treure'ls el clor i deixar-les assecar.

Quan la ullera ha perdut totalment la protecció, l'únic que funciona és comprar un esprai antibaf i aplicar-lo a la cara interna de la lent, segons les instruccions del fabricant. Al mercat hi ha multitud de marques, és qüestió de provar la que més us agradi, nosaltres aconsellem que no porti res d'alcohol, perquè en cas de no aclarir-les bé ens molestarà els ulls.

Un altre consell més barat, és donar-li un salivàs a cada part de l'ullera, però la primera opció és la més eficaç.