Com actuar davant d’una incidència higiènica a l'aigua?
Les piscines són espais de lleure, esport i convivència, però també requereixen unes normes d’higiene molt estrictes. Quan una persona pateix un episodi gastrointestinal dins de l’aigua, ja sigui per expulsió de contingut estomacal o per una deposició accidental, la situació s’ha de gestionar amb rapidesa, calma i criteri sanitari. No es tracta només d’una qüestió desagradable. Pot afectar la qualitat de l’aigua i suposar un risc per a la salut dels banyistes.
Per què és important actuar amb rapidesa?
L’aigua de la piscina conté desinfectant, normalment clor, però això no significa que qualsevol contaminació desaparegui de manera instantània. Alguns microorganismes poden resistir durant un temps, especialment si hi ha matèria orgànica. Per això, davant d’un incident d’aquest tipus, la primera mesura ha de ser retirar les persones de l’aigua i impedir que ningú continuï banyant-se fins que la piscina torni a ser segura.
El problema principal és que el contingut orgànic pot contenir bacteris, virus o paràsits capaços de provocar gastroenteritis, diarrea, febre, dolor abdominal o altres molèsties. Encara que la persona afectada no sembli malalta, cal aplicar sempre el mateix protocol preventiu.
Primera actuació, desallotjar la piscina
El primer pas és treure tots els banyistes de l’aigua. S’ha de fer sense alarmisme, però de manera clara. El personal responsable ha d’explicar que la piscina queda temporalment fora de servei per una incidència higiènica i que cal esperar fins que es faci la neteja i el tractament corresponent.
En piscines municipals, comunitàries o d’hotel, aquesta decisió correspon al socorrista, al personal de manteniment o al responsable de la instal·lació. En piscines privades, la mateixa família o propietari ha d’actuar amb el mateix criteri. Ningú ha de tornar a entrar fins que l’aigua hagi estat tractada correctament.
T'interessa: Conseqüències d'empassar una gran quantitat d'aigua a piscines
Retirada del residu visible
Un cop desallotjada la piscina, s’ha de retirar qualsevol resta visible amb material adequat. Recollidor, xarxa, guants d’un sol ús i, si cal, bosses específiques. No s’ha d’utilitzar mai l’aspirador automàtic de la piscina per retirar matèria orgànica d’aquest tipus, perquè podria contaminar el circuit intern o dificultar la desinfecció posterior.
El material utilitzat s’ha de netejar i desinfectar després. Si és material d’un sol ús, s’ha de llençar correctament. El personal que faci aquesta tasca ha d’evitar el contacte directe amb la pell i rentar-se bé les mans en acabar.
Control del clor i del pH
Després de retirar les restes visibles, cal comprovar els nivells de clor lliure i pH. El clor és molt més eficaç quan el pH es manté dins del rang correcte. Si el pH està massa alt o massa baix, la desinfecció perd eficàcia.
El personal tècnic haurà d’ajustar aquests valors segons el protocol de la instal·lació. En molts casos, caldrà fer una cloració de xoc o reforçar temporalment la desinfecció. La decisió dependrà del tipus d’incident, de la quantitat de matèria orgànica, del volum d’aigua i de la normativa aplicable.
T'interessa: Es pot ser al·lèrgic al clor?
No tots els incidents tenen el mateix risc
No és el mateix una petita expulsió de contingut estomacal que una deposició sòlida o un episodi líquid intestinal. En general, com més dispersa estigui la contaminació dins de l’aigua, més precaució cal aplicar.
Una deposició sòlida i localitzada permet una retirada més controlada, tot i que igualment obliga a tancar la piscina i tractar l’aigua. En canvi, si la matèria s’ha dispersat fàcilment, el risc microbiològic és superior i el temps de tancament haurà de ser més llarg. En instal·lacions públiques, aquest punt ha d’estar definit en el pla d’autocontrol de la piscina.
Filtració i temps d’espera
La depuradora ha de continuar funcionant perquè l’aigua passi pel sistema de filtració. Aquest procés ajuda a eliminar partícules i a distribuir correctament el desinfectant. Tot i així, filtrar no substitueix la desinfecció química. Les dues coses són necessàries.
La piscina només s’ha de reobrir quan els paràmetres de l’aigua siguin correctes i hagi passat el temps de contacte necessari perquè el desinfectant actuï. Obrir abans d’hora és una mala pràctica i pot exposar els banyistes a problemes de salut.
Informar sense generar alarma
En comunitats de veïns, càmpings, hotels o piscines municipals, és recomanable informar els usuaris de manera senzilla: “Piscina temporalment tancada per actuació de neteja i desinfecció”. No cal donar detalls innecessaris ni assenyalar la persona afectada. La discreció també forma part d’una bona gestió.
Si l’incident afecta una piscina comunitària, el president, l’administrador o l’empresa de manteniment haurien de deixar constància de l’actuació. Hora de detecció, mesures aplicades, productes utilitzats, valors de clor i pH, temps de tancament i hora de reobertura.
Prevenció, la millor eina
Molts incidents es poden reduir amb normes bàsiques. Les persones amb diarrea, malestar digestiu o símptomes d’infecció gastrointestinal no haurien d’entrar a la piscina. Els infants petits han d’anar al lavabo abans del bany i, si encara no controlen bé els esfínters, han d’utilitzar bolquers aquàtics adequats. També és important fer pauses regulars, sobretot amb nens, perquè no esperin fins a l’últim moment.
Dutxar-se abans d’entrar a l’aigua també ajuda a reduir la càrrega orgànica que arriba a la piscina. Aquesta norma, que moltes vegades es veu com una simple formalitat, té una funció higiènica real.
T'interessa: La importància de la dutxa a la piscina
Resumint, quan es produeix un incident gastrointestinal dins d’una piscina, la resposta correcta és clara. Tancar l’espai, retirar les restes visibles, protegir el personal que intervé, comprovar i ajustar els nivells de desinfectant, mantenir la filtració i no reobrir fins que l’aigua sigui segura. La rapidesa és important, però encara ho és més fer-ho bé.
Una piscina no és segura només perquè l’aigua sembli neta. La seguretat depèn del manteniment, del control tècnic i de la responsabilitat dels usuaris. Actuar amb criteri davant d’aquestes situacions evita riscos, protegeix la salut col·lectiva i garanteix que el bany continuï sent una activitat segura per a tothom.
