Noticias Inicio

Quan pensem en un rodatge publicitari o en una pel·lícula, el primer que ens ve al cap són els actors, les càmeres, l’equip tècnic, els directors i la postproducció. Però hi ha un perfil professional que acostuma a quedar completament invisibilitzat i que, en determinats projectes, pot ser literalment determinant perquè tot surti bé: el socorrista. En especial, el socorrista especialitzat en entorns aquàtics per a rodatges.

En els últims anys, s’ha fet habitual gravar anuncis i produccions audiovisuals en platges, piscines, rius, pantans o instal·lacions recreatives. Aquestes localitzacions aporten espectacularitat visual i realisme, però també introdueixen riscos reals, tant per a les persones que apareixen a escena com per als membres de l’equip que hi treballen al voltant. I aquí és on entra el paper del socorrista: prevenció, supervisió i resposta immediata davant qualsevol incident.

Per què cal un socorrista en un rodatge?

En un rodatge, el factor principal que canvia respecte a una situació “normal” és que la gent no està centrada en la seguretat, sinó en l’escena. Un actor pot estar pendent de la interpretació, un càmera pot estar buscant el millor enquadrament i un director pot insistir a repetir la mateixa seqüència diverses vegades fins que surti perfecta. En aquest context, una situació que semblaria controlada es pot convertir en perillosa en pocs segons.

A més, els rodatges solen implicar pressa, estrès i canvis continus: es mouen equips pesats, s’instal·len estructures temporals, hi ha cables, focus, plataformes i moltes persones treballant al mateix espai. En escenes aquàtiques o properes a l’aigua, això es multiplica: superfícies relliscoses, corrents, onades, cansament acumulat, hipotèrmia, marejos o cops són riscos habituals, encara que no hi hagi cap “escena de perill” explícita.

Les escenes amb aigua no són només nedar

Hi ha una idea bastant estesa que només cal un socorrista si algú s’ha de tirar a l’aigua o fer una escena de rescat. Però la realitat és que qualsevol escena que impliqui proximitat a l’aigua pot ser crítica. Per exemple:

• Un actor caminant per una vora de piscina amb sabates de vestuari.
• Un figurant fent “ambient de platja” durant hores sota el sol.
• Un model dins d’un mar aparentment tranquil, però amb corrent lateral.
• Un equip de rodatge treballant des d’una embarcació petita.
• Una escena nocturna amb poca visibilitat i temperatura baixa.

En tots aquests casos, la presència d’un socorrista aporta una capa de seguretat professional que no es pot improvisar.

Funcions principals del socorrista en publicitat i cinema

El socorrista en rodatges no només vigila. La seva feina té una estructura clara i un valor tècnic que moltes produccions només entenen quan ja han tingut algun ensurt. Entre les tasques més habituals hi trobem:

Avaluació prèvia del risc
Revisar l’espai, detectar punts perillosos, analitzar accés d’emergència, zones de corrent, profunditats i possibles obstacles.

Coordinació amb producción
Entendre el pla de rodatge, el número de persones implicades i el temps d’exposició al risc.

Control de l’activitat aquàtica
Estar present en cada presa amb risc i mantenir-se en una posició òptima d’intervenció.

Intervenció inmediata
Actuar si algú pateix un ofegament, una rampa, un cop, pèrdua de coneixement, crisi d’ansietat o qualsevol altra emergència.

Primers auxilis i suport mèdic
Estabilitzar fins que arribi assistència sanitària, si cal.

Recomanacions operatives
Proposar canvis simples que redueixin riscos sense afectar el resultat audiovisual. En produccions grans, aquests professionals poden treballar coordinats amb equips de seguretat, infermeria, tècnics de prevenció de riscos laborals i fins i tot amb equips de rescat marítim si el rodatge és d’alt risc.

Diferències entre un socorrista de platja i un socorrista de rodatge

Tot i que la base de salvament és la mateixa, el context canvia completament. En una platja pública, el socorrista treballa amb normatives municipals, zones de bany delimitades i un patró de risc relativament repetitiu. En un rodatge, en canvi, es treballa en un espai que sovint s’adapta a les necessitats del guió i de la producció.

Per exemple, una escena pot exigir que un actor entri en una zona amb corrents on normalment no es permetria banyar-se. O pot requerir repeticions constants que incrementen el cansament i el risc de fallada física. També poden aparèixer elements artificials com boies, plataformes, flotadors de decoració o fins i tot fum i efectes especials que redueixen la visibilitat.

Això fa que el socorrista de rodatge necessiti, a més de formació oficial, capacitat d’adaptació, lectura ràpida del risc i una comunicació efectiva amb direcció i producció.

Un cost petit comparat amb el risc

Des del punt de vista empresarial, comptar amb socorristes especialitzats és una decisió de cost-benefici molt clara. Un incident greu pot aturar un rodatge sencer, generar baixes, activar protocols legals i perjudicar la imatge de la marca o la productora. En canvi, incorporar un socorrista qualificat és una inversió relativament reduïda dins el pressupost global d’una producció.

A més, el factor continuïtat també compta. Un rodatge no pot permetre’s perdre hores perquè hi ha un ensurt que s’hauria pogut evitar amb una supervisió adequada. La seguretat, en aquests entorns, no és un extra: és una condició perquè el projecte avanci.

Resumit, els socorristes en gravacions publicitàries i pel·lícules són un d’aquells perfils imprescindibles que treballen en silenci. No surten als crèdits ni apareixen en els making-of, però la seva presència pot marcar la diferència entre un rodatge professional i una situació potencialment dramàtica. En un sector on el temps és or i la pressió és constant, tenir un especialista que entén el risc aquàtic i sap actuar en segons és una garantia de seguretat i de qualitat.

Contacta amb nosaltres

Existeix una creença molt estesa segons la qual si saps nedar, no t’ofegaràs. És una idea tranquil·litzadora, però falsa. De fet, una part significativa dels ofegaments es produeixen en persones que sabien nedar. Entendre per què passa això és clau per millorar la prevenció, la formació i la percepció real del risc en entorns aquàtics.

Saber nedar no és el mateix que saber sobreviure a l’aigua

La majoria de persones que afirmen “saber nedar” es refereixen a ser capaces de desplaçar-se en una piscina, en un entorn controlat, amb aigua tranquil·la, temperatura adequada i sense estrès. Això no equival a tenir competències de supervivència aquàtica.

Nedar uns quants llargs en una piscina no prepara una persona per afrontar:

• Onades i corrents marins
• Canvis bruscos de profunditat
• Fred, fatiga o hipotèrmia
• Pànic o desorientació
• Roba mullada que dificulta el moviment

Quan aquestes variables apareixen, la capacitat de nedar queda en segon pla. El cos i la ment entren en una situació límit per a la qual no estan entrenats.

El factor clau, el pànic

Un dels principals desencadenants de l’ofegament és el pànic. Quan una persona entra en pànic, perd el control respiratori, hiperventila i deixa d’aplicar qualsevol tècnica de natació que conegui. El cervell entra en mode de supervivència i anul·la l’aprenentatge previ.

A diferència del que mostren les pel·lícules, l’ofegament no sol ser sorollós ni dramàtic. És silenciós, ràpid i sovint invisible. Una persona que s’ofega:

• No crida
• No aixeca els braços de forma clara
• No pot demanar ajuda

Encara que sàpiga nedar, el pànic li impedeix coordinar moviments efectius.

T'interessa: Mites comuns sobre la seguretat a l’aigua

La fatiga, l’enemic invisible

Molts ofegaments passen després d’uns minuts d’activitat aparentment normal. El problema no és la manca de tècnica, sinó la fatiga acumulada. Nedar en aigües obertes requereix molta més energia que en piscina: resistència de l’aigua, corrents contraris, onatge i orientació constant.

Quan la fatiga apareix:

• La tècnica es degrada
• La respiració es torna irregular
• El consum d’energia es dispara
• El risc d’ofegament augmenta exponencialment

Saber nedar no garanteix tenir la resistència necessària per mantenir-se a flotació en una situació real.

El medi aquàtic no perdona errors

Piscines, platges, rius i pantans són entorns molt diferents. En especial, el mar introdueix riscos que moltes persones desconeixen o infravaloren. Un exemple clar són les corrents de retorn, capaces d’arrossegar mar endins fins i tot nedadors experimentats.

Intentar lluitar contra una corrent nedant directament cap a la costa sol acabar en esgotament. El problema no és no saber nedar, sinó no saber què fer.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Altres factors ambientals crítics són:

• Canvis sobtats de profunditat
• Zones rocoses o esculls
• Visibilitat reduïda
• Temperatura baixa de l’aigua

Cap d’aquests elements es treballa habitualment en l’aprenentatge bàsic de natació.

T'interessa: L’impacte del canvi climàtic en la seguretat aquàtica

L’excés de confiança mata

Saber nedar pot generar una falsa sensació de seguretat. Aquesta confiança excessiva porta a assumir riscos innecessaris: banyar-se en zones no vigilades, allunyar-se massa de la costa, ignorar banderes o avisos, o entrar a l’aigua en condicions adverses.

Les estadístiques mostren que molts ofegaments no es produeixen per imprudència extrema, sinó per petites decisions equivocades preses amb excés de confiança.
En aquest sentit, saber nedar pot ser un factor de risc si no va acompanyat de coneixement, prudència i respecte pel medi.

Saber nedar no inclou primers auxilis ni autoprotecció

Una altra diferència clau és que la natació no ensenya:

• A flotar i descansar per recuperar energia
• A demanar ajuda de manera efectiva
• A reconèixer els propis límits
• A ajudar sense convertir-se en una segona víctima

Moltes persones que saben nedar s’ofeguen intentant ajudar algú altre sense formació, subestimant el perill que suposa una víctima en pànic.

La prevenció és molt més que nedar bé

La prevenció de l’ofegament passa per:

• Educació en seguretat aquàtica
• Coneixement del medi
• Respecte per les normes i senyalització
• Capacitat d’avaluar riscos
• Presència de vigilància professional

Saber nedar és útil, però no és suficient. És només una peça d’un sistema molt més ampli.

Resumint, l’ofegament no és un problema de natació, sinó de gestió del risc. Saber nedar pot ajudar, però no protegeix per si sol davant el pànic, la fatiga, el medi hostil o les males decisions. La idea que “si saps nedar, no t’ofegaràs” és perillosa perquè relaxa la percepció del risc i fomenta conductes insegures.

La seguretat aquàtica real comença quan entenem una veritat incòmoda però necessària: a l’aigua, ningú és invulnerable. Saber nedar és un punt de partida, no una assegurança de vida.

El passat 5 de gener, l’empresa Aquasos va ser l’encarregada de gestionar el servei de control i gestió de la Cavalcada dels Reis d’Orient de Sabadell, un dels esdeveniments més multitudinaris i esperats de l’any a la ciutat.

Per garantir el bon desenvolupament de l’acte i la seguretat de totes les persones assistents, Aquasos va desplegar un dispositiu format per un total de 60 professionals, coordinats de manera eficient al llarg de tot el recorregut de la cavalcada. El servei va incloure tasques de control d’accessos, regulació de fluxos de públic, suport a l’organització i actuació preventiva davant possibles incidències.

La intervenció d’Aquasos va permetre que la cavalcada es desenvolupés amb normalitat, fluïdesa i seguretat, assegurant una experiència positiva tant per a les famílies com per a l’organització de l’esdeveniment.

T'interessa: Els nostres serveis preventius

Amb aquesta actuació, Aquasos reafirma el seu compromís amb la gestió professional d’esdeveniments públics, aportant experiència, planificació i un equip humà qualificat al servei de la ciutadania.

Començar l’any amb prevenció i criteri

L’inici de l’any és un moment clau per a la planificació estratègica, tant en l’àmbit públic com privat. Empreses, ajuntaments, comunitats de veïns i centres esportius revisen pressupostos, prioritats i riscos. En aquest context, invertir en seguretat aquàtica no és una despesa accessòria, sinó una decisió racional basada en prevenció, responsabilitat legal i eficiència econòmica. Piscines, platges, parcs aquàtics i instal·lacions esportives aquàtiques concentren riscos reals que, si no es gestionen correctament, poden derivar en accidents greus, costos elevats i dany reputacional.

T'interessa: Els nostres serveis preventius

La seguretat aquàtica com a inversió, no com a cost

Un error habitual és considerar la seguretat aquàtica com una obligació mínima o una partida secundària. En realitat, és una inversió amb retorn mesurable. La prevenció redueix sinistres, minimitza interrupcions de servei i evita sancions administratives o litigis. A més, instal·lacions segures incrementen la confiança dels usuaris i milloren la percepció de qualitat. A l’inici de l’any, quan encara hi ha marge pressupostari i capacitat de planificació, és el moment òptim per implantar o reforçar protocols, formació i equipaments.

Reducció del risc d’accidents i ofegaments

Els ofegaments continuen sent una de les principals causes de mort accidental en entorns aquàtics. La majoria són evitables amb mesures adequades: vigilància professional, senyalització clara, manteniment d’equipaments i protocols d’actuació. Invertir des del gener permet auditar riscos amb calma, corregir deficiències estructurals i preparar el personal abans dels períodes de màxima afluència. Actuar tard, sovint a l’inici de la temporada alta, implica improvisació i decisions precipitades.

T'interessa: Què és un pla d’emergència aquàtic i com es dissenya?

Compliment normatiu i responsabilitat legal

La legislació en matèria de seguretat aquàtica és clara: els titulars de les instal·lacions són responsables de garantir condicions segures. No complir pot derivar en sancions econòmiques, tancaments temporals o responsabilitats penals en cas d’accident greu. Planificar la inversió a l’inici de l’any facilita el compliment normatiu, ja que permet adaptar-se a possibles canvis legislatius, renovar contractes de socorrisme i actualitzar plans d’autoprotecció sense pressió temporal.

Formació i reciclatge del personal

Un dels pilars de la seguretat aquàtica és el factor humà. Socorristes, monitors i personal de manteniment han d’estar correctament formats i actualitzats. L’inici de l’any és ideal per programar cursos de reciclatge, simulacres i sessions formatives sense interferir amb l’activitat ordinària. La formació continuada no només millora la capacitat de resposta davant emergències, sinó que també redueix errors operatius i augmenta la coordinació entre equips.

Planificació econòmica i optimització de recursos

Invertir al gener permet distribuir la despesa al llarg de l’any, negociar millors condicions amb proveïdors i evitar sobrecostos d’última hora. Equipaments com desfibril·ladors, material de rescat, sistemes de comunicació o millores en la senyalització poden adquirir-se amb criteri, comparant opcions i ajustant-les a les necessitats reals. La planificació anticipada és sinònim d’eficiència financera.

T'interessa: Quan és necessari contractar socorrista?

Millora de la imatge i confiança dels usuaris

La percepció de seguretat és un factor determinant en la decisió dels usuaris. Famílies, esportistes i turistes prioritzen instal·lacions que transmeten professionalitat i control del risc. Invertir en seguretat aquàtica a l’inici de l’any permet comunicar de manera clara el compromís amb la prevenció, abans que comenci la temporada forta. Això reforça la reputació i pot traduir-se en major afluència i fidelització.

Adaptació a nous riscos i escenaris

Els riscos evolucionen. Canvis climàtics, augment de l’afluència, nous perfils d’usuaris o modificacions en l’ús de les instal·lacions generen escenaris diferents. Revisar la seguretat aquàtica a principis d’any permet adaptar protocols i recursos a aquestes noves realitats. Ignorar aquesta revisió suposa operar amb models obsolets que poden resultar ineficients o insuficients.

Resumint, invertir en seguretat aquàtica a l’inici de l’any és una decisió estratègica basada en dades, prevenció i responsabilitat. Redueix riscos, optimitza recursos, garanteix el compliment legal i millora la confiança dels usuaris. No és una despesa reactiva, sinó una acció preventiva amb impacte directe en la sostenibilitat i credibilitat de qualsevol instal·lació aquàtica. Començar l’any amb seguretat no és només prudent, és intel·ligent

Contacta amb nosaltres