Aquasos

lesion muscular frio no calentar octubre noviembre socorristas catalunya salvamentoQuan arriba la tardor i l’hivern, moltes persones continuen practicant esport a l’aire lliure, ja sigui corrent, fent senderisme, ciclisme o simplement mantenint una rutina d’activitat física. No obstant això, les baixes temperatures comporten un risc afegit: les lesions musculars provocades pel fred o per una manca d’escalfament adequat. Entendre per què es produeixen, com prevenir-les i com actuar en cas de lesió és fonamental per mantenir el cos sa i evitar períodes d’inactivitat.

Lesions musculars i fred

Quan fa fred, el nostre organisme prioritza mantenir la temperatura interna. Els vasos sanguinis de la pell i de les extremitats es contrauen per conservar la calor al nucli del cos. Aquesta vasoconstricció redueix el flux sanguini als músculs, cosa que disminueix la seva elasticitat i augmenta la rigidesa. Els músculs freds són menys flexibles i, per tant, més vulnerables a trencaments, contractures o estiraments.

A més, si s’inicia una activitat intensa sense un escalfament progressiu, els músculs no reben prou oxigen ni estan preparats per suportar esforços sobtats. El resultat pot ser una lesió muscular aguda, com una distensió o una petita ruptura de fibres. Aquest tipus de lesions són comunes en esports de resistència, curses o sortides ciclistes en temps fred.

Tipus de lesions més habituals

Contractures musculars
Tensió dolorosa i persistent d’un grup muscular, sovint causada per sobrecàrrega o per fer moviments bruscos sense preparació prèvia.

Distensions o elongacions
Estirament excessiu de les fibres musculars sense arribar a trencar-les del tot.

Ruptures fibril·lars
Trencament parcial del múscul, amb dolor intens, inflamació i, de vegades, hematoma visible.

En tots els casos, la clau és actuar ràpidament i evitar que la lesió empitjori.

Com actuar davant d’una lesió per fred o falta d’escalfament

El primer que cal fer és aturar immediatament l’activitat.
Continuar pot agreujar el dany muscular i augmentar el temps de recuperació. Un cop aturada l’activitat, s’ha d’aplicar el mètode RICE, que en català podem resumir com:

R - Repòs
Aturar l’activitat i mantenir el múscul en repòs.

I - Gel (Ice)
Aplicar fred local (mai directament sobre la pell, sinó embolicat en un drap) durant uns 15-20 minuts cada hora durant les primeres 24-48 hores. El fred redueix la inflamació i el dolor.

C - Compressió
Utilitzar una bena elàstica lleugera per evitar que la zona s’infli massa. 

E - Elevació
Mantenir la zona afectada una mica elevada per millorar el retorn venós i reduir la inflamació.

En lesions lleus, aquest tractament pot ser suficient. Si el dolor és molt intens, apareix un hematoma o no es pot moure el múscul amb normalitat, cal acudir a un professional sanitari per descartar una ruptura fibril·lar més greu.


Tractament i recuperació

Després de les primeres 48 hores, quan ja no hi ha tanta inflamació, es pot començar a aplicar calor suau per afavorir la circulació i la regeneració de les fibres musculars. Les massatges terapèutics suaus o la fisioteràpia són molt útils per accelerar la recuperació i evitar que es formin adherències internes al teixit muscular.

També és important realitzar exercicis d’estirament progressiu i reeducació del moviment, sempre sota supervisió professional. Tornar massa aviat a l’activitat pot provocar recaigudes. En general, el temps de recuperació oscil·la entre uns pocs dies (en contractures lleus) fins a diverses setmanes (en ruptures parcials).

T'interessa: Primers auxilis, exposició al fred

Com prevenir les lesions musculars pel fred

La prevenció és la millor eina. Aquí tens algunes recomanacions bàsiques:

Escalfament complet
Dedica entre 10 i 15 minuts a moure totes les articulacions i activar els principals grups musculars abans d’iniciar l’activitat. L’escalfament ha de ser progressiu i específic per al tipus d’exercici que faràs.

Roba adequada
Utilitza roba tèrmica i transpirable que mantingui la calor corporal sense retenir la humitat. Els músculs han d’estar calents, però no suats ni humits.

Evita parades llargues
Si et pares durant l’activitat (per exemple, en una excursió o una pausa amb bicicleta), cobreix-te bé i no deixis que el cos es refredi massa.

Hidratació constant
Encara que faci fred, beure aigua o begudes isotòniques és essencial per mantenir el bon funcionament muscular.

Refredament i estiraments
Al finalitzar, fes uns minuts de marxa suau i estiraments lleugers per ajudar el múscul a recuperar-se.

Resumint, el fred pot ser un enemic silenciós per als músculs si no es prenen les precaucions adequades. Un bon escalfament, una equipació correcta i una actitud conscient són claus per evitar lesions. En cas que aquestes apareguin, saber aplicar els primers auxilis bàsics i respectar els temps de recuperació és essencial per tornar a l’activitat de manera segura.

Recorda
Un múscul ben preparat és el millor escut contra el fred. Escolta el teu cos, no forcis quan notes rigidesa i converteix l’escalfament en una part indispensable del teu entrenament, no en una opció. Aquesta rutina senzilla pot estalviar-te setmanes de dolor i inactivitat.

 

platja octubre tardor socorrismo socorristas catalunya otonoQuan arriba la tardor i la majoria de turistes marxen, les platges semblen recuperar la seva tranquil·litat natural. L’aigua és més freda, el vent comença a bufar amb força i les banderes que indiquen l’estat del bany desapareixen. Molts pensen que la temporada de platja ha acabat, però la realitat és que el mar no entén de calendaris. Fora de temporada, els riscos continuen existint i sovint augmenten perquè les condicions ambientals canvien i la vigilància disminueix dràsticament.

L’absència de vigilància

Durant els mesos d’estiu, la majoria de platges disposen de servei de socorrisme amb professionals formats i equipats per respondre a qualsevol emergència.
A l’octubre, però, aquest servei sol desaparèixer. Això significa que qualsevol incident, un tall amb una roca, una lipotímia, un ofegament queda sense resposta immediata. La manca de socorristes converteix un bany aparentment inofensiu en una situació potencialment perillosa. Fins i tot un simple passeig vora l’aigua pot acabar en un accident si les condicions meteorològiques empitjoren de sobte. En aquests mesos, la responsabilitat recau completament en el banyista o passejant, que sovint subestima la força del mar o la velocitat amb què pot canviar el temps.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Corrents i onatge més intensos

A la tardor, el mar es torna més imprevisible. (Les corrents de retorn)
Aquestes corrents que arrosseguen cap a dins del mar són més freqüents per l’efecte del vent i els temporals. Sense punts de referència clars ni banderes que indiquin el perill, moltes persones entren a l’aigua sense adonar-se’n.
Un altre factor a considerar és que l’onatge augmenta: les borrasques atlàntiques i mediterrànies comencen a aparèixer i poden provocar marejades sobtades. Un bany curt o una pràctica esportiva com el paddle surf o el kitesurf pot esdevenir una situació crítica si no es controla l’estat del mar abans de començar.

La temperatura de l’aigua i el risc d’hipotèrmia

A mesura que s’acosta l’hivern, la temperatura de l’aigua baixa ràpidament.
Molts banyistes ocasionals o esportistes confien que, per ser un dia assolellat, l’aigua estarà “tolerable”. Però la combinació de fred, cansament i corrents pot conduir a una hipotèrmia en pocs minuts.
Els primers símptomes, tremolors, pèrdua de sensibilitat i lentitud mental poden passar desapercebuts, i la persona pot perdre la capacitat de nedar amb eficàcia. Sense socorristes a prop, la possibilitat d’un desenllaç fatal augmenta considerablement.

Per això, és recomanable no banyar-se mai sol i, si es practica alguna activitat aquàtica, portar un neoprè adequat i informar sempre algú de la zona i l’hora prevista de retorn.


Canvis meteorològics sobtats

A la tardor i a la primavera, el temps pot canviar en qüestió de minuts.
Un matí de calma pot convertir-se ràpidament en un temporal amb vent i pluja intensa. Aquestes condicions no només dificulten el bany, sinó també la sortida de l’aigua. Els temporals de llevant, per exemple, poden provocar corrents laterals molt potents i moviments de sorra que desorienten fins i tot els nedadors experimentats. Sense punts de referència clars, és fàcil perdre l’orientació i allunyar-se massa de la riba.

Menys serveis i més riscos indirectes

Fora de temporada, molts serveis desapareixen
No hi ha dutxes, lavabos, punts d’informació ni personal de neteja. Això implica també menys manteniment: vidres, restes de pesca o branques poden quedar amagats sota la sorra i provocar talls o lesions. També és més habitual trobar animals marins o restes d’algues en descomposició, que poden causar irritacions o reaccions al·lèrgiques. Sense un servei de vigilància activa, ningú actualitza la informació ni avisa del perill.

Consells per gaudir de la platja amb seguretat

Encara que la temporada alta s’hagi acabat, és possible gaudir de la platja amb seguretat si s’actua amb precaució i responsabilitat:

• Consulta sempre la predicció meteorològica i marítima abans d’anar-hi.
• Evita banyar-te sol o en zones sense cobertura telefònica.
• Porta roba d’abric i no t’exposis massa temps a l’aigua.
• Si practiques esport, utilitza equip adequat i visible.
• Informa algú del teu pla i respecta les indicacions dels serveis locals.

T'interessa: Els esports aquàtics ajuden a combatre l'estrès i l'ansietat

Resumint, el mar a l’octubre pot semblar tranquil, però és una tranquil·litat enganyosa. L’aigua freda, les corrents fortes i la manca de vigilància fan que qualsevol imprudència pugui tenir conseqüències greus. Els socorristes ho saben millor que ningú: la prevenció és la millor eina de rescat. Gaudir de la platja fora de temporada és possible, però sempre amb respecte, coneixement i prudència.

 

zona inundable catalunya aquasos socorristes socorristas salvamentoLa tardor és una època de transició marcada per canvis sobtats en la meteorologia. Les primeres pluges intenses, després dels mesos secs d’estiu, poden generar situacions de risc especialment greus en rius, torrents i zones properes a lleres. Les crescudes i les corrents sobtades són fenòmens habituals en aquest període i, massa sovint, causen accidents que es podrien haver evitat amb una millor informació i prevenció.

Què són les crescudes sobtades?

Una crescuda sobtada (o riuada) és un augment molt ràpid i violent del cabal d’aigua d’un riu o torrent, provocat normalment per precipitacions intenses en un temps curt. El terreny, saturat o sec en excés, no pot absorbir l’aigua i aquesta baixa amb força pendent avall, arrossegant tot allò que troba al seu pas. Aquest fenomen és especialment freqüent a zones mediterrànies, on les pluges torrencials són característiques a la tardor.

 Les corrents que es generen poden sorprendre excursionistes, esportistes d’aigua dolça o fins i tot conductors que intenten creuar carreteres inundades.

En pocs minuts, un petit rierol pot transformar-se en un torrent impetuós i incontrolable.

Principals riscos associats

Arrossegament de persones i vehicles
Una corrent de menys de mig metre d’aigua ja pot desestabilitzar una persona adulta. En el cas dels vehicles, 60 centímetres d’aigua poden arrossegar un cotxe lleuger. Molts dels accidents mortals en riuades es produeixen quan s’intenta travessar passos inundats.

Hipotèrmia
A la tardor les temperatures de l’aigua ja són baixes. Caure a un riu o torrent durant una crescuda no només implica risc d’ofegament, sinó també una pèrdua ràpida de temperatura corporal, que redueix la capacitat de reacció.

Impactes físics
Les crescudes arrosseguen troncs, pedres i runa. En ser arrossegat per la corrent, el perill de cops i lesions és altíssim. A més, la visibilitat de l’aigua sovint és nul·la, cosa que impedeix anticipar obstacles.

Aïllament
Els camins i accessos a zones rurals poden quedar tallats en minuts. Això dificulta tant la fugida dels afectats com l’arribada dels serveis d’emergència.


Factors que agreugen el problema

Orografia
A les zones de muntanya, els pendents acceleren la velocitat de l’aigua.

Urbanització
Asfalt i ciment impedeixen que el sòl absorbeixi la pluja, fent que l’aigua corri més ràpidament cap a rieres i clavegueres.

Canvi climàtic
Els episodis de pluja extrema tendeixen a ser més freqüents i intensos, agreujant el risc de crescudes.

Prevenció i seguretat

Davant d’aquest risc recurrent a la tardor, és essencial adoptar mesures de prevenció

Informar-se abans de sortir
Consultar la previsió meteorològica i els avisos de protecció civil.

Evitar zones de risc
No caminar ni acampar en lleres seques, que poden convertir-se en torrents en minuts.

No creuar zones inundades
Ni a peu ni amb vehicle. Encara que sembli poca aigua, la força és molt més gran del que es percep.

Buscar llocs elevats
En cas de tempesta, allunyar-se de barrancs, rius i ponts.

Educació i conscienciació
Explicar a escoles i comunitats locals el perill real de les riuades i com actuar.

El paper dels socorristes i serveis d’emergència

Els equips de salvament tenen un paper fonamental durant la tardor. Tot i que la seva tasca és coneguda sobretot a platges i piscines a l’estiu, molts socorristes i professionals de rescat també col·laboren en operatius de riuades i inundacions. La seva formació en primers auxilis, rescat en aigües turbulentes i coordinació amb protecció civil és clau per reduir el nombre de víctimes.

La prevenció continua sent la millor eina. Les crescudes sobtades són difícils de predir en el moment exacte, però els patrons meteorològics i l’experiència històrica permeten identificar zones especialment perilloses. La senyalització i la responsabilitat individual són essencials.

Resumint, la bellesa de la tardor amb les seves pluges i rius plens amaga un perill latent: les corrents i crescudes sobtades. Cada any, persones i vehicles són sorpresos per la força de l’aigua, amb conseqüències tràgiques. La clau per minimitzar riscos és la combinació de coneixement, prevenció i prudència. Recordar que, davant la natura, la millor decisió és sempre respectar-la i no subestimar-la.

 

aquasos verono estiu socorrismo salvament platges 1Entre els passats dies 14 de juny i 14 de setembre, les platges de Palamós van registrat un total de 1.056 actuacions del servei de socorrisme. La majoria d’assistències van estar per picades de medusa i ferides lleus, però també es van registrat 62 rescats i 19 evacuacions amb ambulància. Els socorristes d'Aquasos Serveis Integrals van fer més de 2.300 accions preventives per evitar accidents.

T'interessa: Com actuar davant d'una picadura de medusa

De les més de mil intervencions que van haber de fer els socorristes, la major part d’aquestes actuacions, unes 830 van ser per picades de medusa o peix aranya i per ferides lleus com talls i contusions. També es van registrar casos de cops de calor, traumatismes i reaccions al·lèrgiques.

En l’àmbit dels rescats, els socorristes van intervenir en 62 situacions de perill a l’aigua, amb 19 evacuacions en ambulància i una amb helicòpter, aquesta darrera a conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria ocorreguda a l’aparcament de la platja Gran, el passat 11 d'agost.

 

T'interessa: L’aterratge d’un helicòpter del SEM obliga a desallotjar la Platja Gran de Palamós

Un dels episodis més destacats va ser el rescat d’una parella atrapada amb un caiac a cala Senià, que va requerir la col·laboració de Mossos d’Esquadra, Salvament Marítim i Policia Local.

A més de les assistències mèdiques i rescats, els socorristes van un paper clau en la prevenció, amb 2.371 accions d’advertència a banyistes i usuaris, per evitar situacions de risc com banyar-se amb bandera vermella o accedir a zones perilloses amb corrents i onatge.

T'interessa: Diferències entre el socorrisme a platges i el socorrisme a piscines

El servei, gestionat per l’empresa Aquasos Serveis Integrals, ha disposat aquest estiu de catorze socorristes, dues motos aquàtiques, dues embarcacions de suport i un vehicle de coordinació, operant a les platges Gran de Palamós, la Fosca, Castell i el Morro del Vedell. El cost del dispositiu ha estat de 215.496 euros, finançats per l’Ajuntament de Palamós, amb una aportació de 42.477 euros de Dipsalut, que també ha contribuït a les despeses d’abalisament de les zones de bany per reforçar la seguretat dels usuaris.

Font: Ràdio Palamós

2025 socorristes catalunya alertaEl passat 14 de setembre va tancar l’últim centre aquàtic gestionat per l’empresa Aquasos que dona per finalitzada la campanya estiuenca de present any.

Més de dues-centes persones i desenes d’instal·lacions han estat controlades per l’empresa igualadina on ha pogut oferir diversos serveis a tot tipus de clients. Serveis de socorrisme, monitoratge, controladors d’accessos i manteniment d’instal·lacions per ajudar als usuaris en el seu oci diari, fent de l’estiu una època més lúdica i segura.

Com cada any, la seguretat i la prevenció són la principal preocupació de l’empresa i dels seus empleats, vetllant diàriament pel benestar dels banyistes, tant a les platges com a les piscines, i per la seguretat i el confort de les persones que accedeixen als centres aquàtics o espais naturals a gaudir sols o en família.

T'interessa: El final d’agost i el paper clau del socorrisme aquàtic

 

 

La vint-i-cinquena temporada d’Aquasos conclou amb un bon balanç del servei i amb la satisfacció de clients i usuaris, on la companyia surt reforçada per afrontar amb energia la temporada d’hivern, amb nous projectes que la faran créixer per consolidar-se com a referent en el seu sector. 

Des d'Aquasos, volem agrair a tot l’equip la seva professionalitat i dedicació, així com als usuaris la confiança dipositada en nosaltres. Han estat mesos d’esforç, vigilància i prevenció per garantir la seguretat a cada piscina i zona de bany. Ens acomiadem d’aquest estiu amb la satisfacció de la feina ben feta i amb la mirada posada en la propera temporada.