El socorrisme és una activitat fonamental per garantir la seguretat de les persones en entorns aquàtics. Tant a les piscines com a les platges, la presència de professionals qualificats pot marcar la diferència entre una experiència segura i un accident greu. Tot i compartir l’objectiu principal —prevenir i actuar davant possibles emergències—, hi ha diferències notables entre el socorrisme en aquests dos contextos. A continuació, analitzarem les principals distincions en àmbits com la formació, les condicions de treball, el tipus de riscos, els protocols d’actuació i la relació amb els usuaris.

L’entorn de treball

La primera gran diferència rau en l’entorn on el socorrista desenvolupa la seva feina. A la piscina, es tracta d’un espai controlat i delimitat, amb unes dimensions concretes, una profunditat determinada i unes normes d’ús molt clares. L’aigua és generalment transparent i permet una visibilitat excel·lent del fons, cosa que facilita la detecció ràpida de qualsevol incident.

En canvi, la platja és un entorn obert, canviant i molt menys previsible. Els corrents marins, les onades, el vent, la temperatura i fins i tot la presència d’animals marins poden condicionar l’actuació del socorrista. A més, la immensitat de l’espai obliga a tenir una atenció constant i una vigilància molt més àmplia, sovint amb l’ajuda de torres elevades, prismàtics o fins i tot embarcacions i motos d’aigua.

El tipus de riscos

Els riscos a la piscina estan més relacionats amb les imprudències dels banyistes i amb accidents puntuals: relliscades a les vores, cops contra el fons o les parets, jocs bruscos dins l’aigua o ofegaments per manca d’habilitats en el medi aquàtic. Tot i això, la rapidesa amb què el socorrista pot intervenir sol reduir la gravetat de les situacions.

A la platja, la tipologia de riscos és molt més variada. Les corrents de retorn, els canvis sobtats en la profunditat, les marees, els temporals i fins i tot el fet que alguns banyistes es banyin fora de les zones delimitades multipliquen les possibilitats de perill. A això cal afegir-hi les insolacions, les cremades solars, les picades de medusa i altres incidents relacionats amb l’exposició prolongada al sol i al medi natural.

T'interessa: Com actuar davant d'una picadura de medusa

La formació i l’equipament

Els requisits de formació per a treballar en una piscina i en una platja acostumen a ser similars en quant a primers auxilis, tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i coneixement del medi aquàtic. Tanmateix, el socorrista de platja sol necessitar una preparació física més exigent, ja que les seves intervencions poden implicar nadar llargues distàncies en condicions adverses o fer rescats amb material específic com flotadors de rescat, embarcacions o taules.

L’equipament també varia: a les piscines és habitual trobar farmacioles ben equipades, desfibril·ladors i altres materials mèdics en un entorn controlat. A la platja, a més d’aquests recursos, el socorrista disposa de banderes per informar de l’estat del mar, emissores de ràdio per coordinar-se amb altres companys i, en molts casos, vehicles per desplaçar-se ràpidament per la sorra.

Protocols de vigilància i prevenció

La vigilància a la piscina és més senzilla, ja que el nombre de banyistes és limitat i el medi és estable. El socorrista pot mantenir un control visual gairebé permanent de tots els usuaris. A la platja, en canvi, el nombre de persones pot ser molt superior, sobretot en temporada alta, i el medi canvia constantment. Per això, els protocols de prevenció tenen un pes molt important: col·locació de banderes, avisos per megafonia, recomanacions als banyistes i, si cal, prohibició temporal del bany.

T'interessa: Educació preventiva des de la infància en entorns aquàtics

Relació amb els usuaris

Un altre aspecte diferencial és la relació amb el públic. A la piscina, el contacte és més proper i directe, ja que l’espai és reduït i molts dels usuaris solen ser habituals (per exemple, en piscines municipals o de clubs esportius). A la platja, en canvi, el flux de persones és constant i divers, amb turistes de diferents procedències i idiomes. Això exigeix al socorrista habilitats comunicatives més àmplies, capacitat d’adaptació i, sovint, coneixements bàsics de diverses llengües.

T'interessa: La figura del socorrista

Condicions laborals

Finalment, les condicions laborals també presenten diferències. Els socorristes de piscina acostumen a treballar en jornades més regulars i en espais amb ombra, aigua potable i instal·lacions de suport. Els de platja, en canvi, han de suportar llargues hores d’exposició al sol, la calor intensa, el vent i altres factors ambientals que poden fer la feina més dura i exigent.

Resumint, el socorrisme en piscines i en platges comparteix la mateixa missió: protegir vides i garantir la seguretat de les persones en el medi aquàtic. Tanmateix, els contextos són tan diferents que la tasca del socorrista adquireix característiques pròpies en cada cas. A la piscina, la rapidesa i el control de l’espai són claus; a la platja, la capacitat d’adaptació i la gestió de riscos naturals resulten determinants. Conèixer aquestes diferències ens ajuda a valorar encara més la feina d’aquests professionals, que cada estiu vetllen per la nostra seguretat tant en entorns controlats com en la immensitat del mar.