La seguretat en entorns aquàtics no és una qüestió que es pugui deixar a l’atzar. Tant si es tracta d’una piscina pública, una platja vigilada o un parc aquàtic, és fonamental disposar d’un pla d’emergència aquàtic ben definit. Aquest document estratègic pot marcar la diferència entre una intervenció efectiva i una situació fora de control. Però, exactament, què és i com es dissenya?

Què és un pla d’emergència aquàtic?

Un pla d’emergència aquàtic és un conjunt de protocols i procediments establerts per prevenir, detectar i respondre de manera eficaç davant d’emergències relacionades amb el medi aquàtic. Aquestes emergències poden incloure ofegaments, lesions, incidents mèdics, condicions meteorològiques adverses o situacions de perill general.

L’objectiu principal és minimitzar el risc i garantir que el personal sap exactament com actuar, a qui avisar, quins equips utilitzar i com fer-ho de forma coordinada i ràpida.

Per què és important?

Encara que la presència de socorristes ja aporta una capa important de seguretat, tenir un pla estructurat assegura que:

• Tots els treballadors implicats estiguin formats i coordinats.
• Les accions es prenguin de manera ordenada i segons criteris prèviament definits.
• Es redueixi el temps de resposta en situacions crítiques.
• Es compleixi la normativa legal i es redueixin possibles responsabilitats civils o penals.

A més, un bon pla es revisa i s’actualitza regularment per adaptar-se a noves circumstàncies, normatives o instal·lacions.

Com es dissenya un pla d’emergència aquàtic?

El disseny d’un pla d’emergència requereix una anàlisi acurada i personalitzada segons l’espai, els recursos disponibles i el tipus de públic que el freqüenta. A continuació, detallem els passos clau:

1. Avaluació de riscos

És el primer pas fonamental. Cal identificar:

• Zones amb més perill (profunditat, corrents, tobogans, etc.).
• Característiques de l’entorn (accés, visibilitat, senyalització).
• Tipologia d’usuaris (infants, gent gran, discapacitats).
• Historial d’incidents previs.

Aquesta avaluació permet anticipar escenaris d’emergència i prioritzar la resposta.

2. Definició dels protocols d’actuació

S’estableixen procediments detallats per a diferents tipus d’emergències:

• Ofegaments: activació ràpida, extracció, RCP, ús de DEA.
• Lesions: immobilització, evacuació, coordinació amb serveis mèdics.
• Evacuació general: plànols d’evacuació, punts de reunió, megafonia.

Cada protocol ha d’incloure funcions específiques per a cada membre del personal, evitant confusions o duplicitats.

3. Assignació de recursos i equipaments

Cal garantir que els equips d’emergència estiguin:

• En bon estat i revisats regularment.
• Col·locats en llocs accessibles i ben senyalitzats.
• Utilitzats exclusivament per personal format.

Això inclou: boyes, tubs de rescat, farmacioles, DEA, telèfons d’emergència, etc.

4. Formació i simulacres

Un pla és només paper si no es posa en pràctica. És imprescindible que el personal:

• Rebi formació específica i contínua.
• Participi en simulacres reals que reprodueixin situacions d’estrès.
• Estigui familiaritzat amb els procediments i amb els espais.

Els simulacres ajuden a detectar punts febles del pla i a corregir-los.

5. Coordinació amb serveis externs

El pla ha de preveure com contactar i col·laborar amb:

• Emergències mèdiques (112).
• Protecció Civil.
• Policia local o mossos d’esquadra, segons el cas.

Incloure un llistat actualitzat de telèfons d’emergència i un protocol de comunicació és vital.

Resumint, un pla d’emergència aquàtic és molt més que un tràmit. És una eina essencial per protegir vides, prevenir incidents i oferir un servei professional i segur. Dissenyar-lo amb rigor i mantenir-lo actiu i actualitzat hauria de ser una prioritat per a qualsevol instal·lació aquàtica.

Recordem que, davant d’una emergència, el temps és clau. I tenir un pla pot marcar la diferència entre una intervenció eficaç... o una tragèdia.