Quan pensem en un rodatge publicitari o en una pel·lícula, el primer que ens ve al cap són els actors, les càmeres, l’equip tècnic, els directors i la postproducció. Però hi ha un perfil professional que acostuma a quedar completament invisibilitzat i que, en determinats projectes, pot ser literalment determinant perquè tot surti bé: el socorrista. En especial, el socorrista especialitzat en entorns aquàtics per a rodatges.

En els últims anys, s’ha fet habitual gravar anuncis i produccions audiovisuals en platges, piscines, rius, pantans o instal·lacions recreatives. Aquestes localitzacions aporten espectacularitat visual i realisme, però també introdueixen riscos reals, tant per a les persones que apareixen a escena com per als membres de l’equip que hi treballen al voltant. I aquí és on entra el paper del socorrista: prevenció, supervisió i resposta immediata davant qualsevol incident.

Per què cal un socorrista en un rodatge?

En un rodatge, el factor principal que canvia respecte a una situació “normal” és que la gent no està centrada en la seguretat, sinó en l’escena. Un actor pot estar pendent de la interpretació, un càmera pot estar buscant el millor enquadrament i un director pot insistir a repetir la mateixa seqüència diverses vegades fins que surti perfecta. En aquest context, una situació que semblaria controlada es pot convertir en perillosa en pocs segons.

A més, els rodatges solen implicar pressa, estrès i canvis continus: es mouen equips pesats, s’instal·len estructures temporals, hi ha cables, focus, plataformes i moltes persones treballant al mateix espai. En escenes aquàtiques o properes a l’aigua, això es multiplica: superfícies relliscoses, corrents, onades, cansament acumulat, hipotèrmia, marejos o cops són riscos habituals, encara que no hi hagi cap “escena de perill” explícita.

Les escenes amb aigua no són només nedar

Hi ha una idea bastant estesa que només cal un socorrista si algú s’ha de tirar a l’aigua o fer una escena de rescat. Però la realitat és que qualsevol escena que impliqui proximitat a l’aigua pot ser crítica. Per exemple:

• Un actor caminant per una vora de piscina amb sabates de vestuari.
• Un figurant fent “ambient de platja” durant hores sota el sol.
• Un model dins d’un mar aparentment tranquil, però amb corrent lateral.
• Un equip de rodatge treballant des d’una embarcació petita.
• Una escena nocturna amb poca visibilitat i temperatura baixa.

En tots aquests casos, la presència d’un socorrista aporta una capa de seguretat professional que no es pot improvisar.

Funcions principals del socorrista en publicitat i cinema

El socorrista en rodatges no només vigila. La seva feina té una estructura clara i un valor tècnic que moltes produccions només entenen quan ja han tingut algun ensurt. Entre les tasques més habituals hi trobem:

Avaluació prèvia del risc
Revisar l’espai, detectar punts perillosos, analitzar accés d’emergència, zones de corrent, profunditats i possibles obstacles.

Coordinació amb producción
Entendre el pla de rodatge, el número de persones implicades i el temps d’exposició al risc.

Control de l’activitat aquàtica
Estar present en cada presa amb risc i mantenir-se en una posició òptima d’intervenció.

Intervenció inmediata
Actuar si algú pateix un ofegament, una rampa, un cop, pèrdua de coneixement, crisi d’ansietat o qualsevol altra emergència.

Primers auxilis i suport mèdic
Estabilitzar fins que arribi assistència sanitària, si cal.

Recomanacions operatives
Proposar canvis simples que redueixin riscos sense afectar el resultat audiovisual. En produccions grans, aquests professionals poden treballar coordinats amb equips de seguretat, infermeria, tècnics de prevenció de riscos laborals i fins i tot amb equips de rescat marítim si el rodatge és d’alt risc.

Diferències entre un socorrista de platja i un socorrista de rodatge

Tot i que la base de salvament és la mateixa, el context canvia completament. En una platja pública, el socorrista treballa amb normatives municipals, zones de bany delimitades i un patró de risc relativament repetitiu. En un rodatge, en canvi, es treballa en un espai que sovint s’adapta a les necessitats del guió i de la producció.

Per exemple, una escena pot exigir que un actor entri en una zona amb corrents on normalment no es permetria banyar-se. O pot requerir repeticions constants que incrementen el cansament i el risc de fallada física. També poden aparèixer elements artificials com boies, plataformes, flotadors de decoració o fins i tot fum i efectes especials que redueixen la visibilitat.

Això fa que el socorrista de rodatge necessiti, a més de formació oficial, capacitat d’adaptació, lectura ràpida del risc i una comunicació efectiva amb direcció i producció.

Un cost petit comparat amb el risc

Des del punt de vista empresarial, comptar amb socorristes especialitzats és una decisió de cost-benefici molt clara. Un incident greu pot aturar un rodatge sencer, generar baixes, activar protocols legals i perjudicar la imatge de la marca o la productora. En canvi, incorporar un socorrista qualificat és una inversió relativament reduïda dins el pressupost global d’una producció.

A més, el factor continuïtat també compta. Un rodatge no pot permetre’s perdre hores perquè hi ha un ensurt que s’hauria pogut evitar amb una supervisió adequada. La seguretat, en aquests entorns, no és un extra: és una condició perquè el projecte avanci.

Resumit, els socorristes en gravacions publicitàries i pel·lícules són un d’aquells perfils imprescindibles que treballen en silenci. No surten als crèdits ni apareixen en els making-of, però la seva presència pot marcar la diferència entre un rodatge professional i una situació potencialment dramàtica. En un sector on el temps és or i la pressió és constant, tenir un especialista que entén el risc aquàtic i sap actuar en segons és una garantia de seguretat i de qualitat.

Contacta amb nosaltres