Una caiguda, una cremada a la cuina, un ennuegament durant un àpat o una pèrdua sobtada de coneixement poden passar en qualsevol moment. Davant d’aquestes situacions, la primera reacció acostuma a ser ajudar immediatament. Tanmateix, els nervis, la falta de pràctica i algunes creences molt esteses poden portar-nos a actuar d’una manera que empitjori el problema.

Els primers auxilis consisteixen a oferir una ajuda inicial mentre arriba l’assistència necessària. Per fer-ho bé, cal saber reconèixer els riscos, demanar ajuda i aplicar mesures adequades a cada situació. Conèixer els errors més habituals és un bon punt de partida per actuar amb més seguretat.

Ajudar sense comprovar si l’entorn és segur

Acostar-se ràpidament a una persona accidentada sense observar què passa al voltant pot provocar un segon accident. El trànsit, els cables elèctrics, el fum o un terra relliscós poden posar en perill tant la víctima com qui intenta ajudar-la.

Abans d’intervenir, cal comprovar que ens podem apropar amb seguretat. Per exemple, si una persona ha rebut una descàrrega elèctrica, no l’hem de tocar mentre continuï en contacte amb el corrent. Primer s’ha d’interrompre l’alimentació elèctrica, sempre que es pugui fer sense risc. Protegir-nos també forma part d’ajudar. Si l’escenari és perillós, cal mantenir la distància i avisar el 112. Recordar la seqüència de protegir, avisar i socórrer ens ajuda a ordenar la resposta.

Primers auxilis. L’actuació PAS

Retardar la trucada als serveis d’emergència

Esperar a veure si una persona millora pot fer perdre un temps essencial. Una persona que no respon, una dificultat respiratòria intensa, una hemorràgia abundant o un dolor toràcic sobtat requereixen ajuda urgent. Quan truquem al 112, hem d’explicar on som, què ha passat i com es troba la persona. Si hi ha més gent, podem encarregar la trucada a algú concret mentre iniciem l’ajuda.

Activar l’altaveu del telèfon permet seguir les indicacions de l’operador i tenir les mans lliures. No cal conèixer el diagnòstic per demanar assistència: descriure allò que observem ja és útil. En un entorn aquàtic, també és important indicar els accessos i si la víctima continua dins de l’aigua.

Quina informació has de donar al 112 quan presencies una emergència?

Moure una persona accidentada sense necessitat

Després d’una caiguda important o d’un accident de trànsit, intentar asseure o aixecar la persona pot agreujar possibles lesions, especialment al coll o a l’esquena. Si està conscient, respira amb normalitat i no hi ha cap perill immediat, convé demanar-li que no es mogui i esperar ajuda. Tampoc no s’han de redreçar extremitats deformades ni intentar col·locar un os al seu lloc. Ara bé, evitar moviments no ha d’impedir una actuació vital. Si cal apartar-la d’un perill imminent, obrir la via aèria o iniciar una reanimació, aquestes necessitats tenen prioritat. El 112 ens pot orientar sobre com actuar.

Posar gel, mantega o pasta de dents sobre una cremada

Els remeis casolans poden irritar la pell lesionada, dificultar-ne la neteja i empitjorar la lesió. El gel aplicat directament també pot provocar danys addicionals.

Davant d’una cremada tèrmica, cal refredar la zona amb aigua corrent fresca durant uns vint minuts, evitant que la resta del cos es refredi. Podem retirar anells, rellotges o roba propera abans que aparegui inflor, però mai no hem d’arrencar roba enganxada a la pell. Després, podem protegir la zona amb un apòsit net que no s’hi adhereixi, sense comprimir-la ni rebentar les butllofes. Les cremades extenses, profundes, elèctriques o químiques necessiten valoració urgent.

Primers auxilis. Cremades

Tirar el cap enrere quan sagna el nas

Inclinar el cap enrere no atura l’hemorràgia. Aquesta postura facilita que la sang baixi cap a la gola, cosa que pot provocar nàusees, vòmits o dificultats per controlar el sagnat. La persona s’ha d’asseure amb el cap lleugerament inclinat cap endavant. A continuació, cal pressionar la part tova del nas, just per sobre dels orificis nasals, durant deu o quinze minuts seguits, respirant per la boca.

Deixar anar la pressió constantment per comprovar si encara sagna pot dificultar que s’aturi. Si el sagnat és abundant, no cedeix o s’acompanya de mareig o dificultat respiratòria, cal buscar assistència.

Què fer davant d’una hemorràgia nasal?

Donar aigua o menjar a una persona inconscient

Intentar reanimar algú oferint-li aigua, sucre o cafè és perillós si no està plenament conscient o no pot empassar amb seguretat. El contingut pot entrar a les vies respiratòries i causar una obstrucció. Si una persona no respon, cal avisar el 112 i comprovar si respira amb normalitat. Si respira normalment i no hi ha sospita de traumatisme, podem col·locar-la en posició lateral de seguretat i vigilar-la contínuament.

Si no respira amb normalitat, cal iniciar la reanimació seguint les indicacions telefòniques. No hem de deixar-la sola per anar a buscar una beguda.

Posar objectes a la boca durant una convulsió

Una persona que convulsiona no s’empassa la llengua. Introduir-li una cullera, un mocador o els dits a la boca pot causar lesions dentals, ferides o una obstrucció respiratòria. Tampoc no s’han d’immobilitzar amb força els braços o les cames. L’actuació adequada consisteix a retirar objectes perillosos, protegir el cap amb alguna cosa tova i controlar quant dura la crisi. Quan acabin les convulsions, cal comprovar la respiració i continuar vigilant-la. S’ha de trucar al 112 si és la primera crisi, dura més de cinc minuts, es repeteix sense recuperació o hi ha lesions o dificultat per respirar.

Donar cops a l’esquena a qui encara tus amb força

Quan algú s’ennuega però pot parlar, respirar i tossir de manera efectiva, la tos és el mecanisme principal per expulsar l’objecte. Donar-li cops precipitadament pot interferir en aquest procés. En aquesta situació, cal animar-lo a continuar tossint i observar-lo. No li hem de donar aigua ni introduir els dits a cegues dins la boca.

Si deixa de poder parlar, respirar o tossir eficaçment, l’obstrucció és greu. Cal demanar ajuda immediata i aplicar les maniobres adequades a l’edat i la situació, seguint les indicacions del 112. Les maniobres d’un adult no s’apliquen de la mateixa manera a un lactant.

Manipular una ferida en lloc de controlar l’hemorràgia

Davant d’una ferida que sagna molt, perdre temps netejant-la a fons o aixecant contínuament les gases pot retardar el control de l’hemorràgia. La prioritat és aplicar pressió directa, ferma i continuada amb una gasa o un teixit net, utilitzant guants si en tenim. Si hi ha un objecte clavat, no s’ha d’extreure: cal pressionar al voltant, evitant empènyer-lo.

Una hemorràgia abundant requereix una trucada immediata al 112. Si és una hemorràgia d’una extremitat que posa en perill la vida i no es controla amb pressió, pot ser necessari un torniquet comercial, utilitzat segons la formació rebuda o les instruccions d’emergències.

Confondre les boquejades amb una respiració normal

Una persona inconscient pot fer respiracions aïllades, sorolloses o irregulars. Aquestes boquejades no s’han de confondre amb una respiració normal, perquè poden aparèixer en una aturada cardíaca. Si la persona no respon i no respira amb normalitat, cal trucar al 112, iniciar la reanimació i demanar que portin un desfibril·lador extern automàtic, si n’hi ha un a prop.

En un adult, les compressions es fan al centre del pit, a un ritme de cent a cent vint per minut i amb una profunditat de cinc a sis centímetres. Si sabem fer ventilacions, alternem trenta compressions amb dues ventilacions; si no en sabem, fem compressions contínues mentre seguim les instruccions del 112. Quan arribi el desfibril·lador, l’encenem i seguim les seves indicacions.

En cas d’ofegament, les ventilacions són especialment importants. Cal seguir les instruccions del 112 i aplicar el protocol específic si tenim formació, sense perdre temps intentant “treure l’aigua” mitjançant pressions a l’abdomen.

Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments. Actuar a temps salva vides

Aprendre per actuar amb més confiança

Molts errors en primers auxilis provenen de gestos apresos fa anys o de consells repetits sense comprovar-ne la utilitat. Revisar aquests hàbits ens ajuda a respondre millor quan algú necessita assistència. La pràctica en un curs de primers auxilis permet aprendre les maniobres, resoldre dubtes i guanyar confiança. En una emergència, observar l’entorn, demanar ajuda aviat i seguir les instruccions del 112 són accions que poden marcar una diferència decisiva.