Aquasos

tragar agua piscinaQuines són les conseqüències d'empassar aigua a piscines?

Hi ha molta informació sobre els efectes de laigua de les piscines a la pell i els ulls. Tot i això, no són tan conegudes les conseqüències d'empassar aigua de la piscina. En realitat, es tracta d'una situació força comuna, especialment en els nens, i els seus efectes estan envoltats de mites. Al principi no sembla ser perillós; tanmateix, les aigües recreatives són plenes de microbis, per no parlar de la desagradable orina i excrements que poden contaminar-les. De fet, cada estiu es dupliquen els casos de malalties d'aigua de piscines. A continuació les veritables conseqüències d'empassar aigua a piscines.

Microbis de les aigües recreatives

L'aigua de les piscines conté clor, que es fa servir per desinfectar-les i eliminar certs paràsits com Escherichia Coli. El clor no elimina tots els bacteris, ia més pot trigar uns quants dies fins a la seva eliminació. És el cas de Cryptosporidium, un paràsit que resisteix el clor i pot causar diarrea; aquest microorganisme pot viure fins a 7 dies en aigua clorada.

Altres bacteris que es poden trobar a l'aigua de les piscines són Giardia i Sighella. Provenen de la femta que deixen les persones a l'aigua. Encara que no es defequi a la piscina, el cos conté al voltant de 0,14 grams de femta que passen a l'aigua, i si aquesta persona té diarrea poden contenir milions de bacteris.

Les conseqüències d'empassar aigua a piscines amb aigües contaminades són malalties gastrointestinals, rampes estomacals i diarrea. Poden aparèixer fins a 72 hores després d'empassar aigua.

T'interessa: El color del banyador dels teus fills importa més del que creus

Intoxicació per clor

Si l'aigua de la piscina s'ha clorat correctament, no hi hauria d'haver olor de clor. Per a moltes persones l'olor de clor és sinònim d'aigua segura, i això és degut a la presència de cloramines, unes substàncies que es formen per la reacció del clor amb els bacteris de la femta i la suor.

Empassar massa aigua clorada o amb elevats nivells de clor pot causar una intoxicació. Els símptomes d'aquesta intoxicació són malestar estomacal, vòmits, tos, dificultat per respirar i fatiga, acompanyats per inflor i ardor als ulls, gola, nas i orelles.

Ofegament en sec i ofegament secundari

L'ofegament en sec és un accident estrany. Es produeix quan una petita quantitat d'aigua ingressa per la boca o el nas als pulmons i produeix un espasme respiratori. L'ofegament secundari és semblant, i es produeix quan l'aigua s'acumula als pulmons fins a impedir la respiració.

Els símptomes dels dos accidents són similars, però en el cas de l'ofegament secundari poden trigar fins a 24 hores a aparèixer. Els nens poden experimentar problemes de visió, respiració agitada, tos fort i persistent. També poden aparèixer tremolors i calfreds.

Si en sortir de la piscina el nen té símptomes similars a la grip o una intoxicació alimentària, cal cercar atenció mèdica immediatament.

 

 

playa socorristas santa susanna maresmeAquest any les platges de Santa Susanna i la seva piscina municipal serà gestionada per l’empresa Aquasos.

Després de guanyar la licitació presentada per l’ajuntament, el personal encarregat de la vigilància de la costa, el salvament aquàtic i la prevenció d’accidents estaran contractats per la companyia igualadina Aquasos.

D’aquesta manera l’empresa amb seu a la capital de l’Anoia torna a fer presència a les platges catalanes amb aquest servei emmarcat al Maresme.

Esperem tenir una bona temporada


T'interessa: Quan és necessari contractar socorrista?

 

socorristes catalunya alertaFa 24 anys que Aquasos es dedica al salvament i el socorrisme i la professió no deixa de sorprendre’ns.

A l’inici d'aquesta temporada 2024 una socorrista novell, en el seu primer dia i en les seves dues primeres hores dedicades a la prevenció i la vigilància dels usuaris a piscines, ha tingut la seva primera intervenció.

Un adolescent que formava part d’un grup d’alumnes que es banyaven a la piscina d’estiu del seu poble, s’ha llençat a l’aigua sense saber nadar, a la part més profunda de la piscina. La socorrista l’ha agafat de l’aigua, la remolcat fins a la vora, ha fet l’extracció de la víctima i després de les primeres actuacions per reanimar-lo... ho ha aconseguit! Seguidament ha intervingut una ambulància del SEM i ha comprovat que la víctima es trobava en condicions estables però han decidit continuar amb les exploracions a l’Hospital Universitari d’Igualada.

Volem donar les gràcies a l’equip de professionals d’Aquasos, en especial a la gran actuació que ha tingut aquesta socorrista, i volem donar a conèixer la gran tasca que realitzen aquests treballadors, vetllant pel be comú i per la seguretat de les persones.

 

Fem extensiva també la felicitació que hem rebut per part de l’ajuntament i agraïm a tothom que fa possible que puguem desenvolupar les tasques de salvament i socorrisme de forma eficient. Gràcies a tots !!

deshabiliofobia piscina platja playa socorristas socorrisme salvar vidasEls afectats experimenten una sensació irracional de por, patiment o ansietat davant la idea d'haver de desvestir-se.

La roba de bany deixa al descobert braços, cames o fins i tot el melic, banyadors, biquinis, trikinis... Hi ha persones que poden arribar a viure-ho com una tortura. És el cas dels que senten un profund malestar quan es troben en situacions en què es veuen obligats a desvestir-se davant la mirada aliena com a la platja, a la piscina. El que els passa s'anomena deshabiliofòbia o fòbia a despullar-se.

El més habitual és que aquestes persones sentin una sensació irracional de por, patiment o ansietat davant la sola idea d'haver de treure's la roba. En casos extrems pot passar fins i tot quan estan sols o no hi ha cap persona a prop i s'angoixen només de pensar que algú pugui veure el seu cos.

Causes de la fòbia a treure's la roba

Una causa habitual és haver viscut un esdeveniment traumàtic que hagi deixat una empremta profunda a la memòria de la persona, com haver patit una experiència desagradable o en un vestuari o en una situació en què es trobés nu o nua o fins i tot en circumstàncies en les que va ser víctima d'una agressió sexual. Haver patit una experiència d'aquest tipus, pot propiciar l'aparició de la por a exposar-se sense roba. D'altra banda, el patiment que causa estar descontent amb el cos pot influir a evitar exposar-se públicament.

Altres causes poden estar relacionades amb una baixa autoestima corporal, amb algun complex centrat en alguna part del cos que no vulgui mostrar, amb una visió distorsionada de la imatge o amb el fet de patir un trastorn de la conducta alimentària.

En alguns casos la deshabiliofòbia pot ser un símptoma d'una fòbia més gran, com la fòbia social. La persona, per tant, pot estar contenta amb el cos, però té por de ser el centre d'atenció, encara que sigui durant un breu període de temps. Això fa que algunes persones que pateixin aquest tipus d'ansietat social pateixin també episodis de por de despullar-se.

Una altra possibilitat es dóna en els casos de baixa autoestima en què aquesta persona només veu els defectes del seu cos i s'autoconvenç que si es despulla provocarà crítiques i judicis negatius en els altres.

Com superar aquest trastorn

Aquests són els punts que es recomanen per treballar la por de despullar-se:

- Reconéixer el problema i visualitzar-ne els límits i les conseqüències.
- Preguntar-se quina és la causa del problema.
- Parlar amb persones properes, amics, familiars i parella intentant que la seva fòbia no sigui un tema tabú.
- Aprendre a relaxar-se practicant, per exemple, ioga o meditació per desenvolupar eines eficaces en la gestió de l'estrès.
- Acudir a un professional per treballar les pors, així com les causes i les conseqüències.

La teràpia psicològica és el més recomanable per tractar una fòbia específica. En el treball terapèutic s'escollirà el tractament més acord amb el pacient, que generalment serà una teràpia cognitiu conductual unida a una desensibilització sistemàtica, en què es dota la pesoan dels recursos amb què podrà anar practicant per exposar-se a poc a poc a l'estímul fòbic.