Noticias Inicio

L’Associació d'Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA) denuncia que s’incompleix la llei i hi ha socorristes treballant que no segueixen la normativa. AECSA calcula que cada estiu es necessiten prop de 12.000 professionals per cobrir la temporada a platges i piscines, i només n’hi ha uns 8.000 amb la titulació reglamentària. “Quan s’obren les instal·lacions i calen socorristes, la gent a la desesperada fa qualsevol cosa”, explica Johnny Acevedo, president d’AECSA, que reclama al Govern que s’assegui amb el sector “per buscar solucions i aconseguir que tots els socorristes estiguin en condicions de poder treballar de forma tranquil·la”. Des de la patronal alerten del perill que suposa la falta de socorristes titulats.

Des que va canviar la normativa per treure’s la titulació de socorrista el 2015, el nombre de persones acreditades per fer aquesta feina s’ha reduït considerablement. Així ho alerta l’Associació d'Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), que assegura que “cada cop costa més trobar socorristes per treballar”.

Falten 4.000 socorristes cada estiu

La patronal del sector calcula que cada estiu fan falta uns 12.000 professionals del salvament aquàtic per fer les tasques de vigilància i socors, si s’escau, a platges, piscines i parcs aquàtics de Catalunya. Tanmateix, sosté que només n’hi ha uns 8.000 que compleixen la normativa.

Un escenari que, alerta, aboca al perill. “A l’estiu, quan s’obren platges i piscines, si no es troben socorristes es busquen solucions a la desesperada”, exposa Johnny Acevedo, president d’AECSA, que assegura que “a vegades, hi ha menys socorristes treballant dels que caldria o, fins i tot, s’hi posa algú sense la titulació, tant si té com no coneixements de rescat aquàtic i de suport vital bàsic”.

Des que va arrencar la campanya d’estiu el 15 de juny, vuit persones han mort per ofegament a les platges catalanes. “Cada víctima és molt, però per sort hi ha poques víctimes tenint en compte la situació de la professió a Catalunya”, exposa el president d’AECSA.

T'interesa: L’Associació d’Empresaris Catalans del Salvament Aquàtic rep el Premi Activisme Empresarial a la Gala PIMEC 2025 

Dos anys de formació

Actualment, per ser socorrista cal cursar un cicle formatiu de grau mitjà en Salvament i Socorrisme d’un o dos cursos acadèmics, depenent de si es vol treballar en piscines o platges respectivament. I després, és imprescindible inscriure’s al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC). Un pas automàtic si es ve del cicle, però que requereix acreditar un mínim de 700 hores d’experiència prèvies -equivalents a un parell de temporades de feina-, si es té una titulació anterior al 2015.

“Fa deu anys que perdem gent formada per fer de socorrista”, denuncia Acevedo, assegurant que és una situació a què s’ha arribat a causa del canvi de normativa el 2015. “Ara per ser socorrista i poder exercir has de seguir un procés llarguíssim i dedicar-hi molt temps, quan abans es feia amb formacions intensives de mesos”, critica el president d’AECSA.

En aquest sentit, afegeix que “això ha fet que el nombre d’inscrits a les formacions de socorristes decaigui tant, que sigui insuficient per cobrir totes les places”. A més, Acevedo recorda que “cal tenir present que la de socorrista és, majoritàriament, una feina temporal i estacional, que solien fer estudiants”.

Millorar les condicions laborals

En paral·lel i per intentar millorar les condicions laborals del sector, AECSA va promoure l’any passat el primer conveni de salvament i socorrisme en el medi natural. “La voluntat és que el personal que hi treballa estigui ben remunerat i reconegut”, assegura el president de la patronal, que afegeix que “ha estat una tasca de molts anys en la que es continua treballant, però falta que els polítics també se la creguin”.

En la mateixa línia, el sector demana que s’allargui la temporada. “No té cap sentit que s’obrin les platges a mitjans de juny, com s’ha fet tradicionalment, quan molt abans ja fa molta calor i les platges s’omplen al maig”, diu Acevedo, que afirma que “cal assegurar-se que el bany sigui el més segur possible i més en un país tan enfocat al turisme”.

Per tot això, la patronal reclama poder asseure’s amb el Govern “per buscar solucions” al problema amb què fa anys conviu el sector. “Des d’AECSA volem poder reunir-nos amb els polítics perquè coneguin la realitat del sector de primera mà i buscar solucions perquè tots els socorristes que exerceixen ho facin complint la llei”.

L’Ajuntament de Palamós, conjuntament amb l'empresa Aquasos ha posat en marxa a la platja Gran i a la platja de la Fosca, un servei que permet a les persones amb mobilitat reduïda banyar-se al mar de manera totalment segura.

Com funciona?

Es tracta d'un servei d'acompanyament amb la utilització d'una cadira amfíbia que permet realitzar un bany pausat, sempre quan oneja la bandera verda, amb un espai controlat i segur.

S’hi accedeix des de la sorra a través d’una passarel·la fixa i amb l'acompanyament d'un familiar i l'equip de socorrisme de Palamós.

Segons representants de l’empresa, “el nostre objectiu és que qualsevol persona, independentment de la seva mobilitat, pugui gaudir del mar de forma segura, gaudint del bany i de l'entorn natural aquàtic”.

Qui el pot utilitzar?

El servei està destinat a persones amb mobilitat reduïda, com ara gent gran, persones amb lesions temporals, discapacitats físiques o obesitat.

Horari i accés

L’accés és gratuït i disponible cada dia en horari de socorrisme a les platges, de 10 a 19 hores. Cal sol·licitar la necessitat del servei per reservar l’espai i el material i poder fer efectiva la remullada.

L’educació preventiva en entorns aquàtics és una eina fonamental per garantir la seguretat i el benestar dels infants des de les primeres etapes de la seva vida. L’aigua, tot i ser font de diversió i salut, pot convertir-se en un escenari de risc si no es compta amb els coneixements, actituds i comportaments adequats. Davant d’aquesta realitat, cal promoure una cultura de la prevenció que comenci des de la infància i que impliqui activament les famílies, les escoles i les institucions públiques.

Els entorns aquàtics inclouen piscines, platges, rius, llacs, parcs aquàtics i fins i tot banyeres o petits dipòsits d’aigua a casa. Aquests espais, tot i semblar segurs a primera vista, poden representar un perill real per als infants, especialment en el cas dels més petits, que no tenen encara la capacitat d’identificar situacions de risc. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’ofegament és una de les principals causes de mortalitat infantil no intencionada arreu del món. Davant aquesta situació, la prevenció esdevé una prioritat.

Una educació preventiva efectiva comença amb la sensibilització

Des de l’etapa d’educació infantil, es poden introduir continguts bàsics sobre la seguretat aquàtica a través del joc, els contes, les cançons i activitats lúdiques. És important que els infants aprenguin a identificar els perills de l’aigua, a respectar les normes dels espais aquàtics i a reconèixer la importància de la presència d’adults responsables. Aquesta formació inicial ha d’estar adaptada a la seva edat i desenvolupament cognitiu, utilitzant un llenguatge entenedor i visual.

Les escoles tenen un paper clau en aquest procés educatiu

Els programes escolars podrien incloure unitats didàctiques sobre la seguretat aquàtica, tant des d’un punt de vista teòric com pràctic. Per exemple, les sortides escolars a piscines o platges poden ser una oportunitat excel·lent per treballar aquests continguts, sempre comptant amb la supervisió adequada i professionals formats. A més, és fonamental que els mestres rebin formació específica per poder transmetre aquestes habilitats de forma efectiva i segura.

L’aprenentatge de la natació des de ben petits és una eina imprescindible

Més enllà del domini de les tècniques de flotació o desplaçament, l’ensenyament de la natació ha d’incloure també hàbits de seguretat, com ara entrar i sortir correctament de l’aigua, no córrer a les vores de la piscina, o entendre senyals i indicacions dels socorristes. Diversos estudis han demostrat que la pràctica de la natació redueix significativament el risc d’ofegament, especialment quan es comença en edats primerenques i sota l’atenta guia de professionals qualificats.

Les famílies, el pilar fonamental de la prevenció

Cal que els pares i mares prenguin consciència dels perills reals que pot representar l’aigua i que assumeixin la seva responsabilitat en la vigilància constant dels seus fills. La supervisió activa és a dir, estar atent i proper a l’infant mentre es troba en un entorn aquàtic, és imprescindible ja que els accidents poden ocórrer en qüestió de segons. Igualment, és recomanable que els adults que tenen cura de nens petits rebin formació en primers auxilis i maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP), per poder actuar amb rapidesa en cas d’emergència.

Les administracions públiques tenen una responsabilitat important

És necessari que s’impulsin campanyes de sensibilització i educació massiva, especialment a l’inici de les temporades estivals, així com que es garanteixin les condicions de seguretat en tots els espais aquàtics públics. Això inclou la presència de socorristes formats, senyalització adequada, control de l’aforament i manteniment òptim de les instal·lacions.

En definitiva, l’educació preventiva en entorns aquàtics des de la infància no només pot salvar vides, sinó que també contribueix a crear ciutadans responsables, conscients i respectuosos amb el seu entorn. Ensenyar als infants a gaudir de l’aigua amb seguretat no és només una tasca educativa, sinó un acte de responsabilitat social. És una inversió de futur que cal fer des d’avui.

El passat dijous 12 de juny, l’Associació d’Empresaris Catalans del Salvament Aquàtic (AECSA) va ser guardonada amb el Premi Activisme Empresarial en el marc de la 38ª Gala dels Premis PIMEC, celebrada al Palau Sant Jordi de Barcelona. L’acte, que reconeix l’esforç i la contribució social de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, ha comptat amb la presència de destacades autoritats polítiques, representants del món empresarial i més de 2.000 assistents.

El jurat ha volgut distingir l’AECSA pel seu compromís ferm amb la seguretat aquàtica, la defensa dels drets laborals del sector i la seva tasca constant de visibilització i dignificació de la professió del salvament aquàtic a Catalunya. En paraules de la presidenta de PIMEC, l’associació ha demostrat “una capacitat de lideratge exemplar a l’hora de promoure iniciatives de responsabilitat social, innovació i col·laboració institucional”.
AECSA, formada per un conjunt d’empreses especialitzades en serveis de salvament i socorrisme aquàtic, ha liderat diverses campanyes per millorar les condicions laborals del personal socorrista, impulsar la formació contínua i garantir una cobertura eficient dels serveis de salvament a les platges i piscines del territori català.

El guardó el va recollir el president d’AECSA, Johnny Acevedo, que juntament amb Oriol Canals, vicepresident i Director de l’entitat, han dedicat el premi “a totes les empreses i professionals que, cada estiu i durant tot l’any, vetllen per la seguretat de milers de ciutadans i visitants a les nostres costes i instal·lacions aquàtiques”. També ha volgut destacar “el paper clau de la col·laboració entre el teixit empresarial i les administracions públiques per garantir un servei públic essencial amb qualitat i responsabilitat”.

Aquest reconeixement arriba en un moment especialment rellevant, en què el sector del salvament aquàtic afronta nous reptes on demanen als polítics de Catalunya un diàleg constant i constructiu per poder augmentar la seguretat del sector, aconseguir més i millors professionals i donar a conèixer l’importància d’un servei necessari per tothom. AECSA ha sabut posicionar-se com una veu referent en aquest àmbit, amb propostes de futur centrades en la sostenibilitat, la innovació tecnològica i la millora del marc normatiu.

Amb aquest premi, PIMEC reforça la seva aposta per posar en valor iniciatives empresarials amb impacte social i per reconèixer aquelles organitzacions que van més enllà del benefici econòmic per construir una societat més segura, cohesionada i responsable.