Noticias Inicio

En una publicació anterior us parlàvem dels Riscos a les platges fora de temporada. En aquesta publicació volem tractar el tema de Les pluges intenses, especialment a la tardor i a l’hivern, provoquen un increment significatiu del cabal dels rius, rieres i embassaments. Aquestes condicions poden generar corrents molt potents, remolins i obstacles submergits que fan que qualsevol operació de rescat aquàtic esdevingui una tasca altament perillosa. Els equips de salvament han de conèixer a fons les tècniques específiques per intervenir amb seguretat, minimitzant el risc tant per a la víctima com per al rescatador.

Avaluació prèvia i anàlisi de riscos

Abans d’iniciar qualsevol actuació, és essencial fer una avaluació visual i tàctica de l’escenari. Les pluges fortes poden modificar completament el curs habitual d’un riu o una riera: noves rutes d’aigua, augment del cabal, objectes arrossegats, ponts inestables o arbres caiguts. El comandament ha de delimitar la zona segura, establir punts d’ancoratge i dissenyar una estratègia clara.

També s’ha de valorar el tipus de corrent. Els corrents laminars (uniformes i previsibles) permeten una millor planificació del rescat, mentre que els corrents turbulents o amb retrocessos exigeixen un nivell tècnic més alt i l’ús d’equipament específic.

Equipament essencial

El socorrista ha de portar un neoprè gruixut que garanteixi protecció tèrmica i llibertat de moviment, armilla de flotació homologada, casc aquàtic, botes amb sola antilliscant i arnès amb punt d’alliberament ràpid. A més, s’han d’utilitzar cordes flotants de rescat, mosquetons d’alumini, sacs llançadors i, si cal, taules de rescat o caiacs específics per a aigües braves. És fonamental que tot l’equip conegui i practiqui regularment les tècniques d’ús d’aquest material, especialment la gestió de cordes sota tensió i els protocols d’assegurament personal.

Principis de seguretat bàsics

La màxima prioritat és no convertir el rescatador en una víctima. Cal evitar entrar a l’aigua si no és estrictament necessari i, sempre que sigui possible, optar per rescatar des de la riba utilitzant cordes, sacs llançadors o altres mitjans de projecció.

Quan no hi ha alternativa i s’ha d’accedir a la víctima dins del corrent, el rescatador ha de treballar en equip, amb una línia de seguretat connectada i comunicació visual o per ràdio. Els moviments dins l’aigua han de ser controlats i orientats a flotar de cara amunt, amb els peus dirigits riu avall, per evitar col·lisions amb obstacles.

Tècniques de rescat des de la riba

Els rescaten des de terra són la primera opció. Les tècniques més utilitzades...

Llançament de corda flotant
Permet que la víctima s’agafi i sigui arrossegada cap a la riba amb control.

Utilització de pals o branques llargues
Per arribar a víctimes pròximes a la riba sense entrar a l’aigua.

Punts d’ancoratge i politges simples
Per controlar el desplaçament d’una persona atrapada o per estabilitzar una línia de rescat.

Aquestes tècniques redueixen dràsticament el risc i permeten un control millor de la situació, sempre que el rescatador mantingui una posició segura i estable.

Tècniques de rescat aquàtic directe

Quan el corrent és molt fort i la víctima no pot arribar a un punt segur, pot ser necessari un rescat directe. En aquests casos s’utilitza la tècnica de “rescat en V”, on dues cordes fixades a la riba creen una línia diagonal que permet controlar la trajectòria del socorrista dins del corrent.

El rescatador ha de mantenir el cos baix, utilitzant el corrent per desplaçar-se i mai lluitar frontalment contra l’aigua. La coordinació entre els membres de l’equip és vital per ajustar la tensió de les cordes i garantir que tant la víctima com el rescatador arribin a la riba amb seguretat.

Gestió posterior i primers auxilis

Després del rescat, cal avaluar immediatament l’estat de la víctima: hipotèrmia, lesions per impacte o inhalació d’aigua. L’atenció immediata amb tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP) i escalfament progressiu és essencial fins a l’arribada dels serveis mèdics.

Formació i entrenament continu

El rescat en corrents forts exigeix entrenament regular i protocols actualitzats. Els socorristes han de practicar en entorns controlats, sota supervisió, i mantenir-se al dia en tècniques de salvament fluvial i ús de material especialitzat.

Les pluges intenses són inevitables, però una bona preparació pot marcar la diferència entre un rescat efectiu i una tragèdia. La combinació de coneixement, pràctica i respecte pel medi és la millor garantia de seguretat en situacions d’aigües vives.

Quan arriba la tardor i l’hivern, moltes persones continuen practicant esport a l’aire lliure, ja sigui corrent, fent senderisme, ciclisme o simplement mantenint una rutina d’activitat física. No obstant això, les baixes temperatures comporten un risc afegit: les lesions musculars provocades pel fred o per una manca d’escalfament adequat. Entendre per què es produeixen, com prevenir-les i com actuar en cas de lesió és fonamental per mantenir el cos sa i evitar períodes d’inactivitat.

Lesions musculars i fred

Quan fa fred, el nostre organisme prioritza mantenir la temperatura interna. Els vasos sanguinis de la pell i de les extremitats es contrauen per conservar la calor al nucli del cos. Aquesta vasoconstricció redueix el flux sanguini als músculs, cosa que disminueix la seva elasticitat i augmenta la rigidesa. Els músculs freds són menys flexibles i, per tant, més vulnerables a trencaments, contractures o estiraments.

A més, si s’inicia una activitat intensa sense un escalfament progressiu, els músculs no reben prou oxigen ni estan preparats per suportar esforços sobtats. El resultat pot ser una lesió muscular aguda, com una distensió o una petita ruptura de fibres. Aquest tipus de lesions són comunes en esports de resistència, curses o sortides ciclistes en temps fred.

Tipus de lesions més habituals

Contractures musculars
Tensió dolorosa i persistent d’un grup muscular, sovint causada per sobrecàrrega o per fer moviments bruscos sense preparació prèvia.

Distensions o elongacions
Estirament excessiu de les fibres musculars sense arribar a trencar-les del tot.

Ruptures fibril·lars
Trencament parcial del múscul, amb dolor intens, inflamació i, de vegades, hematoma visible.

En tots els casos, la clau és actuar ràpidament i evitar que la lesió empitjori.

Com actuar davant d’una lesió per fred o falta d’escalfament

El primer que cal fer és aturar immediatament l’activitat.
Continuar pot agreujar el dany muscular i augmentar el temps de recuperació. Un cop aturada l’activitat, s’ha d’aplicar el mètode RICE, que en català podem resumir com:

R - Repòs
Aturar l’activitat i mantenir el múscul en repòs.

I - Gel (Ice)
Aplicar fred local (mai directament sobre la pell, sinó embolicat en un drap) durant uns 15-20 minuts cada hora durant les primeres 24-48 hores. El fred redueix la inflamació i el dolor.

C - Compressió
Utilitzar una bena elàstica lleugera per evitar que la zona s’infli massa. 

E - Elevació
Mantenir la zona afectada una mica elevada per millorar el retorn venós i reduir la inflamació.

En lesions lleus, aquest tractament pot ser suficient. Si el dolor és molt intens, apareix un hematoma o no es pot moure el múscul amb normalitat, cal acudir a un professional sanitari per descartar una ruptura fibril·lar més greu.

Tractament i recuperació

Després de les primeres 48 hores, quan ja no hi ha tanta inflamació, es pot començar a aplicar calor suau per afavorir la circulació i la regeneració de les fibres musculars. Les massatges terapèutics suaus o la fisioteràpia són molt útils per accelerar la recuperació i evitar que es formin adherències internes al teixit muscular.

També és important realitzar exercicis d’estirament progressiu i reeducació del moviment, sempre sota supervisió professional. Tornar massa aviat a l’activitat pot provocar recaigudes. En general, el temps de recuperació oscil·la entre uns pocs dies (en contractures lleus) fins a diverses setmanes (en ruptures parcials).

T'interessa: Primers auxilis, exposició al fred

Com prevenir les lesions musculars pel fred

La prevenció és la millor eina. Aquí tens algunes recomanacions bàsiques:

Escalfament complet
Dedica entre 10 i 15 minuts a moure totes les articulacions i activar els principals grups musculars abans d’iniciar l’activitat. L’escalfament ha de ser progressiu i específic per al tipus d’exercici que faràs.

Roba adequada
Utilitza roba tèrmica i transpirable que mantingui la calor corporal sense retenir la humitat. Els músculs han d’estar calents, però no suats ni humits.

Evita parades llargues
Si et pares durant l’activitat (per exemple, en una excursió o una pausa amb bicicleta), cobreix-te bé i no deixis que el cos es refredi massa.

Hidratació constant
Encara que faci fred, beure aigua o begudes isotòniques és essencial per mantenir el bon funcionament muscular.

Refredament i estiraments
Al finalitzar, fes uns minuts de marxa suau i estiraments lleugers per ajudar el múscul a recuperar-se.

Resumint, el fred pot ser un enemic silenciós per als músculs si no es prenen les precaucions adequades. Un bon escalfament, una equipació correcta i una actitud conscient són claus per evitar lesions. En cas que aquestes apareguin, saber aplicar els primers auxilis bàsics i respectar els temps de recuperació és essencial per tornar a l’activitat de manera segura.

Recorda
Un múscul ben preparat és el millor escut contra el fred. Escolta el teu cos, no forcis quan notes rigidesa i converteix l’escalfament en una part indispensable del teu entrenament, no en una opció. Aquesta rutina senzilla pot estalviar-te setmanes de dolor i inactivitat.

Quan arriba la tardor i la majoria de turistes marxen, les platges semblen recuperar la seva tranquil·litat natural. L’aigua és més freda, el vent comença a bufar amb força i les banderes que indiquen l’estat del bany desapareixen. Molts pensen que la temporada de platja ha acabat, però la realitat és que el mar no entén de calendaris. Fora de temporada, els riscos continuen existint i sovint augmenten perquè les condicions ambientals canvien i la vigilància disminueix dràsticament.

L’absència de vigilància

Durant els mesos d’estiu, la majoria de platges disposen de servei de socorrisme amb professionals formats i equipats per respondre a qualsevol emergència.
A l’octubre, però, aquest servei sol desaparèixer. Això significa que qualsevol incident, un tall amb una roca, una lipotímia, un ofegament queda sense resposta immediata. La manca de socorristes converteix un bany aparentment inofensiu en una situació potencialment perillosa. Fins i tot un simple passeig vora l’aigua pot acabar en un accident si les condicions meteorològiques empitjoren de sobte. En aquests mesos, la responsabilitat recau completament en el banyista o passejant, que sovint subestima la força del mar o la velocitat amb què pot canviar el temps.

T'interessa: Com actuar si la corrent ens arrossega a la platja

Corrents i onatge més intensos

A la tardor, el mar es torna més imprevisible. (Les corrents de retorn)
Aquestes corrents que arrosseguen cap a dins del mar són més freqüents per l’efecte del vent i els temporals. Sense punts de referència clars ni banderes que indiquin el perill, moltes persones entren a l’aigua sense adonar-se’n.
Un altre factor a considerar és que l’onatge augmenta: les borrasques atlàntiques i mediterrànies comencen a aparèixer i poden provocar marejades sobtades. Un bany curt o una pràctica esportiva com el paddle surf o el kitesurf pot esdevenir una situació crítica si no es controla l’estat del mar abans de començar.

La temperatura de l’aigua i el risc d’hipotèrmia

A mesura que s’acosta l’hivern, la temperatura de l’aigua baixa ràpidament.
Molts banyistes ocasionals o esportistes confien que, per ser un dia assolellat, l’aigua estarà “tolerable”. Però la combinació de fred, cansament i corrents pot conduir a una hipotèrmia en pocs minuts.
Els primers símptomes, tremolors, pèrdua de sensibilitat i lentitud mental poden passar desapercebuts, i la persona pot perdre la capacitat de nedar amb eficàcia. Sense socorristes a prop, la possibilitat d’un desenllaç fatal augmenta considerablement.

Per això, és recomanable no banyar-se mai sol i, si es practica alguna activitat aquàtica, portar un neoprè adequat i informar sempre algú de la zona i l’hora prevista de retorn.

Canvis meteorològics sobtats

A la tardor i a la primavera, el temps pot canviar en qüestió de minuts.
Un matí de calma pot convertir-se ràpidament en un temporal amb vent i pluja intensa. Aquestes condicions no només dificulten el bany, sinó també la sortida de l’aigua. Els temporals de llevant, per exemple, poden provocar corrents laterals molt potents i moviments de sorra que desorienten fins i tot els nedadors experimentats. Sense punts de referència clars, és fàcil perdre l’orientació i allunyar-se massa de la riba.

Menys serveis i més riscos indirectes

Fora de temporada, molts serveis desapareixen
No hi ha dutxes, lavabos, punts d’informació ni personal de neteja. Això implica també menys manteniment: vidres, restes de pesca o branques poden quedar amagats sota la sorra i provocar talls o lesions. També és més habitual trobar animals marins o restes d’algues en descomposició, que poden causar irritacions o reaccions al·lèrgiques. Sense un servei de vigilància activa, ningú actualitza la informació ni avisa del perill.

Consells per gaudir de la platja amb seguretat

Encara que la temporada alta s’hagi acabat, és possible gaudir de la platja amb seguretat si s’actua amb precaució i responsabilitat:

• Consulta sempre la predicció meteorològica i marítima abans d’anar-hi.
• Evita banyar-te sol o en zones sense cobertura telefònica.
• Porta roba d’abric i no t’exposis massa temps a l’aigua.
• Si practiques esport, utilitza equip adequat i visible.
• Informa algú del teu pla i respecta les indicacions dels serveis locals.

T'interessa: Els esports aquàtics ajuden a combatre l'estrès i l'ansietat

Resumint, el mar a l’octubre pot semblar tranquil, però és una tranquil·litat enganyosa. L’aigua freda, les corrents fortes i la manca de vigilància fan que qualsevol imprudència pugui tenir conseqüències greus. Els socorristes ho saben millor que ningú: la prevenció és la millor eina de rescat. Gaudir de la platja fora de temporada és possible, però sempre amb respecte, coneixement i prudència.

La tardor és una època de transició marcada per canvis sobtats en la meteorologia. Les primeres pluges intenses, després dels mesos secs d’estiu, poden generar situacions de risc especialment greus en rius, torrents i zones properes a lleres. Les crescudes i les corrents sobtades són fenòmens habituals en aquest període i, massa sovint, causen accidents que es podrien haver evitat amb una millor informació i prevenció.

Què són les crescudes sobtades?

Una crescuda sobtada (o riuada) és un augment molt ràpid i violent del cabal d’aigua d’un riu o torrent, provocat normalment per precipitacions intenses en un temps curt. El terreny, saturat o sec en excés, no pot absorbir l’aigua i aquesta baixa amb força pendent avall, arrossegant tot allò que troba al seu pas. Aquest fenomen és especialment freqüent a zones mediterrànies, on les pluges torrencials són característiques a la tardor.

 Les corrents que es generen poden sorprendre excursionistes, esportistes d’aigua dolça o fins i tot conductors que intenten creuar carreteres inundades.

En pocs minuts, un petit rierol pot transformar-se en un torrent impetuós i incontrolable.

Principals riscos associats

Arrossegament de persones i vehicles
Una corrent de menys de mig metre d’aigua ja pot desestabilitzar una persona adulta. En el cas dels vehicles, 60 centímetres d’aigua poden arrossegar un cotxe lleuger. Molts dels accidents mortals en riuades es produeixen quan s’intenta travessar passos inundats.

Hipotèrmia
A la tardor les temperatures de l’aigua ja són baixes. Caure a un riu o torrent durant una crescuda no només implica risc d’ofegament, sinó també una pèrdua ràpida de temperatura corporal, que redueix la capacitat de reacció.

Impactes físics
Les crescudes arrosseguen troncs, pedres i runa. En ser arrossegat per la corrent, el perill de cops i lesions és altíssim. A més, la visibilitat de l’aigua sovint és nul·la, cosa que impedeix anticipar obstacles.

Aïllament
Els camins i accessos a zones rurals poden quedar tallats en minuts. Això dificulta tant la fugida dels afectats com l’arribada dels serveis d’emergència.

Factors que agreugen el problema

Orografia
A les zones de muntanya, els pendents acceleren la velocitat de l’aigua.

Urbanització
Asfalt i ciment impedeixen que el sòl absorbeixi la pluja, fent que l’aigua corri més ràpidament cap a rieres i clavegueres.

Canvi climàtic
Els episodis de pluja extrema tendeixen a ser més freqüents i intensos, agreujant el risc de crescudes.

Prevenció i seguretat

Davant d’aquest risc recurrent a la tardor, és essencial adoptar mesures de prevenció

Informar-se abans de sortir
Consultar la previsió meteorològica i els avisos de protecció civil.

Evitar zones de risc
No caminar ni acampar en lleres seques, que poden convertir-se en torrents en minuts.

No creuar zones inundades
Ni a peu ni amb vehicle. Encara que sembli poca aigua, la força és molt més gran del que es percep.

Buscar llocs elevats
En cas de tempesta, allunyar-se de barrancs, rius i ponts.

Educació i conscienciació
Explicar a escoles i comunitats locals el perill real de les riuades i com actuar.

El paper dels socorristes i serveis d’emergència

Els equips de salvament tenen un paper fonamental durant la tardor. Tot i que la seva tasca és coneguda sobretot a platges i piscines a l’estiu, molts socorristes i professionals de rescat també col·laboren en operatius de riuades i inundacions. La seva formació en primers auxilis, rescat en aigües turbulentes i coordinació amb protecció civil és clau per reduir el nombre de víctimes.

La prevenció continua sent la millor eina. Les crescudes sobtades són difícils de predir en el moment exacte, però els patrons meteorològics i l’experiència històrica permeten identificar zones especialment perilloses. La senyalització i la responsabilitat individual són essencials.

Resumint, la bellesa de la tardor amb les seves pluges i rius plens amaga un perill latent: les corrents i crescudes sobtades. Cada any, persones i vehicles són sorpresos per la força de l’aigua, amb conseqüències tràgiques. La clau per minimitzar riscos és la combinació de coneixement, prevenció i prudència. Recordar que, davant la natura, la millor decisió és sempre respectar-la i no subestimar-la.