Aquasos

casal estiu catalunya aquasosEls casals d’estiu són una de les experiències més esperades per molts infants i adolescents. Són una oportunitat per desconnectar de la rutina, fer nous amics, gaudir de la natura i aprendre habilitats noves en un entorn lúdic i educatiu. Entre les activitats més populars, les relacionades amb l’aigua com ara la natació, el caiac, els jocs aquàtics o les excursions a rius i llacs ocupen un lloc destacat. Tot i això, aquestes activitats comporten riscos, i per tant, la seguretat aquàtica és una responsabilitat fonamental que han d’assumir els organitzadors dels casals.

Per què és tan important la seguretat aquàtica als casals?

Segons dades de diverses organitzacions de salut i seguretat infantil, els accidents aquàtics són una de les principals causes de lesions greus i, malauradament, també de morts en infants i joves durant els mesos d’estiu. El risc augmenta en espais naturals com rius, llacs o el mar, on les condicions poden canviar de forma sobtada, i on no sempre hi ha presència de socorristes com a les piscines públiques.

A més, cal tenir en compte que en un campament, els monitors tenen a càrrec un gran nombre de nens i nenes amb diferents nivells d’autonomia i habilitats aquàtiques. Per això, una bona planificació i gestió de la seguretat aquàtica és clau per garantir que tothom pugui gaudir de l’activitat sense córrer perills innecessaris.

Què han de garantir els casals d’estiu en matèria de seguretat aquàtica?

Per assegurar una pràctica segura de les activitats aquàtiques, els casals han de complir amb una sèrie de requisits essencials. A continuació, es detallen els més importants:

Personal qualificat
És imprescindible que el campament disposi de monitors formats en primers auxilis i salvament aquàtic, especialment si es duen a terme activitats en entorns naturals o piscines. La presència d’almenys un socorrista titulat durant les activitats aquàtiques hauria de ser una condició indispensable.

A més, els monitors han de tenir experiència i coneixement en la gestió de grups en entorns aquàtics, saber identificar situacions de risc i actuar amb rapidesa en cas d’emergència.

Un any més, Aquasos ha guanyat la licitació i serà l'empresa responsable dels casals d'estiu de Vilanova del Camí

Valoració prèvia de les habilitats dels participants
Abans de permetre la participació en activitats aquàtiques, és recomanable que els casals avaluïn el nivell de natació i confiança a l’aigua de cada infant o jove. Aquesta informació es pot obtenir a través de formularis previs o amb petites proves de natació a l’inici de l’activitat.

Amb aquesta valoració, es poden dividir els participants en grups segons les seves capacitats i ajustar les activitats per garantir que siguin segures i adequades per a tothom.

Equipament de seguretat adequat
Els casals han de proporcionar o exigir que cada participant dugui l’equipament necessari per a cada activitat: armilles salvavides per a activitats com el caiac, el paddle surf o travesses aquàtiques, cascs si es practica ràfting, i banyadors o calçat aquàtic si cal protegir-se d’elements naturals com roques o coralls.

Tot el material ha d’estar en bones condicions i adaptat a la talla i el pes de cada infant.

Supervisió constant
Cap participant hauria de banyar-se sense supervisió directa d’un adult responsable. Fins i tot en activitats aparentment inofensives, com jugar a la vora d’un rierol, pot sorgir un perill inesperat. La regla d’or és que mai no hi hagi cap menor sol dins o a prop de l’aigua.

Protocol d’actuació en cas d’emergència
Tots els casals han de disposar d’un pla d’actuació per a emergències aquàtiques: què cal fer si algú té dificultats per nedar, si hi ha una tempesta sobtada o si es produeix una lesió. Aquest pla ha d’incloure la ubicació dels telèfons d’emergència, la comunicació amb serveis mèdics i els protocols d’evacuació.

És fonamental que tot el personal conegui aquest protocol i s’hagin realitzat simulacres previs, especialment en activitats més complexes.

Educació i conscienciació
Els casals no només han de protegir els infants, sinó també ensenyar-los bones pràctiques de seguretat aquàtica. Això pot incloure petites xerrades abans de les activitats, jocs educatius o tallers sobre com actuar si es troben en perill a l’aigua.

Fomentar la responsabilitat individual i la cura col·lectiva és clau per reduir els riscos i empoderar els participants.

Resumint, els casals d’estiu són espais de creixement, diversió i descoberta, i les activitats aquàtiques poden ser una part molt enriquidora d’aquesta experiència. No obstant això, la seguretat no pot quedar en segon pla. Garantir una pràctica aquàtica segura no només prevé accidents, sinó que també genera un entorn de confiança en què infants i famílies poden gaudir de l’estiu amb tranquil·litat.

Per això, la seguretat aquàtica no ha de ser una opció, sinó una prioritat. Els organitzadors de casals tenen la responsabilitat de complir amb els estàndards més exigents, formar adequadament el seu personal i promoure una cultura de prevenció i respecte per l’entorn aquàtic. Només així, l’aigua continuarà sent sinònim de diversió i no de preocupació.

fenomens fenomenos sota debajo agua socorristas catalunyaLa transmissió del so

La transmissió del so pateix modificacions ja que a l'aire és de 340 metres per segon i submergits sota aigua pot augmentar fins a 1500 metres per segon. Aquest fet explica que sota l'aigua percebem amb més facilitat els sons, sobretot els de naturalesa metàl·lica.

La llum solar

La llum solar conté una barreja de longituds d'ona, des de llargues longituds d'ona del vermell fins a les curtes del color violeta. Les diferents longituds d'ona de la llum són absorbides a diferents profunditats. Així, per exemple, gairebé tota la llum vermella s'absorbeix en els primers 10 metres de profunditat, i el taronja i el groc no solen arribar als 30 metres. Això vol dir que els organismes vermells semblen negres per sota de 10 metres. La llum verda pot penetrar fins a més de 50 metres aproximadament, i la llum blava fins a 200 metres.

 

Com funciona l'ull humà sota l'aigua?

El primer que hem de saber sobre l'ull humà és que actua de la mateixa manera que ho fa una càmera de fotos: les imatges es projecten de manera invertida a la superfície sensible de la retina, utilitzant com a sistema d'enfocament la pròpia variació muscular de la força de refracció per la lent continguda després de la còrnia del cristal·lí.

Tot aquest mecanisme està preparat per a la visió normal, a través de l'aire, però què passa quan estem en un medi que no ens és natural, com l'aigua?

Sota l'aigua el líquid provoca que l'ull perdi el poder refractiu i ens convertim en hipermètrops amb 42 diòptries, és a dir, el nostre ull focalitza la imatge en un punt virtual darrere de la retina, cosa que provoca una visió totalment borrosa. La hipermetropia és un defecte força habitual que es corregeix a través de l'ús de lents correctores, però sota l'aigua caldrà aïllar l'ull del contacte directe amb aquesta, per a això cal disposar d'una cambra d'aire, que en farà els efectes d'una lent. D'aquesta manera usant unes ulleres de natació corregim la hipermetropia subaquàtica.

Per què els objectes canvien de mida sota l'aigua?

La modificació de la mida dels objectes que pot resultar certament desconcertant per a qui no hi estigui acostumat. D'una banda, les coses es veuen més grans del que realment són i més fosques, de manera que molts bussejadors tenen problemes per coordinar correctament la mà i l'ull.

Per què patim pèrdues de calor?

Hi ha també una pèrdua de calor important del cos humà sota l'aigua de fins a 25 vegades més gran que a l'aire pels diferents mecanismes de transmissió de la calor com la conducció o la convecció.

La conducció és la transferència de calor per contacte amb l'aire, la roba, l'aigua o altres objectes (una cadira, un pal, per exemple). Quan el medi circumdant és aigua, la transferència augmenta considerablement perquè el coeficient de transmissió tèrmica de l'aigua és més gran que el de l'aire.

La convecció que ocorre en tot fluid, fa que l'aire calent pugi i sigui reemplaçat per aire més fred. Així es perd el 12% de la calor. La tela (roba) disminueix la pèrdua. Si hi ha un corrent d'aire (vent o ventilador mecànic) es produeix una convecció forçada i la transferència és més gran.

 

servicios preventivos aquasos serveis preventiusEls serveis preventius són una peça clau per garantir la seguretat i el benestar en entorns aquàtics i esportius. A Aquasos Serveis Integrals, ens destaquem per oferir solucions integrals que combinen prevenció, formació i gestió eficient d'instal·lacions.

Socorrisme i salvament aquàtic: prevenció activa

Un dels pilars fonamentals dels serveis preventius d'Aquasos és el socorrisme aquàtic. L'empresa proporciona socorristes altament qualificats per a piscines públiques i privades, així com per a platges. Aquests professionals estan formats en primers auxilis, suport vital bàsic i ús del DEA (desfibril·lador extern
automàtic), i es reciclen cada dos anys per mantenir-se al dia en tècniques i protocols. La seva tasca no es limita a intervenir en emergències, també tenen un paper preventiu crucial. Mitjançant l'observació constant, la detecció de riscos i la comunicació amb els usuaris, contribueixen a evitar accidents abans que succeeixin.

Gestió integral d'instal·lacions

A més del socorrisme, Aquasos ofereix serveis de gestió integral d'instal·lacions esportives i aquàtiques. Aquesta gestió inclou el control d'accessos, la coordinació d'activitats dirigides, cursets de natació, manteniment de les instal·lacions, control i tractament d'aigües, etc.

El personal que forma part d'aquests serveis està altament qualificat: socorristes, monitors de natació i aquagym, tècnics de manteniment i altres professionals treballen conjuntament per garantir el bon funcionament i la seguretat de les instal·lacions.

Formació: clau per a la prevenció

La formació és un altre aspecte essencial en els serveis preventius d'Aquasos. Com a centre formador acreditat pel SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya), pel CCR (Consell Català de Ressuscitació) i per la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ofereixen cursos en primers auxilis, suport vital bàsic i ús del DEA. Aquests cursos estan dissenyats tant per a professionals com per a particulars, amb l'objectiu de dotar-los de les eines necessàries per actuar de manera eficaç en situacions d'emergència i, sobretot, per prevenir-les.

Compromís amb la qualitat i la seguretat

Des de la seva fundació, Aquasos ha fet mes de 500 serveis de salvament i socorrisme i molts altres serveis preventius, oferint sempre un servei responsable i de qualitat. El seu compromís amb la seguretat es reflecteix en la constant actualització dels seus serveis i en l'estricte compliment de la normativa vigent.

Resumint, els serveis preventius d'Aquasos Serveis Integrals representen una aposta ferma per la seguretat, la formació i la gestió eficient d'entorns aquàtics i esportius. Amb un equip de professional altament qualificats i un enfocament integral, l'empresa contribueix a crear espais més segurs i saludables per a tots els usuaris.

Des d'Aquasos t'oferim tots aquests serveis durant tot l'any. No dubtis en contactar amb nosaltres per a més informació.

 

socorrista playa platja catalunya aquasos igualada

El rescat aquàtic és una disciplina complexa que requereix coneixements tècnics, habilitats físiques i una comprensió profunda del medi marí. Entre els factors ambientals que poden dificultar o condicionar una operació de rescat, les corrents marines, les marees i els vents juguen un paper fonamental. Aquests elements, sovint imprevisibles o canviants, poden marcar la diferència entre una intervenció reeixida i una situació perillosa tant per a la víctima com per al rescatador.

Les corrents marines

Les corrents són moviments continus d’aigua dins dels mars i oceans, generats per factors com el vent, la rotació de la Terra o les diferències de temperatura i salinitat. En el context del rescat aquàtic, les corrents poden ser particularment perilloses, ja que poden arrossegar ràpidament una persona en perill mar endins o cap a zones rocoses.

Un exemple comú són les corrents de retorn o corrents de resaca, molt freqüents en platges amb onatge. Aquestes corrents es formen quan l’aigua que ha arribat a la costa torna al mar de manera concentrada per canals estrets, creant una força que pot superar fàcilment la capacitat de natació d’una persona. Els rescatadors han de conèixer com identificar visualment aquests fenòmens i adaptar la seva intervenció per evitar ser també arrossegats.

Les corrents laterals, que es mouen paral·leles a la costa, també poden allunyar ràpidament la víctima del punt d’observació inicial, cosa que dificulta la localització i augmenta el temps d'intervenció. En casos extrems, és necessari coordinar l’ús d’embarcacions o mitjans aeris per seguir el rastre de la víctima.

Les marees

La marea és l’oscil·lació del nivell del mar causada principalment per l’atracció gravitacional de la Lluna i el Sol. Tot i que aquest moviment és relativament previsible, el seu efecte sobre el medi aquàtic és molt significatiu.

Durant la marea baixa, poden quedar al descobert obstacles com roques o bancs de sorra que dificulten l'accés de les embarcacions de rescat o que poden provocar ferides tant en la víctima com en el rescatador. A més, en platges molt extenses, el retrocés de l’aigua pot allargar considerablement la distància entre la víctima i la línia de costa.

Per contra, amb la marea alta, augmenta la profunditat de l’aigua i poden canviar completament les condicions de corrents i onatge. En canals i desembocadures de rius, per exemple, la combinació de marea i corrents fluvials pot generar turbulències molt perilloses per a la navegació o per al bany.

Els equips de rescat han d’estar informats dels horaris i nivells de les marees abans d’intervenir, i adaptar les seves estratègies a les condicions específiques del moment. En alguns casos, pot ser més segur esperar a un canvi de marea per iniciar una operació.

El vent

El vent és un altre factor clau que pot complicar un rescat aquàtic. El seu efecte sobre la superfície de l’aigua pot generar onades, canvis de direcció en la navegació i fins i tot desplaçaments de la víctima o de materials de flotació.

Un vent fort de mar a terra pot empènyer les persones cap a la costa, cosa que pot facilitar el rescat si es gestiona correctament. No obstant això, un vent de terra a mar representa un gran perill, ja que pot fer que la víctima derivi ràpidament mar endins.

El vent també afecta la visibilitat, sobretot si aixeca escuma o genera ones altes, i dificulta les maniobres d’helicòpters, embarcacions o fins i tot drons utilitzats en operacions de recerca i rescat. A més, pot alterar la temperatura percebuda, provocant una hipotèrmia més ràpida en la víctima.

Resumint, els factors ambientals com les corrents, les marees i els vents tenen una influència directa i sovint decisiva en el desenvolupament d’un rescat aquàtic. Els equips de salvament han d’estar formats i preparats per entendre i anticipar-se a aquests fenòmens, utilitzant eines tecnològiques, coneixement local i protocols adaptables. La seguretat de la víctima i del rescatador depèn en gran mesura d’aquesta capacitat d’adaptació al medi natural, que, tot i la seva bellesa, pot ser extremadament implacable.



ok pla emergencia aquatic plan emergencia acuatico socorristas piscina playa platja catalunyaLa seguretat en entorns aquàtics no és una qüestió que es pugui deixar a l’atzar. Tant si es tracta d’una piscina pública, una platja vigilada o un parc aquàtic, és fonamental disposar d’un pla d’emergència aquàtic ben definit. Aquest document estratègic pot marcar la diferència entre una intervenció efectiva i una situació fora de control. Però, exactament, què és i com es dissenya?

Què és un pla d’emergència aquàtic?

Un pla d’emergència aquàtic és un conjunt de protocols i procediments establerts per prevenir, detectar i respondre de manera eficaç davant d’emergències relacionades amb el medi aquàtic. Aquestes emergències poden incloure ofegaments, lesions, incidents mèdics, condicions meteorològiques adverses o situacions de perill general.

L’objectiu principal és minimitzar el risc i garantir que el personal sap exactament com actuar, a qui avisar, quins equips utilitzar i com fer-ho de forma coordinada i ràpida.

Per què és important?

Encara que la presència de socorristes ja aporta una capa important de seguretat, tenir un pla estructurat assegura que:

• Tots els treballadors implicats estiguin formats i coordinats.
• Les accions es prenguin de manera ordenada i segons criteris prèviament definits.
• Es redueixi el temps de resposta en situacions crítiques.
• Es compleixi la normativa legal i es redueixin possibles responsabilitats civils o penals.

A més, un bon pla es revisa i s’actualitza regularment per adaptar-se a noves circumstàncies, normatives o instal·lacions.

Com es dissenya un pla d’emergència aquàtic?

El disseny d’un pla d’emergència requereix una anàlisi acurada i personalitzada segons l’espai, els recursos disponibles i el tipus de públic que el freqüenta. A continuació, detallem els passos clau:

1. Avaluació de riscos

És el primer pas fonamental. Cal identificar:

• Zones amb més perill (profunditat, corrents, tobogans, etc.).
• Característiques de l’entorn (accés, visibilitat, senyalització).
• Tipologia d’usuaris (infants, gent gran, discapacitats).
• Historial d’incidents previs.

Aquesta avaluació permet anticipar escenaris d’emergència i prioritzar la resposta.

2. Definició dels protocols d’actuació

S’estableixen procediments detallats per a diferents tipus d’emergències:

• Ofegaments: activació ràpida, extracció, RCP, ús de DEA.
• Lesions: immobilització, evacuació, coordinació amb serveis mèdics.
• Evacuació general: plànols d’evacuació, punts de reunió, megafonia.

Cada protocol ha d’incloure funcions específiques per a cada membre del personal, evitant confusions o duplicitats.

3. Assignació de recursos i equipaments

Cal garantir que els equips d’emergència estiguin:

• En bon estat i revisats regularment.
• Col·locats en llocs accessibles i ben senyalitzats.
• Utilitzats exclusivament per personal format.

Això inclou: boyes, tubs de rescat, farmacioles, DEA, telèfons d’emergència, etc.

4. Formació i simulacres

Un pla és només paper si no es posa en pràctica. És imprescindible que el personal:

• Rebi formació específica i contínua.
• Participi en simulacres reals que reprodueixin situacions d’estrès.
• Estigui familiaritzat amb els procediments i amb els espais.

Els simulacres ajuden a detectar punts febles del pla i a corregir-los.

5. Coordinació amb serveis externs

El pla ha de preveure com contactar i col·laborar amb:

• Emergències mèdiques (112).
• Protecció Civil.
• Policia local o mossos d’esquadra, segons el cas.

Incloure un llistat actualitzat de telèfons d’emergència i un protocol de comunicació és vital.

Resumint, un pla d’emergència aquàtic és molt més que un tràmit. És una eina essencial per protegir vides, prevenir incidents i oferir un servei professional i segur. Dissenyar-lo amb rigor i mantenir-lo actiu i actualitzat hauria de ser una prioritat per a qualsevol instal·lació aquàtica.

Recordem que, davant d’una emergència, el temps és clau. I tenir un pla pot marcar la diferència entre una intervenció eficaç... o una tragèdia.